Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cavitats volcàniques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cavitats volcàniques. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de novembre del 2021

Nº 360 Programa de TV Canarias, dedicat a fauna en tubs volcànics

 

 


El nostre estimat “corresponsal” a Tenerife, el Pere Oromí, catedràtic de la Universidad de la Laguna, a Tenerife, sempre ens va delectant amb noves troballes de fauna i programes de televisió en què parlen de la particular fauna cavernícola de les illes Canàries. Quan hi ha algun esdeveniment, puntualment ens envia la informació i l'enllaç.

https://youtu.be/Q2UK6GwBHI8?t=7451

En aquesta ocasió, es tracta d'una emissió de la Radio Televisió Canaria, del dia 23 d’octubre d’enguany, en què l'entrevisten (no és la primera vegada) al Pere dins del programa Fuera de Plano dedicat al volcà de Cumbre Vieja de l'illa de la Palma, amb una durada de 2 h 49 min. Des de 2 h 05 min 33 s. fins a 2h 24 min 12 s i amb el títol Animales Cavernarios a nuestros pies; quasi vint minuts, en què l'entrevistador es planteja amb una sèrie de preguntes molt adequades, si pot haver-hi vida dins dels tubs volcànics, les condicions d'habitabilitat, com és aquesta vida, de què s'alimenten i si pot haver-hi també vida als ambients volcànics dels llunyans planetes i satèl·lits.

Araneid penjat a la seva tela, cap per avall

El cranc Munidopsis polimorpha

Un blàtid. A les cavitats de Canàries hi ha diversses espècies

En paral·lel a la dissertació del locutor i del Pere, es van passant unes molt bones escenes de fauna troglòbia: hemípters, araneids, pseudoescorpins, diplòpodes, isòpodes, blàtids i el clàssic cranc del Jameo del Agua.

Un cíxid troglòbi. Es tracta d'un hemípter

Una aranya, penjada de la seva tela




Un pseudoescorpí, també anomenat quernet

Ens comenta que les dues cavitats de les illes amb més representació de fauna especialitzada, són el Tubo del Viento, amb unes 34 i la cova Felipe Reventón amb unes 36 i que són les que posseeixen més fauna troglòbia en tot el món

A través de captures de pantalla, s'han inserit alguns planos.

Amb el nostre agraïment al Pere Oromí.

dimecres, 8 de juliol del 2020

Nº 328. Una nova família d'opilions en cavitats volcàniques de l’Argentina



Nota d'introducció:
El confinament també ens ha donat algunes coses bones: Els que freqüentem l'ICEK i Sarawak, anteriorment, cada dos mesos, aproximadament, fèiem unes trobades assistencials; Les Nits de SARAWAK. Amb els problemes del covirus, la Montserrat Ubach va tenir la iniciativa d'organitzar videoconferències i d'aquesta manera ens podíem continuar veient, tot i que a distància i xerrar de les nostres aficions. En una primera fase, anàvem provant diferents programes i després, cada setmana, algú presenta un tema de la seva especialitat amb una durada d'una hora i mitja, aprox.
El tema d’aquest dilluns 6 de juliol del 2020, va ser Els tubs de lava de la regió de la Payunia, a la provincia de Mendoza, Argentina, presentat per en Carlos Benedetto, el president de la Federación Argentina de Espeleología.

Un dels apartats va ser el descobriment d'un opilió troglobi que colonitza el tub de la Cueva de doña Otília. Es tracta d'una troballa sensacional, ni més ni menys que d'una nova família: Otilioleptidae.

La veritat és que la descripció es va publicar l'any 2019, però, a mi em va passar desapercebuda fins que ens ho va dir el Carlos.
Els Opilions pertanyen al grup dels Aràcnids (tenen 8 potes).
Els aràcnids estan compostos, pels següents ordres principals, per posició sistemàtica:
-Opilions (Opiliones)
-Palpígrads (Palpigradi)
-Pseudoescorpins (Pseudoscorpiones)
-Escorpins (Scorpiones)
-Araneids (Araneae)
etc.
La nova família; gènere i espècie

Osornogyndes tumifrons, el seu "parent" més proper, a Xile

Resum (traduït i adaptat per a una més fàcil comprensió)
Es descriu l'opilió troglomorf Otilioleptes marcelaegen. nov., sp. nov., ha estat trobat a la cova basàltica Doña Otilia, regió de Payunia, província de Mendoza, Argentina. Les seves afinitats sistemàtiques es van estudiar mitjançant anàlisis cladístiques i bayesianes que incloïen representants de Gonyleptoidea (Gonyleptoidea és una superfamília molt diversificada dels Grassatores. Inclou unes 2.500 espècies distribuïdes als tròpics). Com a resultat, s'ha creat una nova família monotípica, Otilioleptidae fam. nov. Aquesta espècie mostra trets troglomorfs accentuats, típics per a opilions troglobítics: apèndixs allargats, despigmentació, reducció d'ulls. A més, gairebé no té dimorfisme sexual, la porció distal de la coxa IV no es fusiona completament amb el segment estigmàtic i la morfologia del penis és notablement divergent amb altres Laminata; aquestes característiques no es poden atribuir a l'adaptació de les cavernes i poden reflectir una separació molt llunyana del seu llinatge primitiu. Otilioleptes marcelae és el primer gonyleptoide troglobític conegut de tubs de lava. Els ambients eixuts al voltant de la cova (l'ecoregió patagoniana) i la història paleoambiental de la zona suggereixen el caràcter relictual de l'O. marcelae . Les evidències donen una presumible relació amb l'opiliofauna xilena (especialment amb el gènere Osornogyndes). Es proporciona una visió general comparativa de tots els gonyleptoides troglobítics coneguts. Es posa de manifest la imperiosa necessitat de protegir aquesta nova espècie i el seu entorn únic rupestre.

Arbre genètic resultant dels anàlisi ADN. La posició de la nova família, amb Otilioleptes marcelae, està relacionada amb el seu "parent" xilè Osornogyndes tumifrons, però amb prou diferenciacions com per permetre incloure'l en una família nova diferent

A: una galeria de la cova de doña Otília.  B: detall de concrecions i arrels de plantes exteriors.  Fotos de la descripció
S'explica al treball que els seus parents més pròxims viuen a l'exterior, en bosc de muntanya, on disposen d'unes bones condicions de temperatura i humitat, però aquesta novetat, al llarg de milions d’anys s'ha hagut d’anar refugiant sota terra, en els tubs volcànics, ja que no podrien suportar les condicions climatològiques de l'exterior.
Parlant d'opilions cavernícoles, aviat tindrem també una bona notícia publicada: fa alguns anys que en Floren Fadrique va capturar uns opilions troglobiomorfs a un avenc de Terol. Estudiats per l'especialista Carlos Prieto, a més de ser un nou gènere i una nova espècie, també han resultat ser molt diferents de les famílies més pròximes, pel que, gràcies a l'aportació d'aquesta novetat i feta la revisió del grup, s'ha pogut elevar una subfamília ja coneguda, al grau de nova família. També és una troballa molt destacada. Creiem que en un curt termini ja podrem parlar-ne més concretament.

dissabte, 21 de març del 2020

Nº 319. Dos nous campodeids de les illes Canàries


Campodea maestrazgoensis. Un insecte diplur-campodeid troglobi de la
cova del Mas Nou, Coves de Vinromà, Castelló.    Foto: Sergi Montagut 

Dues noves espècies de campodeids de les illes Canàries: una de cavitat volcànica i una del MSS.

Alberto Sendra, gran especialista mundial en insectes diplurs, ens té sempre al corrent dels seus estudis. En aquest cas ens ha enviat l'últim treball que tracta de dues noves espècies de l'arxipèlag canari. Els autors de la descripció d'una d'elles, Remycampa herbanica, a més de l'Alberto, també ho és el Pere Oromí, habitual col·laborador nostre.

En enviar-nos la notícia, l'Alberto ens diu:

Esta es nuestra reciente contribución a la biodiversidad de los hábitats subterráneos. Una contribución que da a conocer dos excitantes especies de dipluros: un relicto representante del Africa Central y una forma con extraordinarias adaptaciones al ecosistema cavernícola, sólo fijaros en los órganos olfatorios de sus antenas. El primero lo encontramos en el MSS de Gran Canaria, y el segundo en un extremadamente amenazado tubo volcánico de Fuerteventura ¡Prestar atención a la foto de la entrada del mismo!

El treball descriptiu, publicat a Subterranean BiologyEl següent escrit està basat en el resum del treball, amb alguns afegits i comentaris de l'autor d'aquest post. Les dues fotos de campodeids han estat facilitades per l'Alberto Sendra.

Dues noves espècies de la família Campodeidae han estat descobertes a les illes Canàries.

La nova espècie Remycampa herbanica, ha estat trobada en una cavitat en tub de lava en una zona molt amenaçada per la mà de l'home (antropització) a l'illa de Fuerteventura, a la Cueva de Montaña Blanca, a Antigua, un tub que es va descobrir l'any 2008 durant uns moviments de terres en una urbanització. Està relacionada (vol dir que són espècies molt semblants) amb Remycampa launeyi del nord-oest africà, que també habita a quatre de les illes Canàries.



Dues fotos de la Cueva de Montaña Blanca, hàbitat de S. herbanica.      Fotos: M. Naranjo

Aquestes dues espècies estan caracteritzades pel detall morfològic de la torsió dels palps (unes peces de l'aparell bucal) labials. Difereixen en la distribució de les macrosetes (uns òrgans en forma de pèl gruixut i punxegut) i també amb les característiques adaptatives a l'ambient subterrani que mostra R. herbanica i per l'allargament del cos i dels apèndixs i per un nombre més elevat d'elements quimioreceptors olfactius al cos i als apèndixs i per la seva forma coniforme, única dins els campodeids.

La Spaniocampa relicta, es va recollir al Medi Subterrani Superficial (MSS) i ha estat assignada a un gènere que fins ara era monotípic (es refereix al fet que aquest gènere només tenia una espècie): Spaniocampa, amb l'espècie S. prima de la República de Guinea. Les dues espècies es diferencien en el nombre de macrosetes (també anomenades macroquetes, que són unes sedes o pels gruixuts i punxeguts) abdominals. Les femelles de S. relicta, posseeixen petites setes (com les macrosetes però més petites), que també són uns pèls gruixuts i punxeguts distribuïts en grups al llarg del costat posterior del primer uroesternit, unes estructures, de funcions desconegudes, que no havien estat mai descrites d'altres espècies de campodeids.

Hàbitat i lloc de captura de S. relicta. Sobredibuixada, la trampa sota terra.
La línia a trams divideix la primera zona del sòl amb el MSS

Anàlisi de l'ADN: S'ha extret l'ADN de Remycampa herbanica per poder determinar el seu origen i similituds i/o diferències respecte a altres espècies pròximes, però els resultats no han mostrat grans diferències amb els altres membres de la família. Només es pot assegurar que pertany a la família Campodeidae. El problema és que no hi gaires dades sobre els ADN del campodeids i només s'ha pogut comparar amb unes altres poques espècies. De l'altra novetat, Spaniocampa relicta, no s'ha pogut analitzar a causa que es disposa de molt pocs exemplars.

Sistemes de captura de les noves espècies:

-A la Cueva de Montaña Blanca de l'illa de Fuerteventura, trampes de caiguda amb formatge blau com atraient i líquid conservador. Per atraure fauna viva, formatge refregat a terra.

-Al MSS del Brezal del Palmital de l'illa de Gran Canària Trampes enterrades al sol, i formatge i fetge, també amb líquid conservant.

La Cueva de la Montaña Blanca: El tub volcànic; el passadís artificial de l'entrada i vista de l'edifici abandonat, sota el que hi ha la cova

I és que les illes Canàries no paren de donar-nos agradables novetats. Per molts anys! 


dimarts, 18 de juny del 2019

Nº 301: Fauna de les coves del Teide



El Dr. Pere Oromí, de la Universitat de la Laguna, regularment ens va enviant els seus treballs i notícies de publicacions de llibres, revistes, etc.

En aquest cas ens ha fet arribar un interessant article aparegut a la revista El Indiferente, una publicació científica de l'Ajuntament de La Orotava, a l'illa de Tenerife. Aquestes revistes són un medi que facilita la incorporació d'estudiosos al món literari, tema difícil si no es disposa d'aquests mitjans, ja que l'accés a les revistes d'alt grau científic està molt més limitat.






peu de foto: l'escrit d'abaix





Amb el notre agraïment al Pere.

dijous, 24 de gener del 2019

Nº 288. Un nou llibre d'Ecologia Subterrània

Acaba d'aparèixer el llibre d'ecologia dels ambients i vida subterrània Cave Ecology
 Editors: Moldovan, Oana Teodora, Kováč, Ľubomír, Halse, Stuart (Eds.).

Un dels seus autors, en Pere Oromí de la Universitat de La Laguna, a Tenerife, ens ha fet arribar alguns detalls d'aquest llibre. Com sigui que els editors han dit que no es poden divulgar els articles que el componen, només podrem mostrar l'índex.

Només donant-li una ullada, se'ns farà "la boca aigua" pel gran interès que deixa entreveure i per les seves cinc-centes quaranta-cinc pàgines. El contingut del llibre es presenta en sis amplis capítols, mentre que cadascun d'ells es subdivideix en diversos treballs sobre el tema corresponent, resultant-ne un total de vint-i-quatre. El fet que cada treball sigui d'un (o varis) especialista en el tema, fa que el contingut tingui un valor afegit, a què si només fos d'un sol autor. En realitat el llibre podria ser les actes d'un congrés.

Es tracta d'una gran obra que ha aplegat a nombrosos especialistes i que ens permet aprofundir en les qüestions de més interès sobre la vida subterrània. El problema és l'elevat cost del llibre, entre 150 i 200 €, tot i que, si només ens interessa un capítol, el podem adquirir per uns 25 €.

La temàtica és molt diversa, abastant , entre altres, Conservació i Protecció; Biodiversitat; Genètica; Alimentació; Diversitat microbiana, etc., i un dedicat als Ecosistemes Subterranis més singulars, com: Gel; Volcànics; Medis Anquihalins; Materials ferruginosos; Sulfúrics, etc., als que, normalment, no hi podem tenir massa accés.

A més del Pere, que s'ha encarregat del capítol IV, tema 17: Recerques en Tubs de Lava. També hi trobarem altres autors coneguts per nosaltres, que han col·laborat en moltes ocasions en articles per al nostre blog, com són l'Ignacio Ribera; l'Arnaud Faille i en Javier Fresneda que s'han encarregat del capítol II, tema 10: Factors Històrics i Ecològics que han determinat la Diversitat Subterrània.

Quan tinguem possibilitats d'exposar-ne quelcom més, així ho farem. 

dimarts, 6 de novembre del 2018

Nº 280: Contingut del llibre LEGADOS DEL FUEGO

De nou el Pere Oromí, des de l'illa de Tenerife, ens ha proporcionat una àmplia documentació sobre l'esplèndid llibre que toca la majoria de ciències que estudien la complexa formació de les cavitats volcàniques, anant completant amb la flora, fauna i ocupació humana d'aquestes cavitats.


Ara que ja s'ha fet la presentació pública del llibre, ja podem divulgar més àmpliament el seu contingut








D’algunes pàgines s’ha ampliat la part escrita per poder-la llegir en millors condicions. 














Aquest gran grup canaride treball, no ens para de sorprendre amb les seves contínues conferències, convocatòries, revistes i llibres.


Per ara, el llibre només es pot aconseguir a llibreríes de Canàries.


Que per molts anys segueixin així d'engrescats.