Nota d'introducció:
El confinament també
ens ha donat algunes coses bones: Els que freqüentem l'ICEK i Sarawak,
anteriorment, cada dos mesos, aproximadament, fèiem unes trobades
assistencials; Les Nits de SARAWAK. Amb els problemes del covirus, la Montserrat
Ubach va tenir la iniciativa d'organitzar videoconferències i d'aquesta manera
ens podíem continuar veient, tot i que a distància i xerrar de les nostres
aficions. En una primera fase, anàvem provant diferents programes i després,
cada setmana, algú presenta un tema de la seva especialitat amb una durada
d'una hora i mitja, aprox.
El tema d’aquest dilluns 6
de juliol del 2020, va ser Els tubs de lava de la regió de la Payunia, a la provincia
de Mendoza, Argentina, presentat per en Carlos Benedetto, el president de la
Federación Argentina de Espeleología.
Un dels apartats va ser el
descobriment d'un opilió troglobi que colonitza el tub de la Cueva de doña
Otília. Es tracta d'una troballa sensacional, ni més ni menys que d'una nova
família: Otilioleptidae.
La veritat és que la descripció
es va publicar l'any 2019, però, a mi em va passar desapercebuda fins que ens
ho va dir el Carlos.
Els Opilions pertanyen al
grup dels Aràcnids (tenen 8 potes).
Els aràcnids estan
compostos, pels següents ordres principals, per posició sistemàtica:
-Opilions (Opiliones)
-Palpígrads (Palpigradi)
-Pseudoescorpins
(Pseudoscorpiones)
-Escorpins
(Scorpiones)
-Araneids
(Araneae)
etc.
 |
| La nova família; gènere i espècie |
 |
| Osornogyndes tumifrons, el seu "parent" més proper, a Xile |
Resum (traduït i adaptat per
a una més fàcil comprensió)
Es descriu l'opilió
troglomorf Otilioleptes marcelaegen. nov., sp. nov., ha estat trobat a la cova
basàltica Doña Otilia, regió de Payunia, província de Mendoza, Argentina. Les
seves afinitats sistemàtiques es van estudiar mitjançant anàlisis cladístiques
i bayesianes que incloïen representants de Gonyleptoidea (Gonyleptoidea és una
superfamília molt diversificada dels Grassatores. Inclou unes 2.500 espècies
distribuïdes als tròpics). Com a resultat, s'ha creat una nova família
monotípica, Otilioleptidae fam. nov. Aquesta espècie mostra trets troglomorfs
accentuats, típics per a opilions troglobítics: apèndixs allargats,
despigmentació, reducció d'ulls. A més, gairebé no té dimorfisme sexual, la
porció distal de la coxa IV no es fusiona completament amb el segment
estigmàtic i la morfologia del penis és notablement divergent amb altres
Laminata; aquestes característiques no es poden atribuir a l'adaptació de les
cavernes i poden reflectir una separació molt llunyana del seu llinatge
primitiu. Otilioleptes marcelae és el
primer gonyleptoide troglobític conegut de tubs de lava. Els ambients eixuts al
voltant de la cova (l'ecoregió patagoniana) i la història paleoambiental de la
zona suggereixen el caràcter relictual de l'O. marcelae . Les evidències donen
una presumible relació amb l'opiliofauna xilena (especialment amb el gènere
Osornogyndes). Es proporciona una visió general comparativa de tots els
gonyleptoides troglobítics coneguts. Es posa de manifest la imperiosa
necessitat de protegir aquesta nova espècie i el seu entorn únic rupestre.
 |
Arbre genètic resultant dels anàlisi ADN. La posició de la nova família, amb Otilioleptes marcelae, està relacionada amb el seu "parent" xilè Osornogyndes tumifrons, però amb prou diferenciacions com per permetre incloure'l en una família nova diferent
|
 |
| A: una galeria de la cova de doña Otília. B: detall de concrecions i arrels de plantes exteriors. Fotos de la descripció |
S'explica al treball que els
seus parents més pròxims viuen a l'exterior, en bosc de muntanya, on disposen
d'unes bones condicions de temperatura i humitat, però aquesta novetat, al
llarg de milions d’anys s'ha hagut d’anar refugiant sota terra, en els tubs
volcànics, ja que no podrien suportar les condicions climatològiques de
l'exterior.
Parlant d'opilions
cavernícoles, aviat tindrem també una bona notícia publicada: fa alguns anys
que en Floren Fadrique va capturar uns opilions troglobiomorfs a un avenc de
Terol. Estudiats per l'especialista Carlos Prieto, a més de ser un nou gènere i una
nova espècie, també han resultat ser molt diferents de les famílies més
pròximes, pel que, gràcies a l'aportació d'aquesta novetat i feta la revisió
del grup, s'ha pogut elevar una subfamília ja coneguda, al grau de nova
família. També és una troballa molt destacada. Creiem que en un curt termini ja
podrem parlar-ne més concretament.
