 |
Començant per la dreta:
Charles Bordeau i Arnaud Faille, dos dels autors de l’estudi. La resta de
components, són de la nostra Associació, en la visita a la Sala de la Verna del
dia 6/XI/2012, precisament la darrera visita de l’estudi. Foto: A. Meseguer
|
Els nostres companys Arnaud
Faille i Charles Bordeau, ens han donat a conèixer el seu darrer treball sobre
fauna subterrània. Han elaborat, a la Sala de la Verna, un llarg estudi de tres
anys de durada, entre el gener de l’any 2010 i el novembre del 2012, per
determinar si l’obertura al públic, tant turístic com altres visites
d’espeleòlegs, ocasiona alteracions entre la fauna hipogea que colonitza el
lloc.
 |
Títol original del treball, i els seus autors. Publicat a la revista
Insect Conservation and Diversity (2014) |
La Sala de la Verna, amb els
seus 245 m de diàmetre i 194 m d’alçària, és una de les de més volum d’Europa
amb 3,6 milions de m3,formant part del sistema subterrani de 1.342 m de
profunditat de La Pierre de Saint Martin, als Pirineus Atlàntics, amb quasi tot
el seu desenvolupament situat dins de França.
La Sala de la Verna, per sí
sola, és (quasi) el que s’anomena un HOTPOINT, en el llenguatje de la biodiversitat
subterrània. Aquesta denominació s’aplica a cavitats en les quals s’ha
determinat l’existència d’un mínim de 20 espècimens entre troglobis (fauna estrictament
subterrània terrestre), i estigobis (fauna estrictament subterrània
aquàtica). Fins ara se n’hi han trobat 18, dels quals 14 són terrestres i 4
aquàtics. D’acord que cada vegada costarà més de trobar un nou colonitzador, però
és de suposar que, amb el temps, s’arribaran a comptabilitzar els vint que li donarien aquest
important qualificatiu biològic.
Llistat de les espècies d’invertebrats
troglòbis del sistema de la Pierre Saint Martin, observades o extretes d’altres
cites. Les de la franja en gris, són quatre espècies estigobies (aquàticas
subterrànies), que no s’inclouen en el present estudi
Tot seguit s’inclouen algunes
parts del treball, traduïdes de l’original en anglès, i a vegades, ampliades.
Resum del treball:
1. La sala de la Verna
(França, Pirineu occidental), és la sala subterrània més gran de França, i en
ella hi viuen 18 espècies d’invertebrats endèmics hipogeus, tots ells amb
elevat grau d’adaptació i molt modificats (troglobis). La sala va ser oberta a
les activitats turístiques fa relativament pocs anys
2. Per a determinar els
riscos ocasionats a la fauna amb motiu d’aquesta nova característica ambiental,
s’ha portat a terme un treball que durant tres anys ha estudiat la fauna
terrestre de la sala, particularitzant sobre quatre espècies endèmiques de
coleòpters
3. Hem establert cinc
estacions de mostreig en la sala, que es van anant monitoritzant cada 3 o 4
mesos durant els 3 anys
4. Els nostres resultats no
han detectat cap impacte negatiu en la biodiversitat de la cavitat per
l’activitat turística. Ni el nombre d’espècimens observats, ni la riquesa
d’espècies hi ha disminuït en els punts de control
5. L’enorme volum de la
càmera ajuda a evitar canvis climàtics significatius, i la presència de
nombrosos i grans palets rodats i esquerdes, faciliten als invertebrats molts
espais que els permeten fugir de les variacions locals i de la il·luminació
6. Tot i que els organismes
subterranis són extremadament vulnerables, les pertorbacions de l’hàbitat no es
tradueixen obligatòriament en una disminució de la biodiversitat, sempre i quan
les alteracions estiguin limitades en el temps, en intensitat i centrades en
una o diverses zones, però que la seva proporció respecte al volum, superfície,
desenvolupament, etc., sigui poc significatiu. En el cas que ens ocupa, tant
les estructures de formigó com els camins transitats per les visites
(turístiques i espeleològiques), representen molt poca superfície alterada
respecte a la gran magnitud de la cavitat. En cavitats petites, tot això tindria
molt més impacte.
L’estudi s’enfoca
específicament als coleòpters del grup dels caràbids del gènere Aphaenops, que
són ben coneguts per les seves grans adaptacions al medi subterrani, que
inclouen fortes modificacions morfològiques. Aquest gènere està representat a
la Sala de la Verna per quatre espècies, totes elles endèmiques de la regió
dels Pirineus occidentals.
 |
Les quatre espècies de coleòpters, estrictament troglobis, base de l'estudi. D'esquerra a dreta, els Aphaenops que habiten a la sala: loubensi; euskalduna; ochsi cabidochei i giraudi delicatulus, tots a la mateixa escala
|
Michel Cabidoche va portar a
terme el primer estudi sobre la dinàmica i l’ecologia de la fauna cavernícola
viva de la Sala de la Verna, centrant-se en els coleòpters terrestres hipogeus.
Ell, va seleccionar cinc
estaciones dins la sala, utilitzant trampes amb esquers de matèria orgànica, i
les va visitar tots els mesos entre els anys 1961 i 1965. També va practicar
alguns experiments de marcat i recaptura que el permeteren demostrar els grans
desplaçaments de la fauna dins la sala, i poder seguir les fluctuacions en
l’abundància d’espècies.
A la Verna, es van iniciar
les alteracions físiques del medi subterrani com a conseqüència de l’inici de
les visites turístiques l’any 2009, si excloem les de l’any 1956 durant la
perforació del túnel i la construcció de la presa interna. Les causes
d’aquestes alteracions són: la construcció de plataformes per al públic, els
camins per guiar les visites, i la il·luminació temporal.
Un actual seguiment dels
invertebrats volia determinar l’impacte d’aquests canvis sobre la biodiversitat
de la sala. Amb aquesta finalitat s’han utilitzat els mateixos protocols que va
aplicar Cabidoche en el seu estudi dels anys 1961-1965, havent-se comparant els
resultats.
Calendari:
-1953: El 17 d’agost té lloc
el descobriment de la sala, baixant des del pou Lépineux
-1956: L’Electricité de
France perfora un túnel d’uns 800 m, des de l’exterior fins a la Sala de la
Verna, amb la finalitat d’aprofitar l’aigua per generar energia elèctrica
-1961 al 1965: Cabidoche
estudia la fauna de la sala de la Verna amb la particularitat que
l’entronització turística era encara inexistent
-2009: Inici de les visites
turístiques i espeleològiques, amb accés pel túnel
-2010: Inici a gran escala de
les activitats turístiques
-2011 al 2013: A. Faille; Ch.
Bourdeau i L. Deharveng, estudien la fauna de la sala de la Verna.
Els Aphaenops están ben
representats a la Verna amb dos subgèneres (Aphaenops s.st. i Hydraphaenops),
amb un total de quatre espècies, totes troglomorfes o altament troglomorfes
(troglòbies).
Nombre d'individus comptats al llarg de les visites, de les quatre espècies de referència:
1 Aphaenops (Aphaenops) loubensi Jeannel, 1953
2 Aphaenops (Aphaenops) ochsi cabidochei Coiffait 1959
3 Aphaenops (Aphaenops) eskualduna Coiffait 1959
4 Aphaenops (Hydraphaenops) giraudi delicatulus Coiffait, 1962 (és el
menys freqüent a la sala)
Mostreig:
Les estacions de mostreig són
als mateixos indrets que les que va disposar en Michel Cabidoche durant el seu
estudi de la biocenosi a la Sala de la Verna, de manera a obtenir unes dades
estrictament comparables sobre les fluctuacions estacionals en abundància
d’espècies, abans i després de les pertorbacions. Dues d’aquestes estacions es
troben a la part superior de la sala (Esquistos i Plataforma), i tres a la part
inferior de la sala, lluny de la part pertorbada de la cova (estaciones I-III).
 |
| Situació de les cinc estacions de mostreig: A l'esquerra, les tres estacions al nivell més baix de la sala. A la dreta/superior, l'estació de la Plataforma i l'estació dels Esquistos |
 |
| Estació de mostreig
de la Plataforma. Totes les visites han de passar-hi, quasi a tocar |
La Plataforma, és l’estació
més donada a les pertorbacions, ja que es troba a la mateixa sortida del túnel
artificial de l’EDF, el que obliga a què tots els grups de turistes a
passar-hi, i a més, està il·luminat amb certa intensitat. A cada estació es col·locà
una trampa amb esquer de molsa i fusta descomposta i formatge, tot cobert amb
grans pedres. Aquest esquer va atraure la fauna que viu de menjar aquestes
matèries en descomposició, principalment els col·lèmbols i els diplòpodes. Per consegüent, la
presència d’aquests petits artròpodes va atraure els coleòpters Aphaenops, uns
grans carnissers depredadors. En totes
les zones de les trampes, a cada visita, mitjança aspirador, es van capturar
els Aphaenops que es localitzaven, sent traslladats a un recipient,
identificant-se les diferents espècies. Tot seguit, comptats i tornats a deixar
en llibertat al mateix lloc, seguint el mateix protocol de Cabidoche. Altres
artròpodes que es consideraven interessants, eren capturats i conservats en
etanol per al seu posterior estudi en el laboratori.
Pertorbació
Entre les possibles amenaces
a l’ecosistema subterrani de la Verna, dues
en són clàssiques, i es podria suposar que tinguessin un impacte sobre
les comunitats de la sala:
1- Impacte humà directe
(deixalles, petjades, canvis localitzats en el microclima, la temperatura i la
higrometria, a causa de la freqüentació humana): això pot afectar l’estació de
la plataforma i, en menor mesura, les dels esquistos i les estacions inferiors.
2 Il·luminació: La
il·luminació de la sala es compon de tres làmpades d’halogenurs metàl·lics de
1.000 W cadascuna, 10 làmpades LED de 12 W cadascuna, i 8 làmpades LED de 300 W
cadascuna. El temps de connexió de la il·luminació és de 35 minuts per visita.
 |
Alguns invertebrats troglòbis
de La Verna (no estan tots a la mateixa escala):
1: Neobisium gomezi, un pseudoescorpí
endèmic del massís
2: Pseudosinella cabidochei,
un col·lèmbol també endèmic del massís
3: Bessoniella sp. Una nova
espècie de col·lèmbol, descoberta durant aquest estudi
4: Plusiocampa sp., un diplur
5: Aphaenops Hydraphaenops)
giraudi delicatulus
6: Aphaenops ochsi cabidochei
Autors de les fotos publicades al treball: L.
Deharveng (1, 2 i 3), Agustí Meseguer (4), H. Bouyon (5 i 6)
|
La fauna de les cavitats es
pot veure afectada de diverses maneres:
1- Un augment dels recursos
tròfics: En hàbitats oligotròfics com els de la Sala de La Verna, totes les
espècies estan adaptades a l’escassetat d’aliments, i per tant, són atretes per
qualsevulla mena de matèria orgànica. L’increment en la disponibilitat
d’aliments, pot modificar l’abundància relativa d’espècies i dels patrons de
competència entre elles
2- La introducció d’espècies
exòtiques, aportades a la cavitat pels turistes, o amb la fusta utilitzada per
a la construcció: Donat el particular ambient de la cavitat, gens favorable a
la supervivència de la fauna aportada de l’exterior, és molt poc probable que
les espècies introduïdes tinguin la capacitat de colonitzar aquest habitat
3 Modificació del substrat,
per trepitjades i per les construccions i instal·lacions en els llocs en què es
troben els invertebrats: Això pot significar una important alteració en
cavitats que posseeixen un pis amb sediments. A la Verna, els visitants
circulen per estrets camins entre grans pedres, i el pas de les persones no
afecta els hàbitats en què viu la fauna, tret de casos molt concrets. Les
concrecions cobreixen el pis en només uns pocs llocs aïllats
4 Canvis tèrmics i
higromètrics: La calor comunicada, tant pels visitants com per la xarxa de
l’enllumenat elèctric al medi ambient, pot alterar la fauna de la sala, donat
que aquella és molt sensible a les fluctuacions del microclima.
5 Il·luminació: Els feixos de
llum dins de les cavitats, afavoreixen l’aparició de molses, algues, etc., amb
el que s’arriba a una disminució i/o substitució de les espècies originals
6 Alteracions hidrològiques:
La contaminació de les aigües subterrànies i les variacions del règim dels
cabdals dels seus rius, afecten la biodiversitat subterrània.
Resultats:
La tassa de freqüentació dins
la sala, el temps de la il·luminació, les trepitjades, i els canvis
microclimàtics que hi van associats, no són homogenis al llarg de l’any.
Visites:
Durant els tres anys de
l’estudi (gener 2010 a novembre del 2012), el nombre de visitants ha estat de
30.000.
La afluència més gran, sempre
és durant el mes d’agost, amb més de 3.000 visites.
La més baixa afluència,
sempre és durant els mesos de desembre, gener i febrer, en part motivada per la
presència de neu que dificulta l’aproximació a la boca del túnel.
 |
| Nombre de visites a la sala, durant el temps de l'estudi |
Presència dels Trechini:
La seva distribució no és
homogènia dins la sala, tanmateix que a qualsevol altra cavitat. Es concentren
majoritàriament als punts que hi ha aportacions d’aigua, mentre que són rars en
altres zones, diguem-ne “més seques”. La taula anterior, ens mostra el nombre
d’individus observats al llarg dels tres anys d’observacions.
Segons els nostres resultats,
no hi ha hagut cap canvi significatiu en l’abundància o en la composició de la
comunitat dels coleòpters.
Sempre s’ha dit que la
presència humana, amb tot el que comporta, és perjudicial per a la fauna
subterrània, però hem de tenir present, que la part visitable i/o accessible a
nosaltres, és tan sols una ínfima part de la xarxa de fissures que no podem
apreciar, sent aquí, en realitat, on viu la fauna, sortint, o caient, a les
sales i galeries a on nosaltres la trobem. En cas d’alteracions, la fauna es
refugia sota les pedres o en esquerdes que per a ells poden representar grans
volums, i a les que no hi tenim accés. Passats els canvis hostils,
tornen a ocupar els espais on els podem veure. És del tot habitual, que determinades cavitats semblen azoiques, però
amb la col·locació d’esquers, pot ser fins i tot al cap d’anys, aparegui la tan
apreciada fauna. També s’ha de tenir present,
que les enormes proporcions de la sala, compensen els mínims increments de
temperatura a causa de les instal·lacions i a les visites.
Ben segur que aquesta
estabilitat no tindria lloc en una petita cavitat, i les conseqüències sí que
podrien ser molt més acusades.
Atenció!
El que en aquest cas no hagin
canviat les condicions d’aquest grup de fauna, no vol dir que no provoquem
alteracions en la majoria de cavitats petites i mitjanes, pel que hem de ser
respectuosos i procurar mantenir les característiques de l’hàbitat.
Si algun lector està interessat en l'article complet original, li podem facilitar.
