Nº 125. Inauguració de l’exposició Planeta Vida al Museu Blau

El dimarts dia 21 de febrer va tenir lloc la inauguració de l'exposició "Planeta Vida" al Museu de Ciències Naturals (Museu Blau), del Parc Fòrum.

Amb aquesta inauguració, es completen el Present de la Terra i la Biografia de la Terra i també s'obren quatre noves Illes de Ciència, uns espais dedicats a Evolució, Classificació, Comportament animal i La Mediterrània.

A més de la directora del Museu, Anna Omedes, es va comptar amb la presencia del Conseller de Cultura Ferran Mascarell, així com la del Tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana.

NOTA: Aquesta fotografia de la distribució de l'exposició, s'ha reproduït d'un fulletó del museu.

D'aqui a poc temps, el conjunt agrupat dels tres museus: Ciències Naturals; Geologia i Botànic, amb seu al Museu Blau, s'anomenarà Museu Nacional de Ciències Naturals. Hi ha molts bons propòsits d'aconseguir dins del modern recinte, una comunió entre exposició de material i tasques de recerca, i també havent creat entre altres el Niu de Ciència, un espai per a famílies amb nens petits que promou i fa gaudir de la ciència tot jugant. No hem d'oblidar que el futur seran els infants d'ara.

Nosaltres, amants de la vida subterrània, hem pogut gaudir de la presència d'una nova mostra de coleòpters cavernícoles dins d'una de les noves Illes de Ciència, més concretament la d'Evolució (illa i-1). Ara ja hi ha dos llocs en que es pot veure fauna hipogea i a més un d'ells, la vitrina nº 9 en que es passa de manera ininterrompuda un audiovisual sobre biospeleologia, també conté algun material d'exploració.

Per cert, l'assistència va ser d'unes 250 persones. Va ser tot un èxit!

Nº 124. Assemblea ajornada

L’Assemblea de la nostra Associació que estava convocada pel proper dimarts dia 28 a les 19 h al Museu Blau (zona del Fòrum), queda ajornada fins el dimarts dia 6 de març al mateix lloc i a la mateixa hora. El motiu ha estat la previsible vaga de transports dels dies 27-28 i 29. Donada la situació del lloc, allunyat del centre, s’ha cregut convenient aquest ajornament. Tots els associats seran també degudament informats per mail. Us hi esperem!

Nº 123. Convocatòria d'Assemblea de l'Associació

Benvolgut soci. Et convoquem per el dimarts dia 28 de febrer a les 19 hores a participar a l’assemblea corresponent a l’any 2012 de l’Associació Catalana de Biospeleologia, que tindrà lloc en una sala d’actes del Museu Blau de Barcelona.

Convocatòria oficial:

Associació Catalana de Biospeleologia. Entitat col•laboradora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA D’acord amb l’art. 10 dels Estatuts de l’Associació, es convoca l’Assemblea General anual que tindrà lloc en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Museu Blau), Plaça Leonardo da Vinci 4-5, el pròxim dimarts dia vint-i-vuit de febrer del 2012 a les 19 hores en primera convocatòria a les 19,30 hores en segona convocatòria. L’Assemblea constarà de l’Ordre del dia següent: 1 .- Lectura de l’Acta anterior i la seva submissió a votació per ser ratificada 2 .- Exposició per part del Sr. President de les activitats dutes a terme durant l’any 2011 i projectes del 2012 3 .- Presentació de l’estat de comptes de l’Associació i pressupost previst per al 2012 4 .- Votació dels projectes i pressupost per al 2012 5 .- Els acords es prendran per majoria simple dels vots dels socis presents o representats 6 .- Precs i preguntes L’Hospitalet de l’Infant 18 de Gener de 2012 Associació Catalana de Biospeleologia –BIOSP- Moreres nº 3, b 2, 43890 L’Hospitalet de l’Infant, Tarragona Inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya, nº 34208.

Insistim en que aquest any l’Assemblea tindrà lloc al nou emplaçament del museu, al Museu Blau de la zona del Fòrum de Barcelona, ja que a més de que totes les Associacions vinculades hi tenen un magnífic lloc per a les seves reunions, també es disposa de diverses sales d’actes que són cedides segons les nostres necessitats. El transport public Metro línia 4 (la groga), a l’estació El Maresme-Fòrum, deixa a només tres minuts a peu del destí. Una magnífica ocasió per assistir a l’Assemblea i pels que encara no hi heu estat, de conèixer les noves instal•lacions. A l’arribada, al control d’entrada us facilitaran el lliure pas a la sala de reunions. Us hi esperem!

Nº 122. Avenc de can Castellet de Dalt

Amb la finalitat de conèixer els límits de la colonització del coleòpter troglobi Troglocharinus kiessenwetteri sanllorensi de Sant Llorenç del Munt per la seva vessant est. Resulta que ja fa uns quants anys es va localitzar aquesta mateixa espècie al relleu del Farell, al terme de Caldes de Montbui, zona també colonitzada per un altre gènere de coleòpter cavernícola: Parvospeonomus, amb l'espècie P. urgellesi que ocupa un ampli territori entre la serralada del Montnegre i el Farell, punt en el que es sobreposen les dues àrees i conviuen els dos gèneres (encara que no s'han trobat junts en una mateixa cavitat).

El dia 15 de gener del 2012 varem anar a l'avenc de Can Castellet de Dalt, terme de Sentmenat, per conèixer la seva fauna cavernícola. A la sortida érem en Floren Fadrique; Jordi Comas; Agustí Meseguer i Lluís Auroux. Aquesta cavitat està entre Sant Llorenç i el Farell, un lloc molt interessant per saber quin dels dos gèneres hi viu. L'avenc tampoc és lluny de Guanta, on també hi ha alguna petita cova que haurà de ser escorcollada.

Com sigui que el pou de l'avenc és a tocar d'una pista molt transitada per excursionistes i ciclistes, l'Ajuntament de Sentmenat ha col·locat una tanca al voltant de la boca. Per cert que hi ha un cartell en que a més del nom de la cavitat explica una llegenda que diu més o menys... En aquest avenc hi va caure una truja prenyada i al cap d'un temps va sortir a Sentmenat la truja i nou garrins que havia tingut dins... Jo crec que deu ser veritat, oi?

Us avanço el resultat de la cacera: No hem trobat cap coleòpter. Fa anys el company Oleguer Escolà ja hi havia estat i tampoc va trobar res. Ja sabem que tot i que n'hi puguin viure, a vegades per més que si vagi no es troben fins el dia que sense saber per què resulta que hi ha sort. Haurem de tornar-hi. Tornarem a lluitar!

Nº 121. Tercer aniversari del bloc BIOSP

El 15-01-2009 va aparèixer aquest bloc. Ja portem tres anys! El primer article va ser dedicat com un homenatge nostra al Dr. Joaquim Mateu Sanpere, en reconeixement a la seva important obra entomològica,biospeleològica i arqueològica. Durant aquest tres anys hem intentat informar als socis de L'Associació Catalana de Biospeleologia dels nostres projectes i activitats, així com donar a conèixer noticies importants d'altres blocs, noves descripcions de fauna cavernícola, etc. Aquest modest article només és un recordatori a tota aquesta labor, que ha representat l'edició d'un total de cent vint i u, el que representa un article cada nou dies, havent tocat molts temes: Poesia biospeleològica, assemblees, escrits antics, canvis al Museu, prehistòria, activitats, etc. Recordem que tot-hom pot publicar articles. No és exclusiu de ningú. Ens agradaria poder comptar amb més autors, però sembla que això es fa difícil. Sembla que no ens agrada escriure. Estem oberts a qualsevol mena de col.laboració. Si ens envieu un escrit i alguna documentació gràfica, l'editarem després de posar-nos d'acord amb el format i possibles correccions. A veure si entre tots podem complir molts més anys.

Nº 120. Una nova espècie de Zariquieya

Els companys de la nostra Associació: Arnaud Faille i Javier Fresneda, ens han fet arribar el seu darrer treball sobre fauna cavernícola (també n'és coautor en Charles Bourdeau). Es tracta d'una descoberta molt important, d'una nova espècie que pertany a un gènere que fins ara s'havia mantingut monoespecífic (amb una sola espècie) durant molts anys, exactament des del 1924 fins el 2011 en que s'ha descrit aquesta segona. Com passa en molts cassos, aquesta novetat s'ha trobat en una sola localitat, l'avenc de Pla de Fornesa, al sud de la població de La Guàrdia d'Ares, Lleida.

Tot seguit s'inclou la versió original del títol i el resum, extret de la revista Zoosystema editada pel Muséum national d'Histoire naturelle de París.

Zoosystema 33(4):429-441. 2011

Les Molopina hypogés des Pyrénées avec la description d'une nouvelle espèce de Zariquieya Jeannel, 1924 d'Espagne (Insecta, Coleoptera, Carabidae, Pterostichini) Auteurs: Arnaud Faille, Javier Fresneda and Charles Bourdeau RÉSUMÉ Une deuxième espèce aveugle du genre Zariquieya Jeannel 1924, Z. boumortensis n. sp., est décrite du versant sud des Pyrénées centrales (Lleida, Espagne). Une étude morphologique de la nouvelle espèce, particulièrement des genitalias mâles et femelles ainsi que la morphologie externe, indiquent qu'elle doit être incluse dans le genre Zariquieya, créé pour une espèce unique endémique de l'est des Pyrénées espagnoles. La nouvelle espèce est morphologiquement distincte de Z. troglodytes Jeannel 1924 par de nombreux caractères dont des palpes maxillaires glabres, un pronotum plus transverse, des sillons frontaux peu prononcés, et des élytres à disque plan et sans déclivité élytrale accusée. Une clé de détermination des Molopina pyrénéens est donnée, l'écologie et la biogéographie du groupe est discutée et une carte de distribution des Molopina hypogés pyrénéens est incluse. Traducció al català: Els Molopina hipogeus dels Pirineus amb la descripció d’una nova espècie de Zariquieya Jeannel, 1924 d’Espanya (Insecta, Coleoptera, Carabidae, Pterostichini) Autors: Arnaud Faille, Javier Fresneda and Charles Bourdeau

RESUM: Una segona espècie cega del gènere Zariquieya Jeannel 1924, Z. boumortensis nov. sp., es descriu de la vesant sud dels Pirineus centrals (Lleida, Espanya). Un estudi morfològic de la nova espècie, especialment dels genitals mascle i femella així com la morfologia externa, indiquen que ha de ser inclosa en el gènere Zariquieya, creat per una única espècie endèmica dels Pirineus orientals espanyols. La nova espècie és morfològicament diferent de Z. troglodytes Jeannel, 1924 per nombrosos caràcters, com els palps maxil·lars glabres, un pronot més transvers, solcs frontals poc marcats, i èlitres amb disc pla i amb poc declivi elitral. S'inclou una clau determinació per als Molopina hipogeus dels Pirineus, la ecologia i la biogeografia del grup es discuteix i també s'inclou un mapa de distribució dels Molopina hipogeus dels Pirineus. Dades del material que ha servi per l'estudi -versió original-: Zariquieya boumortensis n. sp. MATÉRIEL TYPE. — Holotype: ♂ (MNHN) ; paratypes: 1 ♀ (MZB), 3 ♂ ♂ (coll. CB, AF & JF). LOCALITÉ TYPE. — Espagne. Lleida, La Guàrdia d’Ares, Avenc de Pla Fornesa. ÉTYMOLOGIE. — L’épithète spécifi que boumortensis fait référence à la Serra de Boumort où se trouve la localité typique. MATÉRIEL EXAMINÉ. — Holotype : Espagne. Lleida, La Guàrdia d’Ares, Avenc de Pla Fornesa, 8.X.2009, C. Bourdeau, A. Faille et J. Fresneda leg., ♂(MNHN). Paratypes : mêmes localité et collecteurs, 18.X.2009, 1♂ (coll. AF) ; mêmes localité et collecteurs, 28.III.2009, 1♀(MZB) ; même localité, 18.V.2011, C. Bourdeau & J. Fresneda leg., 2 ♂♂ (coll. CB & JF). DISTRIBUTION. — Pour l’heure, uniquement connu de la localité typique. S'insereix una petita part de la descripció de la Z. troglodytes feta per R. Jeannel l'any 1924, llavors el sots-director de l'Institut d'Espeleologia de Cluj, Romania, i que va ser publicada als Trabajos del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, Vol. IV nº 8 pp 1-18.

Una curiositat: El 1927, 3 anys després de la descripció, Ascensi Codina i Ferrer, Conservador del llavors anomenat Museu de Biologia, de Barcelona, publica un anunci al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural en que ofereix cinquanta pessetes per un exemplar de Zariquieya. El valor actualitzat pel IPC representen uns 120 euros actuals Finalment quatre mots sobre el seu descobridor, Ricardo Zariquiey Àlvarez. Barcelona (1897-1965) Metge pediatre, s'interessa per l'entomologia i l'any 1915 ja publica els seus primers treballs. L'any 1917 inicia de la ma del seu pare, Ricardo Zariquiey Cenarro, els estudis sobre fauna endogea i cavernícola, en especial coleòpters. Actiu col.laborador del Museu de Zoologia de Barcelona, l'any 1923 coneix Francesc Español, iniciant-se una gran amistat i moltes activitats conjuntes de visites a cavitats i intenses campanyes espeleològiques.

Nº 119. Ecologia subterrània

El Profesor Dr. Vicente Ortuño del Departamento de Zoología y Antropología Física de la Universidad de Alcalá, és membre de la nostra Associació Catalana de Biospeleologia. Ens ha donat a conèixer el seu darrer treball Diversidad de los insectos, y sus afines, en las cuevas: una visión ecológica para la conservación. El Profesor Ortuño actualmente es dedica, amb prioritat, a la recerca dins la biologia subterrània, més concretament a l'estudi faunístic i ecològic dels medis endogeus i hipogeus. La seva especialitat són els coleòpters: Coleoptera Carabidae (Insecta). Molt recentment i desprès de varis mesos de dures oposicions, ha estat nominat Professor Titular de la Universitat d'Alcalá de Henares. La Nostra enhorabona, Vicente! Aquest darrer treball ha estat publicat a La Ciencia del Arte III. Ciencias experimentales y conservación del patrimonio. Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación. Ministerio de Cultura (NIPO 551-11-103-6), dins les pàgines 175:187 del total de 291 pàgines de que consta la publicación en general. Donat el seu gran interès pels amants i estudiosos de la vida sota terra, hem considerat indispensable donar-lo a conèixer dins del nostre entorn, i per això s'ha reproduït en el seu mateix format original. Com sempre, el nostre agraïment a J.M. Victoria pel pas de l'article al format Scribd.

Entre molts, hi ha dos aspectes a destacar en aquest treball: -Ens aclareix (per si encara no ho sabíem) la clàssica pregunta que surt en moltes converses amb gent desconeixedora: Per què hem d'estudiar la fauna que habita dins les cavitats? De què serveix això? -Proposa el canvi de l'expressió Biospeleologia per Biologia subterrània. Jo hi estic d'acord. És indubtable que l'espeleologia contribueix en gran manera a l'obtenció de la fauna de les cavitats. Molts especialistes reben el material que ha estat recollit per espeleòlegs aficionats a la recol•lecció però que no es dediquen a estudiar la fauna (no volem pas dir que aquest sigui el cas!). Però també n'hi ha molts que entren, surten i estudien el que han capturat. Quan parlem de fauna cavernícola no parlem sols de la que trobem pels pous i galeries, ja que també ocupen les fissures impenetrables per nosaltres i els espais buits del pedruscall de sota la primera capa de terra A més, avui dia amb la gran dedicació que hi ha per l'estudi de la fauna del MSS (Medi Subterrani Superficial), per obtenir material de segons quins grups ja no és necessari visitar en persona l'interior de les cavitats. Amb trampes treballades des de l'exterior ja és suficient. Aplicar el terme Biologia Subterrània és un tema que haurem d'anar pensant i que ja fa temps que es va proposar. No és nou. Escriu en Vicente: ...siguiendo una renovación nomenclatural y con ella conceptual, hoy en día se tiende a omitir el calificativo de "cavernícola" y utilizar, en su lugar, el de "hipogeo". Del mismo modo, se tiende a abandonar el término "bioespeleología" en beneficio de otro más exacto: "biología subterránea". Aquesta publicació és quasi un tractat complet de biologia subterrània que fins i tot podria ser aplicat a un curset d'iniciació a l'espeleologia o a l'ecologia. Els temes s'exposen amb molta claredat i lluny dels clàssics tecnicismes que a vegades ens compliquen la seva comprensió. Cal llegir-ho tranquilament. Esperem més articles seus.