Nº 056. Acord de Col.laboració amb el Grupo de Espeleología de Villacarrillo

Ens complau donar a conèixer la bona notícia de l’Acord de Col.laboració entre el Grupo de Espeleología de Villacarrillo –G.E.V.- de Jaén i l’Associació Catalana de Bioespeleologia –A.C.B-.

Nota de premsa conjunta: -Editada al mateix temps dins dels blocs de les dues entitats- La nostra A.C.B. i el G.E.V. hem arribat a un acord de col.laboració per treballar conjuntament a favor de la divulgació i conservació de l’ecosistema subterrani, i compartir des de tots els àmbits les experiències assolides; els projectes en que s’estigui treballant o futures actuacions.

És el nostre desig que aquesta important col.laboració resulti d’interès per a la Bioespeleologia; tant del nostre país com d’altres en que s’hi treballi. Us anirem informant a mida que tinguem més notícies per poder donar-vos.

Després d'unes converses entre el president del GEV en Toni Pérez i el de l'ACB en Floren Fadrique, iniciem una etapa de treball en conjunt, cosa molt necessària dins de la bioespeleologia, ja que tot i que tenim grans estudiosos i especialistes, pot ser ens manca un xic més de relació entre nosaltres. El GEV, un grup que ja porta 30 anys treballant dins la espeleologia, està fent una gran labor bioespeleològica i disposa d'un molt bon equip de col•laboradors especialistes en fauna subterrània de tot l'estat espanyol, encarregats de la determinació de la fauna capturada dins les cavitats. Per cert, molts d'aquests especialistes també col•laboren amb nosaltres en l'estudi de diferents grups faunístics. Ja fa alguns anys que la va promocionant i fins i tot edita una revista especialitzada: Monografías Bioespeleológicas, que des del 2006 ja n'han editat tres números. També edita regularment la revista Espeleo, amb seccions de bio, i a més altres edicions de llibres monogràfics. Adreces de consulta i relació: http://www.espeleovillacarrillo.com/ és la pàgina web del G.E.V. http://espeleovillacarrillo.blogspot.com és el bloc del G.E.V. http://bioespeleologia.blogspot.com és el bloc de bioespeleologia del G.E.V.

Nº 055. Activitats en el Projecte de Filogènia dels Troglocharinus

Continuant amb el Projecte de Filogènia dels Troglocharinus, fa uns dies vam fer una sortida amb la Valeria Rizzo i el seu company Miquele a les Coves de Can Masiet, al terme municipal de Farena, (encara que el Catàleg Espeleològic de Catalunya, Vol. 2 d'on s'ha reproduït la topo, la situa al terme de Mont-ral ), per tal de recol•lectar el coleòpter cavernícola Troglocharinus orcinus orcinus, espècimen que colonitza les cavitats dels voltants del riu Brugent, a les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Aquesta és la citació més al sud de l’espècie. En aquest projecte hi participen l'Institut de Biologia Evolutiva -CSIC-; la S.I.E. i la nostra Associació.

Desprès de ben bé quaranta anys, tot i que hi havia estat, no recordava la situació de la cavitat. A més, el lloc on s'obre la boca està del tot embardissat dins d'un impenetrable sotabosc en el que vam tindre que obrir pas a cops de matxet. Al final, vam tindre que preguntar al propietari del mas, que sortosament hi era, per la situació de la cova.

Una ràpida visita i la conseqüent recol•lecció ens va proporcionar un parell d'exemplars de Troglocharinus i també un altre parell de Duvalius berthae, un altre clàssic coleòpter cavernícola tarragoní. Per tal de tindre una serie més abundosa del primer, es van deixar uns esquers, que recollirem dintre d'un temps. Esperem que les pluges d'aquests dies no facin créixer massa el petit curs d'aigua que corre per la cavitat i ens arrabassi els esquers. Aquesta cavitat, la cova de Can Masiet i la propera cova Nova de Can Masiet, estan excavades en uns estrats de guixos, material prou feble que provoca la trencadissa de parets i sostre amb una certa facilitat. Malgrat aquest procés, encara es poden observar les emprentes de la cavitació en bastants llocs de la cavitat visitada.

De fet vam trobar la cavitat colmatada a la meitat del seu curt recorregut, entre els talls F i G, de la topo, ja que un pas força estret estava obstruït pels sediments arrossegats pel aigua. Autor: Floren Fadrique

Nº 054. Activitats 2009 de l'Associació Catalana de Bioespeleologia

Introducció:

L'Associació va nèixer legalment l'abril del 2007, data en que els organismes oficials ens varen comunicar la seva acceptació e inscripció.

El gener del 2009 es crea aquest bloc, apareixent el primer article el 15 de gener. Des de llavors, s'han editat un total de 53 articles durant el 2009.

L'abril del 2009 té lloc la primera Assemblea de l'Associació en que es donen a conèixer les persones responsables i els seus estatuts.

Actualment, el total de membres inscrits és de 41

Principals activitats durant el 2009:

Nota: Anomenar activitats especifiques de l'Associació no és senzill, ja que la majoria dels seus membres també ho són d'altres centres; grups espeleològics, etc. i per tant es barregen les col.laboracions. Però el més important és fer coses, sigui amb uns o amb altres. Es mencionen només les activitats portades a terme en col.laboració amb altres estaments.

-Col·laboració continuada al llarg de l'any amb l'Institut de Biologia Evolutiva -CSIC- de Barcelona en organització i participació en sortides per la captura de determinades espècies d'interès pels anàlisi del seu ADN

-Col·laboració continuada al llarg de l'any amb el Departament de Gestió d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, per anar enriquint el fons de les seves col.leccions amb determinades espècies d'especial interès

-Organització d'una activitat bioespeleològica, el mes de maig, destinada a l'Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb una sortida de pràctiques als avencs de la Febró

-Espeleocat Tallers-2009: El mes de juny, organització d'un dels actes commemoratius dels 30 anys de la creació de la Federació Catalana d'Espeleologia: Bioespeleologia en Grans Cavitats d'Alta Muntanya, amb una sortida de pràctiques a les coves de Rialb i una sessió al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

-Assistència al Primer Encuentro Ibérico de Biologia Subterránea a València, el mes de juliol

-Obtenció d'un acord -signat el mes de setembre- de col·laboració entre la nostra Associació i l'Association Marocaine d'Espéléologie - Université Hassan II Aïn Choch,Casablanca

-Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc: Dues noves expedicions portades a terme els mesos de setembre i desembre

-Participació i presentació de dues ponències a les Jornades de la V Trobada Francesc Español, mes de novembre, al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Un comentari constructiu: Seria important que pel 2010 tots col·laboressim més en l'Associació, a base de presentar notes i articles per editar; sugerir activitats, etc, ja que fins ara quasi totes les actuacions estan sent portades pels "quatre de sempre" i es necessita una bona empenta. Donem-nos entre tots un bon "cop de ma".

Nº 053. Filogènia i biogeografia dels coleòpters del gènere Troglocharinus.

L’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona inicia un altre projecte per l’estudi de la fauna cavernícola Fa pocs dies que el nostre amic i company Arnaud Faille, que ha treballat durant un any en l'estudi dels Trechini subterranis del Mediterrani Occidental, va finalitzar la seva estada a’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona i ja va retornar a Paris per dedicar-se a altres projectes. Però el cap del Departament, el Dr Ignacio Ribera ja tenia preparada una nova línia de recerca bioespeleològica per continuar els treballs. Aquest novembre ja s'ha iniciat un nou projecte per l'estudi de fauna cavernícola: La filogènia dels coleòpters del gènere Troglocharinus. El portarà a terme la Valeria Rizzo, una jove biòloga provinent d'Itàlia, que ha cursat els estudis a l'Università "La Sapienza" de Roma i que ha tingut com a professor el gran i mundialment conegut especialista en coleòpters caràbids Augusto Vigna-Taglianti.

Amb aquest projecte postgrau, la Valeria podrà estudiar durant tot un any aquest emblemàtic gènere tan característic de Catalunya, intentant concretar; fusionar i/o separar algunes de les 32 diferents espècies i subespècies que ara per ara són tot un laberint i que amb l’ajud complementari de l’informació genètica a ben segur es podrà aclarir.

A més dels treballs de morfologia externa, es dedicarà a l'estudi de l'ADN d'individus de les localitats típiques i així poder confirmar la posició i validesa dels diferents tàxons i també conèixer els seus orígens i semblances amb altres grups propers. Aquest estudi comporta també les visites a cavitats per recol.lectar material, per sort la Valeria, a Itàlia, ja ha practicat durant 6 anys espeleo al grup Associazione Speleologica Romana 86 i s'ha portat tot el seu equip personal d'exploració.

Reproduim un escrit que ha fet la Valeria pel bloc, per explicar el motiu del seu treball. Filogenia y biogeografía de los coleópteros del género Troglocharinus La tribu de los Leptodirini -Leiodidae: Cholevinae- presenta una gran radiación adaptativa, o sea, que partiendo de un centro de población inicial de un género determinado, su evolución va creando otras muchas especies, pero siempre dentro del mismo género. La mayoría de especies de este grupo son cavernicolas, con morfología y fisiología especializadas para este tipo de hábitat subterráneo. Es un grupo muy complejo del que, a pesar de que ha sido muy estudiado, todavía no se conoce su filogénesis, o sea, la relación entre estas especies y su evolución y migraciones a través del tiempo. Dentro de este grupo, nuestro proyecto se concentrará sobre el género Troglocharinus, del que todos sus representantes son troglobios altamente especializados. Coloniza Catalunya y Aragón –Huesca-, principalmente en dos zonas bien delimitadas y distantes:

-Zona litoral i prelitoral: Presenta una elevada concentración de fenómenos cársticos y está ubicada en los relieves de Garraf-Ordal y en el Massis de Sant Llorenç del Munt; Serra de l'Obac y Montserrat -Zona prepirenaica, incluyendo la Serra del Montsec de Rubies; la Serra del Boumort; la región de l'Alt Urgell hacia el este y la Serra de Lleràs hacia el oeste. También en el noreste de Huesca -Alto Aragón- hay un representante, una especie aislada de muy curiosa ubicación por su lejanía Por tener esta distribución poco habitual, el género Troglocharinus es tan interesante a nivel biogeográfico, y además también tiene una distribución micro-alopátrica, o sea, que el aislamiento geológico de algunas zonas, origina una evolución distinta entre sus poblaciones, obteniendo especies y/o subespecies diferenciadas. Un ejemplo típico es el caso de la zona calcárea del Garraf-Ordal con la intercalación de islotes de yesos. Actualmente no tenemos datos sobre el tiempo de colonización de estas zonas y tampoco sobre el aislamiento genético entre las poblaciones. El proyecto integrará estudios morfológicos; moleculares del ADN y geológicos, para alcanzar el conocimiento filogenético y biogeográfico de este emblemático género.

La nostra Associació col.laborarà en el projecte, amb el paper d’organitzar les visites a les cavitats d’on es van descriure les diferents espècies de Troglocharinus i ajudar a la Valeria a la recolecció de fauna. De fet, ja s’han fet sortides conjuntes a la cova Gran de la Febró i a la cova del Pas de Castellolí. Li desitjem una feliç estada entre nosaltres i que sigui profitosa per a la seva experiència i pel major coneixement de la nostra fauna.

Nº 052. Una topografia de l’any 1952 de la Font Mentirosa

Una topografia original, trobada recentment als arxius del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, és el motiu d’uns records i comentaris anecdòtics sobre Francesc Español, que ens ha tramès l’Oleguer Escolà i que tot seguit mostrem. Una topografia de l’any 1952 que he trobat entre carpetes de notes, aclareix uns dubtes que hi havia sobre el nom de dos estudiants de secundària que va tenir el mestre Dr. Español en una acadèmia quan hi havia de fer classes a les tardes per completar el minso sou que l'Ajuntament li donava per fer de conservador al Museu de Zoologia de Barcelona. Dos dels seus alumnes tenien interès per la fauna cavernícola i l'Español se'ls va emportar en una sortida patrocinada per l'Instituto Español de Entomología, de Madrid, al Boumort on van explorar la cova de la Font Mentirosa de Peralba i hi trobaren una subespècie de Leptodirinae nova: Speophilus fonti schüttei, –un coleòpter cavernícola- descrit de la cova d’Ormini del Boumort, i que Español va dedicar a un dels dos: Erik Schütte Puig. També visitaren -evidentment en "primera exploració"- la cova Palomera de Taús -entre Taús i Castell de Castells- d’on Español descrigué –també un coleòpter cavernicola- Troglocharinus hustachei impellitierii, dedicat al segón xicot, Ignacio Fernández Impellitieri, com a subespècie del Troglocharinus hustachei, descrit del Forat del Gel del Montsec de Rubies i del que només es tenia una sola femella a la col.lecció Zariquiey. Les exploracions eren de l'any 1952 i les descripcions publicades el 1955, però més endavant, el 1964 en Lluís Auroux trobà que en el Forat de la Grallera, prop del Forat del Gel també hi vivia el mateix T. hustachei i en recollí. Això permeté a Español fer l'estudi comparatiu i elevar la subespècie a espècie independent: Troglocharinus impellitierii Español. Recordo que una vegada li vaig dir a l'Español que em semblava que el noi a qui es va dedicar la subespècie impellitieri es deia Ignacio de nom i em va caure una bronca del "quefe" "Per què ho dius això, d'on has tret que es deia Ignacio?"

Probablement jo ho havia tret d'haver vist feia molts anys aquesta mateixa topografia...

Molt més endavant, quan Español ja havia mort el 1999, vingué a visitar-me al museu un senyor que, després de fer la presentació amb molta modèstia i suposant que ningú es recordaria d'unes exploracions del 1952, va explicar que ell i un altre alumne van trobar un coleòpter nou ... I de seguida li vaig dir: El Troglocharinus impellitierii ?

Després va explicar que ell es deia Ignacio Fernàndez Impellitieri, però que Impellitieri és un cognom provinent de Sicília, del que en quedaven molt pocs i ell es va canviar l'ordre dels cognoms: Ignacio Impellitieri Fernàndez...

Autor: Oleguer Escolà Notes: -Segons indicacions d'en Josep M. Miñarro, el nom més correcte de la cavitat i de la població seria Font Mentidora de Perauba.

-Intentant localitzar l’Ignacio, s’ha pogut parlar amb un dels seus fills, comunicat-nos que el pare, nascut l’any 1932, havia mort el juliol del 2006.

Nº 051. En Floren ens escriu des del Marroc

En Floren Fadrique, que ja hem explicat està al Marroc amb motiu d'una nova "miniexpedició" bioespeleològica, ens acaba d'enviar un mail i ens explica en quatre ratlles les seves activitats. El diumenge dia 29 de novembre va iniciar el seu viatge i sembla que ja ha obtingut alguns bons resultats. Recordem que ha anat per realitzar captures de dues espècies de coleòpters del gènere Antoinella: A. djebalica i A. sendrai, per poder acabar els estudis genètics de l’ADN d’aquest gènere.En Floren ens escriu: Desprès d'un rapidissim viatge, tres hores en avió, he arribat a Tanger, on m'estava esperant en Laurent Delfour. El dilluns dia 30 vam fer un avenc, d'uns cinquanta metres al costat mateix de Tetuan, però biologicament molt poc interessant per l'escassetat de fauna. El dimarts dia 1, ens vam desplaçar a Xauen, on en Laurent ha llogat una casa. Ens passem la resta del dia buscant un guia. El dimecres dia 3 vam poder visitar l'avenc Saf Lahmar V, recol.lectant catorze exemplars d'Antoinella djebalica -des de que es va descobrir aquesta espècie, només se n'havien capturat tres individus!-. Per acabar el dia, malament, m'he cascat, penso, els lligaments del genoll esquerra.

Acabada l'activitat hem intentat davallar l'avenc Fouk Magou, però el meu genoll no ha respòs bé i ho hem deixat córrer. Hem visitat una cova amb un fort desnivell d'uns cinquanta metres de fondària i que per sort s'ha de caminar molt poc. Tot i que conté un curs actiu d'aigua i molt bones condicions d'humitat i de bons biòtops, ha resultat ser una cavitat increïblement azoica: Ni un bitxo. Demà intentarem, sigui com sigui, amb Nolotil o a base de porros -aquí estan molt a l'abast-, tornar a la Fouk Magou. Veurem els resultats. Des de la Yebala, salutacions a tothom.

Desitgem que l'incident del genoll només sigui un ensurt.

Nº 050: DJEBALA 2009

Una altre activitat del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, la segona d’enguany. Durant els propers dies 29 de novembre fins al 4 de desembre, hi ha previst fer una "expe" ràpida a la zona de la Djebala, al nord del Marroc. Com a detall, indicar que aquesta regió, també escrita Yebala, està situada entre el sud de Tetuan -per Xauen- fins Alhucemas, seguint la línia costanera i fins una cinquantena de Km a l'interior.

El motiu és recol·lectar exemplars dels coleòpters cavernícoles del gènere Antoinella de les dues espècies noves -Antoinella sendrai i Antoinella djebalica- que varem descobrir en una campanya de l'abril de l'any 2007 i que van estudiar i descriure el Dr Joaquim Mateu i Jordi Comas, dos dels nostres companys associats. Aquesta serà l'expedició número 12 d'aquest Projecte que es va iniciar el juny de l'any 2001 i té com a objectiu obtenir exemplars dels indicats insectes i conservar-los en líquids adequats per poder fer els fiables anàlisi d'ADN i així establir les seves similituds i diferències amb les altres varies espècies del mateix gènere -Antoinella-, per ara endèmics del Marroc.

En realitat serà una mini expedició en quant al personal assistent, ja que de la nostra gent només n'hi anirà un; en Floren Fadrique, però comptarem amb l'inestimable col.laboració de Laurent Delfour, un ja conegut i experimentat membre de la Secció d'Espeleologia del C.A.F. Casablanca, que resideix a Tanger i que serà l'encarregat de prestar tot el recolzament logístic de l'activitat, ja que des de Barcelona s'anirà en avió Tanger, amb les grans limitacions de pes que aquest tipus de transport ens obliga pel que es refereix a una activitat sota terra. La zona de treball serà la serralada del Jbel Lechaab, sobre el poblet de Magó, tocant Bab Taza i a pocs quilòmetres de la mítica ciutat de Xauen. Aquesta zona del nord del Marroc, queda un xic allunyada de les zones clàssiques d'exploració i recol.lecció de les grans muntanyes dels Atlas i sembla que mai, fins ara, es trobava el moment ideal per tornar-hi i fer la captura d'aquestes espècies. Les captures obtingudes s'enviaran a l'Institut de Biología Evolutiva del CSIC, a Barcelona, on els Drs Ignacio Ribera i Arnaud Faille s'encarregaran de fer els anàlisis moleculars adients per situar aquestes dues espècies dintre del grup dels trèquids.

Autor: Floren fadrique