Nº 197. Ricardo Zariquiey Cenarro

El Doctor Ricardo Zariquiey Cenarro

Ricardo Zariquiey Cenarro: Un dels iniciadors de la biospeleologia a Catalunya.

Els primers estudis biospeleològics coneguts de Catalunya, podrien ser els de Ignacio Bolívar. L’any 1880 va treballar amb els ortòpters del gènere Dolichopoda, una mena de grills amb llagues antenes i potes que, entre altres països, dues espècies colonitzen diverses cavitats de Catalunya.

A partir de l'any 1907, Racovitza i Jeannel inicien les seves exploracions sota el projecte Biospeologica, fet que va interessar a altres especialistes espanyols a partir de l’any 1911, com Cándido Bolívar que va interessar-se en més grups cavernícoles i, a partir del 1917 en Ricardo Zariquiey Cenarro (1870-1943) i més endavant el seu fill Ricardo Zariquiey Álvarez (1897-1965). Es dona la circumstancia que durant uns anys, els dos van arribar a treballar conjuntament el temes de fauna cavernícola.

A l’hora d'interpretar les activitats dels Zariquiey pare i fill, en moltes ocasions apareixen dubtes sobre l’autoria, ja que si bé en signar els seus treballs sempre indicaven el segon nom, quan altres autors parlaven d’ells no solien fer aquesta diferenciació. L’any 1917, quan els dos es dedicaven a biospeleologia, el pare, Cenarro, tenia 47 anys i el fill, Álvarez, 20 anys. Fins a l’any 1942, la majoria de recerques les podia haver fet tant un com l’altre.

En Ricardo Zariquiey Cenarro, va néixer a Navarra, però va cursar la carrera de medecina a Barcelona i ja sempre es va quedar a Catalunya. Va ser un reconegut pediatra. La seva residencia estava a Arenys de Munt, lloc en què es va fer construir una gran mansió que era coneguda com a Can Zariquiey i que avui dia encara es conserva, la casa i el nom.

L’any 1955, el Dr. Francesc Español li va dedicar una nova espècie de coleòpter cavernícola que havia descobert en l’exploració d’una nova cavitat: l’avenc de les Gralles, cavitat propera a la Fou de Bor, a la Cerdanya. La visita va ser durant una campanya, el juny del 1950, en què hi van participar en Joaquim Monturiol; en Francesc Vicens i en Francesc Español. El nom de la nova espècie va ser Speophilus cenarroi i en la descripció Español va escriure: Pláceme dedicar esta especie al que fue distinguido entomólogo español y activo explorador del dominio hipogeo catalán doctor Ricardo Zariquiey Cenarro.

L’any 1944 Español va escriure la seva necrològica: Español, F.: Ricardo Zariquiey Cenarro 1870-1943 (nota necrológica). Graellsia. 2, 1 (1944), 27-31. S'insereix tot seguit.

No és necessari escriure més. Trobarem tota la seva vida i les les seves descobertes en aquest escrit d'Español. En un proper post, parlarem del seu fill.

Nº 196. Convocatoria de l'Assemblea de BIOSP del 2014

Diplòpode polidesmid. Cova del Toll, Moià.    Foto: Agustí Meseguer 

CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA

D’acord amb l’art. 10 dels Estatuts de l’Associació Catalana de Biospeleologia, es convoca l’Assemblea General anual que tindrà lloc en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Museu Blau), Plaça Leonardo da Vinci 4-5, el pròxim dimarts dia divuit de febrer del 2014 a les 18 hores en primera convocatòria y a les 18,30 hores en segona convocatòria.

L’Assemblea constarà de l’Ordre del dia següent:

1 .- Lectura de  l’Acta anterior i la seva submissió a votació per ser ratificada.

2 .- Exposició per part del Sr. President de les activitats dutes a terme durant l’any 2013 i  projectes pel 2014.

3 .- Presentació de l’estat de comptes de l’Associació i pressupost previst per al 2014.

4 .- Votació dels projectes i pressupost per al 2014.

5 .- Els acords es prendran per majoria simple dels vots del socis presents o representats.

6 .- Torn obert de paraules.

                                      L’Hospitalet de l’Infant 15 de Gener de 2014.

Us hi esperem!

Nº 195. Fauna subterrània en cavitats artificials

Coleòpter cavernícola del gènere Paraphaenops, d'una mina artificial als Ports.    Foto: A. Meseguer. Exemplar viu

Estem acostumats a parlar de la fauna cavernícola tot referint-nos a coves i avencs, diem-ne cavitats naturals. Aquesta colonització de fauna no és exclusiva dels fenòmens càrstics. A les cavitats obertes artificialment, com les mines i els túnels, els pous i altres perforacions, sempre que les condicions climatològiques siguin bones, també n’hi viu i no tenen cap diferència amb qui habita les cavitats naturals.

En cavitats artificials també si han trobat noves espècies. Aquest és el cas, per exemple, del Stygiophyes akarsticus, un coleòpter cavernícola descrit l’any 1980 com Speonomus akarsticus per l’Oleguer Escolà de la Mina dels Cubilars, a Torre de Cabdella, excavada en materials no calcaris. (1)

Stygiophies akarsticus. Dibuix extret de la descripció

També en una mina de Cervelló, a la mateixa riera de Cervelló, sobre la que es va fer una bona recol·lecció faunística, en què es van localitzar molts espècimens, alguns d’ells troglobis (amfípodes aquàtics Pseudoniphargus africanus), i que va donar lloc a un article a la revista del GEFOMA. (2)

Part final de la mina de Cervelló. Llac terminal amb fauna troglobia

Un altre exemple són les galeries artificials d’accés a la Sala de la Verna, en que també hi viu una part de la mateixa fauna que colonitza la Pedra de San Martí. En una visita vam poder veure pel túnel, els magnífics coleòpters troglobis Aphaenops.

També a les mines de Can Palomeres, a Malgrat, on durant una serie d’anys extreien ferro i manganès, a més de les colònies de ratpenats hi ha representació d’invertebrats, tot i que no sembla ser fauna estrictament cavernícola.

Un miriàpode de les mines de Can Palomeres.      Foto: A. Meseguer. Exemplar viu

Galeries artificials de la mina de Can Palomeres

Un recent cas de pou, dels que antigament hi treien aigua, és el de Can Jep Collet (Josep Mumbrú), a Sant Feliu de Codines, que s’obre al celler de la casa. A baix del pou de 6 m de fondària, hi ha una mina d’uns 10 m de recorregut amb algunes depressions on s’acumula aigua permanentment. Es localitzaren isòpodes aquàtics Stenasellus virei i un altre tipus d’isòpode que encara està per determinar.

El pou de Can Jep Collet

Un tram de la galeria de la mina, dins del pou

Per què hi ha fauna especialitzada en una cavitat artificial? L’explicació és ben senzilla: La fauna no està en una cavitat per art de màgia. Inicialment ha de venir d’un altre lloc. Es va escampant la seva distribució a base de “emigrar” viatjant per les fissures del terreny i anar colonitzant cavitats properes. Sempre hem de recordar que per nosaltres una cavitat s’acaba quan ja no podem passar per ser massa estreta o massa baixa. La fauna té unes mides que permeten el seu pas a través de la immensa xarxa de microfisures que comuniquen interiorment muntanyes i massissos.

Una limitació en el desplaçament de la fauna per sota terra és la composició geològica dels terrenys. Si hi ha intercalats estrats impermeables o no carstificables, aquests són un impediment, la fauna quedarà aturada. Si amb els anys les erosions deixen illots carstificables aïllats, la fauna que hi podés haver al seu interior no tindrà la possibilitat ni de rebre congèneres ni de traslladar-se. Si es tracta d’una zona prou gran, o hi ha prou individus, podran anar vivint i evolucionant, però si no és així o perquè l’àrea no tingui prou aportacions hídriques, aquesta fauna no tindrà continuïtat.

En el cas de mines, en moltes ocasions els terrenys no afavoreixen la presència de fauna. Solen ser materials poc carstificables, amb intercalació de capes minerals de ferro, carbó, plom, etc, que no permeten la continuïtat de les xarxes de fissures, però tot i així, en moltes ocasions, si són carstificables, sí que n’hi trobarem.

El cas dels pous és més complexe. Molts d’ells estan oberts en materials no carstificables i per tant la seva presència dependrà de la capacitat de fissuració de la roca, si hi ha nivells de graves, etc. La fauna que solem trobar en els clàssics pous de treure aigua, sol ser aquàtica. Si en un pou hi ha aigua les possibilitats d’haver-hi fauna són molt elevades, ja que hi ha organismes, com els copèpodes, que mesuren només unes poques dècimes de mil·límetre i per tant es poden traslladar fàcilment pels nivells freàtics. D’altres, tot i ser més grans, poden estar entre un i tres mm i tampoc tindran moltes dificultats per a la seva locomoció. El límit l’establirà la granulometria dels sediments que puguin envoltar la situació del pou.

També hi ha el cas de les perforacions a gran profunditat per reconeixements geològics, per prospeccions d’aigua, de gas o de petroli, etc. Aquests conductes permeten accedir a les xarxes més profundes per mitjà de baixar-hi un fil amb un esquer, i recuperar l’estri passat un temps determinat. Per les perforacions molt fondes, que poden ser de 200 m i més, s’utilitza una canya de pescar.

En Floren Fadrique treient la trampa d'una perforació

En resum: Podem trobar interessant i important representació de fauna en qualsevol tipus de cavitat, bé sigui natural o artificial.

Referències bibliogràfiques:
(1) Escolà, O., 1980. Speonomus akarsticus n. sp. (Col. Catopidae, Bathysciinae) del Pirineo del Pallars (Catalunya). Speleon, 25: 27-29

(2) Auroux, Ll.; Pallarès, J., 1974 Observaciones espeleológicas en una cavidad artificial. Gours, 2 (pàgines sense numerar)

Nº 194. Recol·lecció de fauna a distància

La Bòfia del Port del Comte, cavitat molt propera al tema del post d'avui.  
Foto: J. Pastor, extreta d'Espeleobloc, post del 3 d'octubre del 2011 

Seguim amb la divulgació d’escrits fets per, o adreçats a grans personatges del món de la biospeleologia, partint de material consultat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Ara es tracta d’una carta enviada al Dr. Ricardo Zariquiey, donant-li explicacions sobre la tramesa d’unes trampes col·locades en dues coves properes a Sant Llorenç de Morunys.

En aquells temps, en què les comunicacions, en aquest cas al Prepirineu, eren més aviat difícils. En Zariquiey enviava, per correu o recader, caixetes amb esquers de manera que algú s’encarregava de col·locar-les dins d’alguna cavitat. Generalment era una persona del tipus pastor, caçador, etc., que es coneixia bé els camins i els forats del terme. La mateixa persona les recollia al cap d’uns dies i es retornava el material amb les possibles captures al seu interior. Aquesta feina es pagava en proporció a la distància de la cova, amb mig jornal, o un de sencer.

En Zariquiey contactava amb gent a qui moltes vegades no coneixia i que normalment no era ella mateixa qui feia la feina de posar i treure les trampes, sinó que havia d'encarregar-ho a algun conegut. Aquest n’és un cas. Va contactar amb José Rovira Cabanas, de Sant Llorenç de Morunys, qui va fer posar i recollir les trampes.

Parlant amb el Museu del Patronat de la Vall de Lord, m’expliquen que en Rovira era una personalitat del lloc. Tenia el títol de Baró d’Ancies (a la carta hi diu Ancías), i era amo de moltes terres que el permetien viure de les seves rendes.

La carta s’ha transcrit literalment, per tant, procurant conservar les paraules i la ortografia original, cosa que es fa difícil en algunes ocasions.

L’original està escrit en una sola cara, a mà, amb estilogràfica i tinta negra, sobre un full de paper ratllat per les dues cares, de mides 273 x 214 mm. La capçalada amb el nom, població i espai per la data, està impresa.

Transcripció de la carta:

San Lorenzo de Morunys 30 de Diciembre de 1923

Sr. Dr Ricardo Zariquiey

Barcelona

Muy Sr. mio: Por este mismo correo le mando los 4 paquetes certificados. Esta mañana me los han llevado y han estado en las cuevas 6 dias. En la cueva de Algara se han perdido dos cajas no se si es devido á alguna fiera ó á algun pastor. Dentro de las bolsas van los nombres de las cuevas. La cueva del Algara, dicha Espluga de l’Afrau está situada en la vertiente de la Sierra de “Prat d’Estaquas” cerca ó á unos 100 metros de la Ribera de Canalda, de cara á Oeste, término municipal de Oden, provincia de Lérida, Baronía de Ancías y de mi propiedad.

La cueva dicha Las Mesquitas esta situada en la vertiente de la Montaña de la Pedra encarada al Norte, en el término municipal de Pedra y Coma, provincia de Lérida enclavada en la propiedad “La Plana” cuyo propietario es D. Luís Viñas residente en Manresa dista de San Lorenzo unos 7 Klm.

La cueva del Algara dista de San Lorenzo unos 15 Klm.

Recibí las 25 ptas pero no he recibido el sobre monedero

De V. atto y S.S. q.e.s.m.

Jose de Rovira

Nota: actualitzant l'IPC, les 25 pta del 1923, avui dia serien uns 60 euros.

Portada d'un llibre escrit pel mateix autor de la carta, Josep de Rovira Cabanas

En algun proper post, parlarem dels dos Ricardo Zariquiey (pare i fill), que tant van fer per la biospeleologia catalana.

Nº 193. Escrits d’altres temps

Fotografia i signatura del Dr. F. Español, del llibre Francesc Español, 50 anys d'obra biospeleològica

Seguim amb la divulgació d’escrits de grans personatges del món de la biospeleologia, que ens ajudaran a comprendre les característiques socials dels anys en què aquesta ciència estava, quasi, en les seves primeres etapes.

En una remodelació del Laboratori de Biospeleologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, es van trobar i arxivar tota una serie de documents i d’escrits, alguns d’ells de gran interès, que van passar a formar part de l’Arxiu Històric del Museu. Ja en anteriors posts n’havíem editat alguns.

Avui mostrem un escrit autògraf del Dr. Francesc Español, segurament l’esborrany d’una posterior carta, ja que no hi ha capçalada ni signatura, en què demanava dades per fer una visita a una cova. Tot i que a l’escrit no hi consta la data, per un altre document de l’informe anual dels treballs i de les activitats de l’any 1934 (informe que es presentava cada any), ho podem datar dels principis de l’any 1934, tot i que també podria ser de finals del 1933, ja que la visita es va fer l’abril del 1934. Pel cas que parlem, no sembla que això tingui massa importància.

Fragment de la memòria d'activitats de l'any 1934, amb inclusió de la visita a la cova (d'una pàgina diferent)

Es tracta d'un full de 213 x 158 mm escrit amb estilogràfica i tinta negra, que aquí es presenta dividit en dues parts, amb la finalitat de que pugui veure's más ampliat.

En aquells anys, anar d’excursió a la cova, representava tota una complicació, a menys de disposar de cotxe, que no era el cas d’Español en aquells temps.

Aquesta cova, Español la cita com a Cova de la Serra de can Virella, possiblement la primera vegada que es dóna a conèixer en un escrit, posteriorment ha anat canviant a diferents noms, per acabar actualment com a Cova de la Censada Nova. Veure tots els detalls al bloc espeleoindex.com

Nº 192. La Nadala 2013 de l'Associació

Com cada any, el nostre company Agustí Meseguer ha creat una nadala amb motius biospeleològics.

Un detall de la seva afició per la fotografia, és que ens presenta la fauna viva i en el seu medi natural, cosa de molta dificultat d'obtenir, donat el tamany molt petit dels insectes, i els inconvenients dels seus ràpids moviments i els del medi subterrani amb la brutícia, humitat, foscor, etc.

Tot això vol dir que la obtenció de bones tomes no és gens fàcil. Aquest any el motiu són els coleòpters cavernícoles. Hi podem veure representants dels gèneres Parvospeonomus; Troglocharinus; Aphaenops i Paraphaenops.

BONES FESTES a tots i a totes.

Nº 191. Descobriment de l’ADN humà més antic

La Sima de los Huesos.    Foto. Extreta del bloc  http://oikia-pompeu.blogspot.com.es

El femur humà d'on s'ha extret l'ADN.  Foto: article de La Vanguardia

  El passat dijous 5 de desembre, va aparèixer al diari La Vanguardia (apartat Tendencias),  un artícle que dóna a conèixer uns recents estudis que han permès reconstruir l’ADN d’un os humà datat en 400.000 anys d’antiguitat. Pel seu interés, s’ha reproduït literalment en castellà, que és com ha arribat a les meves mans.

L’article, d’en Josep Corbella, parla d’un treball publicat a la prestigiosa revista Nature. Un dels coautors, en Juan Luis Arsuaga, explica a Josep Corbella, tota una serie de detalls sobre el que representa aquest avenç científic, en especial pel coneixement dels orígens de la raça pre-humana, o potser ja humana, y la relació entre els homínids Homo antecesor; pre-Neandertals; Neandertals i Homo sapiens.

L'article, amb les columnes totes seguides

Ara es troben que els representants més propers d’aquest ADN són originaris de la Sibèria i no d’Europa, segons es creia. Encara s’hauran de fer molts més anàlisi per conèixer amb més precisió la línia filètica dels homínids, però sembla que van pel bon camí.

Posició dels jaciments d'Atapuerca i Denísova.   Del mateix article de La Vanguardia

Aquesta situació, sense voler-ne fer comparances, és el mateix que ens trobem amb la fauna cavernícola. A vegades, dues espècies molt distanciades, que viuen a diferents continents, resulta que estan íntimament relacionades pel seu ADN, el que indica un origen comú abans de la deriva dels continents. Aquests casos són molt més antics, parlem de centenars de milions d’anys. En canvi, en els homínids, només parlem, com a màxim, d’un milió d’anys. Pel cas, tant ens fa, del que es tracta és de la similitud dels casos.Per l’extracció de l’ADN de la fauna cavernícola, els especialistes de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, sempre ens han dit que necessiten fauna obtinguda en unes condicions determinades: capturada viva, i morta i conservada en alcohol de 96º. Resulta que si hem trobat un exemplar mort, l’aigua (o humitat) de l’entorn, altera de tal manera l’ADN que ja no permet l’extracció i anàlisi en bones condicions, o bé complica molt la operació.

El cas de la Sima de los Huesos d’Atapuerca, tanmateix que qualsevol altre cavitat, no és l’ideal; la seva conservació al llarg de 400.000 anys dins la cova, tot i mantenir-se a una temperatura poc menys que estable, deixa les mostres en un estat que per trobar l’ADN sencer s’han de fer múltiples anàlisi i anar aprofitant de cadascun d’ells la part de la cadena que s’hagí pogut conservar. Al final, ajuntant tots els trams obtinguts en sortirà el complet. Aquest procés és molt costós i només està a l’abast de pocs estaments científics, no dels nostres que estudien artròpodes.

Esperem més novetats.