Nº 179. Racons i vistes curioses del museu 3 (4)

Aquest post és la continuació de l’editat el dia 29 de juliol d’enguany.

Ja explicàvem que no són articles que tractin especialment de la nostra especialitat: la biospeleologia, però tot el museu té una serie de detalls, que poden ser constructius o bé de mobiliari, complements diversos, etc. Tot això és el que us volem oferir.

La fotografia que encapsala aquest post, ens mostra la sala superior, al tercer pis, amb la biblioteca de revistes i publicacions especialitzades en ciències naturals.

Làmina antiga d’una publicació francesa sobre el regne animal. Mostra l’anatomia parcial d’un peix

Escala de cargol, helicoïdal, construïda amb el sistema de volta a la catalana: amb rajola prima vista. En aquest cas, posseeix una columna central. Vista des de sota.

Aquesta foto no és al museu, però s’inclou per veure el procés constructiu d’una escala tipus volta a la catalana (el que veiem és la base per fer-hi els graons). Foto treta d’Internet, del bloc d’una empresa constructora: voltesjosepramon.blogspot.com

Tornem a l’escala del museu: Vista des de dalt. Veiem els graons de fusta, que de tant en tant (aprox. cada 12 graons) estan units a la columna o eix central per reforçar tota l’estructura. Aquesta escala, que no és operativa, està dins d’una de les quatre torres de les cantonades de l’edifici, més exactament, la nomenada Torre de l’homenatge, la més alta de totes, amb el mirador de vidrieres.

Barana del segon pis, per sobre de la sala d’exposicions de la segona planta. Construcció d’acer forjat i reblonat. El parquet és de fusta i encara és l’original.

Vitrina antiga amb exemplars de papallones de mida gran i amb diverses formes d’ales.

Reunió de treball per a la descripció d’una nova espècie de coleòpter cavernícola. Laboratori d’artròpodes, segona planta.

Estris diversos per a la preparació i conservació dels artròpodes que entren al departament del Laboratori d'Artròpodes.

Quatre exemplars de coleòpters cerambícids en curs de preparació.

Pots que contenen dípters, conservats en alcohol, i que estan en curs de catalogació.

Armari que conté productes per conservar i preparar el material: Acetat d’etil, Alcohol de diferents graduacions, Glicerina, Acid fòrmic, etc.

Cúpula d’obra vista amb els arcs de reforçament. Planta baixa. El sortint que es veu a la part baixa de la imatge, també d’obra vista, correspon a l’ascensor, una obra que es va afegir a l'estructura original.

Cúpula d’obra vista amb els arcs de reforçament. Planta baixa. Sobre l’escala que, des de l’entrada principal del museu, condueix al soterrani.

Emmagatzematge dels artròpodes que per diverses raons encara no han estat preparats, o que han d'estar conservats permanentment en alcohol. Planta soterrani.

Corredor principal amb els laboratoris, sales de reunions i despatxos de gestió del museu. Planta soterrani.

Properament s'editarà el quart i darrer post sobre aquest tema.

Nº 178. Tornada de l’Expedició 2013 al Marroc

Els set components de l'expedició. D'esquerra a dreta, Lluís Auroux; Agustí Meseguer: Floren Fadrique; Jordi Comas;Francesc Alfambra; Alberto Sendra i Carles Fontgivell

El dia 28 hem donat per finalitzada l’expedició d’enguany i iniciat el retorn des del Marroc de la 16ª expedició del Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc. És una activitat de l'Associació Catalana de Biospeleologia i de la SIE de l'Àliga. L’equip de quatre que hem fet els desplaçaments amb avió, estem ja a casa des del divendres dia 6. La resta d’expedicionaris, els tres que van amb cotxe i remorc, han arribat el diumenge dia 8.

Zona d'Aït Mehammed: La Kasba del Douar Bernat, al costat de la que teniem el campament

S’han visitat dues zones: Oujda i Aït Mehammed.

-La d’Oujda, al NO del Marroc i molt propera a la frontera algeriana, ha permés visitar algunes cavitats. Aquí només hi han estat els tres components que viatjaven en cotxe. No els ha plogut, però han hagut d'aguantar temperatures molt altes.

-La zona d’Aït Mehammed, en la que hem coincidit els dos grups amb els set components, ens ha proporcionat més possibilitats, de fet ja s’hi havia estat en varies anteriors ocasions i ja ens coneixíem moltes de les cavitats que hem pogut visitar. Aquest any la climatologia ens ha acompanyat i no hi ha hagut cap inundació a les cavitats, cosa que ja va succeir altres anys. Tampoc hem patit la clàssica calor estiuenca del Marroc, clar que estàvem a 1600 m snm. En canvi, a Oujda sí. El millor de tot és que no hem tingut pluges.

La cova Ifri Sgatt. En Jordi Comas recollint fauna

La gran entrada de la cova Ifri Caïd

El primer objectiu era Oujda, una zona que tot i haver-la visitat “molt per sobre” en la campanya de l’any 2002, era pràcticament desconeguda des del punt de vista de la seva fauna subterrània. Els resultats faunístics han estat molt minsos.

El segon objectiu per aquest any era aconseguir algun exemplar del coleòpter cavernícola Subilsia senenti, descobert l’any 1966 durant l’expedició catalana de l’ERE, Atlas 66 i del que fins ara només se’n coneixien quatre exemplars. El company Arnaud Faille, des del Museu de París, ja fa varis anys que està treballant en el grup cavernícola dels Trechus i necessitava la Subilsia per poder establir l’arbre genètic d’aquest grup dels trequids. Aquest objectiu s’ha complert. El company Carles en va trobar una (la cinquena coneguda) a la cova Ifri N’Taouya. Tota una alegria.

Un dels molts trams inundats de la cova Ifri Caïd

Com sigui que érem set components, en diverses ocasions es van poder fer dos grups simultanis de treball, així podíem visitar dues cavitats o anar a dues zones a la vegada. Disposar de dos cotxes ens permetia una gran movilitat.

En un futur post informarem dels resultats complets de la campanya.

Nº 177. Racons i vistes curioses del museu 2 (4)

Francesc Español amb el seu antic binocular

Aquest post és la continuació del de la semana passada, del 22 de juliol.

Ja explicàvem que no són articles que tractin especialment de la nostra especialitat: la biospeleologia. Però també és convenient, de tant en tant, fer un lleuger gir a la literatura i donar a conèixer el que ens envolta cada vegada que entrem o sortim del museu, o mentre estem treballant a la biblioteca o en algun dels laboratoris. D’aquesta manara el lector podrà sentir-se com un protagonista més, entremig de nosaltres. Seguint la tradició, s’inicia i finalitza el reportatge amb fotografies del Dr Francesc Español.

Armari amb calaixos, tot de fusta. Alt 1,8 m 

Antic armari (no operatiu), amb calaixos, per material biològic divers. En un racó del passadís que envolta la balconada interior del segon pis.

Quatre dels molts armaris en que es guarda la col·lecció de coleòpters cavernícoles. Cadascun té capacitat per una cinquantena de caixes

Armaris de les col·leccions de coleòpters cavernícoles. Segon pis. Veiem l'Arnaud Faille, de París, en una de les seves visites a Barcelona

Caixes en que es guarden els exemplars preparats.

Una de les caixes de coleòpters cavernícoles de l’armari de la fotografia anterior.

Detall de dos exemplars de la caixa anterior: Trechus breuili, de cavitats de Màlaga

Dos exemplars de la caixa de la fotografia anterior. Es tracta del Trechus breuili. Un capturat per Henry Henrot, un gran especialista francès en coleòpters cavernícoles. L’altre, capturat per Carles Ribera, també un gran especialista, en el grup dels araneids

Petita caixa de fusta pel transport d'exemplars preparats

Quan un estudiós necessita transportar del museu material preparat en sec, o sigui, encolat sobre cartolina, utilitza unes petites caixes amb tapa i fons tou per clavar-hi les agulles. D’aquesta manera els exemplars queden protegits en les operacions de treure’ls del museu, o retornar-los.

Plafó de fusta treballada, amb el gravat de l'escut de Catalunya

Taulell d’anuncis en fusta treballada. Entrada de la biblioteca, segon pis.

Aplic d'enllumenat pla

Aplic d’enllumenat, en acer forjat. Porta de la Biblioteca, segon pis

Un dels molts aplics circulars d'enllumenat de la gran sala d'exposicions. 

Columna de suport de les bigues metàl·liques, amb aplic d’acer forjat per l’enllumenat. Passadís que envolta la balconada interior del segon pis.

La Biblioteca. A la part superior, l'altell 

Part de la biblioteca. Vista de l’altell. Segon pis

Tot el sostre de la Biblioteca ens fa gaudir d'un excellent treball de recobriment

Artesonat del sostre de la biblioteca amb pintures policromades

Un detall del sostre policromat de la Biblioteca

Detall de l’artesonat.

Vista des de dalt, de l'escala

Escala de cargol que comunica la base de la Biblioteca amb el seu altell i amb la sala superior de l’arxiu del tercer pis. Vista des de dalt.

La mateixa escala, amb graons de fusta i columna central d'acer

La mateixa escala en una vista frontal.

Español saludant Negre (assentat). A l'esquerra, Marina Blas

La darrera fotografia, dedicada al Dr. Francesc Español. Correspon a un homenatge que es va fer a un dels més importants entomòlegs amb dedicació, entre altres, als coleòpters cavernícoles. Es tracta del francès Jacques Negre, que tenia casa a Barcelona (lloc de la foto), a on passava llargues temporades. Tenia molt bona amistat amb Español.

Nº 176. Racons i vistes curioses del museu 1 (4)

A la dreta, Francesc Español, acompanyar pel seu amic i gran col·laborador Isidre G. Urgellés. Foto: inicis dels 70 

Francesc Español, a la dreta. Quan parlem del museu, ell sempre ha d’estar en primer lloc.

Aquest article no tractarà directament el tema biospeleològic, sinó l’ambient del museu que envolta els laboratoris, els arxius, etc., i molts detalls que, en principi poden passar desapercebuts al visitant, o que senzillament no hi té accés. El material disponible es presentarà en quatre post independents. Avui, el primer.

La façana del museu, dins del Parc de la Ciutadella

Façana a l’interior del Parc de la Ciutadella. Bastants anys enrera, aquesta, ara no funcional, era l'entrada del públic, mentre que l’actual, la del costat del Passeig Picasso, no era practicable. Veiem el cartell que indica"Castell dels tres Dragons". Aquest és el nom popular amb què es va conèixer l’edifici modernista (Lluís Domènech i Montaner) que va tenir per finalitat inicial, contenir un restaurant amb motiu de l’Exposició Universal del 1888.

Detall de la porta, amb el rètol

L'actual porta principal del museu, la del Passeig Picasso

Entrada al museu, pel costat del Passeig Picasso. Aquesta és ara l’entrada oficial del museu. També ho va ser quan era el restaurant, i en èpoques posteriors, segons veiem a l’antiga fotografia de l’any 1902. Encara conserva el rètol MUSEU DE ZOOLOGIA, antic nom, sent l’actual, Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Antiga fotografia de l'any 1902 de l'actual entrada principal

El vehí edifici de l'Hivernacle

Una bona perspectiva de l’Hivernacle, vist des d’una finestra del museu. Aquesta construcció, contemporània amb el museu, tenia per finalitat contenir plantes que havien d’estar en condicions de temperatures càlides, protegides dels freds hivernals. A la dreta i darrere de l’hivernacle, es pot veure el Museu Martorell o de Geologia, també contemporani amb els anteriors. El Martorell va ser en els seus orígens la seu de les col·leccions de mineralogia, botànica i zoologia, fins que aquestes es van distribuir en tres estaments amb edificis independents

Detall dels merlets que coronen l'edifici i els escuts de ceràmica

Merlets i escuts ceràmics que circumden l’edifici. Els merlets és el que dona l’apariència d’un castell amb aquests sortints per a la seva defensa. Els escuts-plafons mostren animals, plantes i d’altres.

Un fragment del vitrall

Vitrall (modern) situat a l’escala que, des de l’entrada principal porta al sotan.

Escultura de forja

Forjat en acer. La figura representa un gall (també pot semblar una mena de drac). Fotografia d’una exposició de l’any 2008. Planta baixa, sala on hi havia l’esquelet de la balena.

L'esquelet de la balena en el seu antic emplaçament dins el museu

L’esquelet de balena, una de les peces més clàssiques i populars del museu. Ara està dipositada al sostre de l’escala d’entrada del Museu Blau del Fòrum.

Espai interior que comunica la planta baixa amb els pisos

Escales, per la part interior de la façana de la porta de l’interior del Parc de la Ciutadella. Abans d’unes reformes en què es va instal·lar ascensor, als pisos només si podia accedir per aquestes escales.

Una de les antigues vitrines amb les col·leccions

Primer pis. Una de les antigues vitrines de l’exposició del primer pis. Moltes de les peces han estat traslladades al Museu Blau, ja que ara l’edifici ja no conté exposicions al públic.

El sostre de la sala d'exposicions del primer pis

El sostre de la sala d’exposició del primer pis. Biga circular d’acer reblonat i pintures originals policromades del sostre, que només se´n conserven en una petita zona.

Contrallum al segon pis

Al nivell del segon pis, passadís que envolta la planta, els armaris de les col•leccions d’insectes i la barana d’acer forjat.

Foto cedida de l'arxiu familiar de la família Español

Aquest bloc acaba també amb una menció a Francesc Español. Una foto d'en Isidre G. Urgellés durant una campanya a Castelló, en que anaven a la cova Cerdanya, l'any 1966.