 |
| Francesc Español. Foto del llibre Francesc Español 50 anys d'obra biospeleològica |
VII
Trobada de Col·laboradors Francesc Español
Programa:
09:00
Presentació
09:15 Com millorar el model de col·laboració: resum
enquestes i torn obert de paraules
09:45 Primera sessió de comunicacions:
-Lluís
Auroux: Joaquim Mateu: un gran entomòleg i amic de Francesc Español
Joaquim
Mateu (Barcelona 1921) és una de les poques persones que encara ens poden
explicar les seves vivències dels primers anys d’activitats i d’investigació
conjuntament amb Español. Es presenta un recull de la seva vida, des que va
iniciar la seva col·laboració amb el Museu de Zoologia de Barcelona, i
concretament amb Francesc Español, l’any 1940. Des de llavors, tret de les
seves llargues temporades de treball a Almeria i a París, i els nombroses
viatges i expedicions per molts països del món, sempre va mantenir una gran
amistat amb Español i una destacada col·laboració en els estudis entomològics.
També el dibuix, la fotografia i l’arqueologia, van ser les seves grans
aficions.
-Joan Pallisé: Un segle de recerques biospeleològiques
a les Muntanyes de Prades
Les Muntanyes de Prades han estat objecte de
nombroses recerques biospeleològiques des que R.Jeannel i E.G Racovitza a
l'octubre de 1910 exploraren els avencs de la Febró, de llavors ençà han estat
molts els biospeleòlegs que han explorat cavitats i recol·lectat fauna
cavernícola a aquell entorn. Amb motiu de la preparació d'un llibre sobre les
cavitats a les Muntanyes de Prades , el qual es proposa recollir les
exploracions i descobertes efectuades per diferents grups i persones, però
sobretot les del GIEM, hem preparat un capítol dedicat a la biospeleologia de
la zona, recollint tota la informació localitzada, que s'ha incrementat
notablement els darrers anys , amb algunes descobertes prou interessants. A la
sessió presentaríem un resum, d'un article molt més llarg que es publicarà amb
motiu de les IV Jornades de les Muntanyes de Prades i del bosc de Poblet,
aquesta tardor.
-Àlex
Ossó: Ahir i Avui: Pyreneplax basaensis
nou gènere, nova espècie, (Decapoda, Brachyura, Vultocinidae)
Descripció
d’un nou gènere i espècie de decàpode braquiür del Priabonià (Eocè superior)
del Pirineu d’Osca (Aragó, Espanya). El procés de comparació del nou gènere ens
duu a atribuir-li tres espècies preexistents fins ara assignades al gènere Lobonotus. La posició sistemàtica de Pyreneplax s’ha pogut determinar,
gracies a restes de ventres ben conservats i s’ha assignat a una família
actual: Vultocinidae (Goneplacoidea) i que fins ara només comptava amb una
única espècie. Aquesta espècie viu actualment en aigües de l’Oceà Pacífic. Al
mateix temps, i gràcies a les observacions efectuades durant tot el treball,
hem efectuat una revisió del gènere Lobonotus
i hem pogut observar que moltes de les espècies assignades fins ara al gènere Lobonotus potser no hi corresponen,
concloent que segons la nostra opinió només una espècie, L. sculptus (espècie tipus) pertany a aquest gènere.
-Jordi
Cadevall, Albert Orozco i Sergi Gago: Com i per què fer una guia
d’identificació de cargols com a col·laboradors del Museu de Ciències Naturals
de Barcelona
Davant
del repte de fer una guia d’identificació de cargols terrestres de la Península
Ibèrica i de les Balears, es comentarà el procés d’elaboració (selecció de
mostres, fotografiat, sol·licitud de mostres i/o fotografies a particulars i
institucions públiques...) i quin ha estat el resultat obtingut, tant pels
participants en el projecte com pel propi Museu de Ciències Naturals de
Barcelona.
10:45 Descans - refrigeri
Nova
secció de pòsters:
-Montse
Ferrer & Francesc Uribe: Arxius de Miscel·lània Zoològica: una revista del Museu, oberta als col·laboradors
La
revista AMZ és un espai de
comunicació científica oberta, gratuïta per autors i lectors, de qualitat (amb
revisors externs), orientada a la difusió de dades naturalistes en formats i
suports idonis per a una òptima disseminació en el món digital (estàndards i
repositoris internacionals) i que dóna suport als autors en tot el procés
editorial.
11:15 Conferència convidada: Els voluntaris en un
museu de ciències naturals, per
Antoni
Arrizabalaga, director del Museu de Ciències Naturals de Granollers
12:00 Segona sessió de comunicacions
-Josep
Joaquim Pérez De-Gregorio, Ignasi Romañá i Martí Rondós: Noves dades sobre la
distribució a Catalunya de Libelloides
ictericus (Charpentier, 1825) (Insecta: Neuroptera: Ascalaphidae)
De
les cinc espècies de Libelloides
Tjeder, 1972 presents a Catalunya, Libelloides
ictericus (Charpentier, 1825) sembla ser la més rara i de la qual disposem
de menys informació a nivell faunístic.
Es dóna la relació actualitzada de les localitats catalanes on ha estat
esmentada i/o trobada aquesta espècie, alhora que confirmem la seva presència a
Catalunya amb troballes actuals.
-Glòria
Masó i Berta Caballero: Les col·leccions d’artròpodes del Museu: d’on venim, què
fem i què volem ser
Les
col·leccions d’Artròpodes des de la creació del MCNB han passat per diferents
períodes on les prioritats han estat dràsticament diferents. Una primera etapa
molt intensa on l’estudi científic dels espècimens era l’aspecte prioritari.
Etapa on els bescanvi i les donacions de col·leccions foren de gran vàlua. Una
segona etapa on es van prioritzar les recol·leccions i el rigor de les dades de
recol·lecció. A la darrera i actual etapa s’intenta combinar les prioritats de
les dues etapes precedents en un moment on la documentació i publicació de
resultats per tal de revaloritzar les col·leccions del museu és l’objectiu
cabal. Les col·leccions d’Artròpodes són el resultat de molt esforç i dedicació
tan de professionals de la casa com de col·laboradors. No seriem on som sense
l’esforç de tots ells.
-Marina
Blas i Jesús Del Hoyo: Insectos en los edificios de Barcelona
En esta comunicación no hablaremos de los insectos que
causan daños y plagas, nos producen molestias o transmiten enfermedades y que se pueden encontrar en las
casas. Nos centraremos en una serie de insectos que desde los edificios en los
que están, nos vigilan, nos observan, nos acompañan y que en muchos casos pasan
totalmente desapercibidos. Son insectos esgrafiados, forjados, grabados,
esmaltados, esculpidos..., grandes o pequeños, simbólicos o figurativos,
evidentes o discretos y que están representados en muchos edificios, tanto
antiguos como modernos en Barcelona.
-Sara de la Cruz Bueno i Pere-Miquel Parés-Casanova: És la morfometria geomètrica una bona eina per a
classificar fèlids?
La morfometria geomètrica (MG) és una tècnica
matemàtica que permet l’estudi de la grandària i la forma en cossos i peces, biològiques o no.
En aquest treball es va analitzar si amb la MG es poden classificar fèlids
salvatges en base a la morfologia del crani. Es va prendre una mostra de 42
cranis adults pertanyents a la família Felidae, procedents de la
col·lecció osteològica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es van
obtenir fotografies digitals del pla lateral dret i es van seleccionar 14 landmarks
repetibles i homòlegs. Mitjançant la MG es van establir una sèrie de
relacions filogenètiques entre les diferents espècies, associades als canvis de
forma, grandària i al·lometria. La MG és una tècnica que permet classificar
fèlids salvatges en base a la morfologia del crani.
-Jaume Izquierdo, Xavier Ferrer i Javier Quesada: Dues espècies
mediterrànies en la gran ciutat: el repte urbà del gafarró i el tallarol
capnegre a Barcelona
La urbanització està augmentant de forma que algunes espècies d’ocells s’hi
han d’adaptar. Es va estudiar la dinàmica espai-temporal de Serinus serinus i Sylvia
melanocephala en ambients urbans amb dos enfocaments: un temporal
mitjançant dades de seguiment i un altre espacial basat en els requeriments
d’hàbitat. S’observa que la dinàmica de les poblacions periurbanes es troba més
relacionada amb la dels hàbitats naturals que les urbanes. S. melanocephala mostra un augment poblacional generalitzat però S. serinus una disminució a nivell
regional. En primavera, ambdues espècies són més exigents en l’elecció del
territori. Amb les mesures de gestió adients, les ciutats poden actuar com a
reservori d’espècies amb problemes de conservació, especialment a la primavera.
13:15 Homenatge a Salvador Filella
13:30 Homenatge als socis que acompleixin 20 anys
com a membres de l’AAMCNB
13:45 Cloenda
14:30 Dinar a la Carpa del Zoo de Barcelona
Les sessions són de lliure assistència. El dinar se'l paga cadascú.
Les sessions són de lliure assistència. El dinar se'l paga cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada