dijous, 25 de juny del 2020

Nº 326. Contribució de l'Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP- durant vint expedicions al Marroc: 2001-2019. 24 noves espècies descobertes. Afegitó del dia 24/06/2020


Dins la cova Kef Aziza, a Boudenib. Una de les cavitats amb
més espècies troglobies del Marroc.  Foto: Ayoub Nehili

NOTA: Aquest article ja s'havia editat fa poc temps, però s'acaba de descriure una altra espècie nova de diplòpode (milpeus): Odontostreptus fadriquei en l'expedició de l'any 2003. A la fi de tenir actualitzat el llistat, l'article ha estat modificat i es reedita. 

Des de la primera expedició bioespeleològica al Marroc l'any 1966 per l'ERE a la zona d'Aït Mehammed, Azilal, fins al 2019, s'han portat a terme un total de 36 expedicions catalanes amb finalitats d'estudi de la fauna subterrània, de les quals, vint són autoria de l'Associació Catalana de Bioespeleologia-BIOSP-.

 

En aquest article presentarem els resultats del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, quan a noves espècies descobertes es refereix, amb estricte col·laboració i suport econòmic del Museu de Ciències Naturals de Barcelona -Dpt. d'Artròpodes-. Aquest Projecte es va iniciar l'any 2001 i fis el 2019 s'han fet un total de vint expedicions amb el resultat de vint-i-quatre noves espècies descobertes.

Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 23, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una larva de coleòpter que encara no era coneguda i que ha permès la seva descripció.


Relació de les noves espècies descobertes:

 Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 24, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una aranya que encara era poc coneguda i que ha permès la seva descripció completa.


Classe Diplopoda; Ordre Polydesmida;


Família Spirostreptidae

1- Odontostreptus fadriquei Enghoff & Reboleira, 2019

Cavitat típica: Ifri Bougayou, Ouauosrou Kbt, Immouzer des Ida ou Tanane. Descoberta en l'expedició de l'any 2003.

Odontostreptus fadriquei

Família Paradoxosomatinae 

2 - Jeekelosoma viginti Enghoff & Reboleira, 2019. Cavitat típica: Kef Touna, Douar Hayant, Ahermoumou. Ribat el Khayr. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 Classe Arachnida: Ordre Araneae: Família Linyphiidae 

3- Lepthyphantes almoravidius Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri Netazarth, Fariata, Tagzirth, Béni-Mellal. Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004 


4- Lepthyphantes bioespeleologorum Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal; Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004

 
Organs reproductors d'algunes aranyes de la família Linyphiidae. 


5 - Lepthyphantes ensiferus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Grotte des Pigeons, Souk elTleta el Akhsass, Guelmim; Descoberta en l'expedició de l'any 2003

 

6- Lepthyphantes imazigheri Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Bab Bou Idir, BabBou Idir, Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2016

 

7- Lepthyphantes leknizii Barrientos, 2019. Cavitat típica: Kef Admam, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2012


 8- Lepthyphantes lamellatus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Nhmamne, Aglefth,Taglefth, Azilal; Descoberta en l'expedició de l'any 2016


 9- Lepthyphantes sasi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Arkan, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 A- Lepthyphantes taza Tanasevitch, 2014. Al moment de la descripció només es coneixien tres exemplars femelles de l'Ifri Tselet, a Ain Teslit, Châra, alsudoest de Taza, desconeixent el mascle. En les nostres expedicions dels anys 2009-2012 i 2016, es van capturar exemplars mascles, fet que ha permès la seva descripció. Cavitat típica del mascle: Grotte du Trou de la Piste, Tabhairte


 10- Palliduphantes megascapus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Puits Cochrisco C.A.8, Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir; Descoberta en l'expedició de l'any 2016


 11- Palliduphantes banderolatus Barrientos, 2019 Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri N'Yzme, Ait Abdallah, Taroudant; Descoberta en l'expedició de l'any 2015 Família Pholcidae


 12 - Holocnemus aurouxi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Lala Jama, Beni Bassia, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001


 13 - Micropholcus tegulifer Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2004


 Classe Insecta; Ordre Coleoptera; Família Carabidae


 14- Laemostenus (Ceutosthenes) aurouxi Casale & Comas, 2012. Cavitat típica: Kef Thaleb, -Açdif. Descoberta en l'expedició de l'any 2006


 15- Trechus djebalica (Comas, & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Lahmar V, Maggou. Bab Taza. Descoberta en la primera de les dues expedició de l'any 2007


 16- Trechus espanyoli (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Ifri Mkhrouga, Ain Leuh, Azrou. Descoberta en l'expedició de l'any 2001


 17- Trechus fadriquei (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Gouffre Friouato, Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


Domene (Spelaeomene) fadriquei i Domene (Spelaeomene) pastori


 18- Trechus iblanensis (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Tlat Izra, Bou Iblane, Merhraoua. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 19- Trechus sendrai (Comas & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Fouk Maggou, Maggou, Bab Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2007


 20- Trechus (Irinea) aurouxi Mateu & Comas, 2006. (nou subgènere, nova espècie). Cavitat típica: Ifri Ousgree, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005


 Família Curculionidae 

21- Torneuma troglodytis Stüben, 2009. Cavitat típica: Kef Aziza, Tazouguert, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001



 Família Leiodidae


 22- Speonemadus comasi Fresneda; Faille; Fery &; Ribera, 2019. Cavitat típica: Iri Adar Nyighil, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005


 Família Staphylinidae


23- Domene (Spelaeomene) fadriquei Hernando, 2007. Cavitat típica: Ifri Tifratin, Fariata, Tagzirth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


24- Domene (Spelaeomene) pastori Hernando & Comas 2014. Cavitat típica: Ifri N'Taouya, Aït Mehammed, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2012



De les 24, número de noves espècies per anys: (als anys 2014 i 2018 no hi va haver expedició)


                -2001: 3       -2002: 5       -2003: 2       -2004 (1ª):  3       -2005: 2

                -2006: 1        -2007 (1ª): 2       -2012: 2       -2015: 1       -2016: 3 

Com a conclusió podem dir que han estat uns resultats admirables... tot i que, encara queda molt de material per estudiar!

NOTA posterior a l'edició d'aquest post: A data de juliol del 2020, en J.A. Barrientos ens ha comunicat que, entre el material de les dues últimes expedicions al Marroc hi ha trobat algunes novetats, tot i que haurem d'esperar un cert temps per veure aparèixer els treballs.

dilluns, 22 de juny del 2020

Nº 325. Un nou "milpeus" cavernícola del Marroc

Odontostreptus fadriquei, la nova espècie. Foto (modificada) de la descripció


Recollir fauna de les cavitats que es visiten, sempre dona bons resultats. A vegades poden passar molts anys fins que l'estudiï algun especialista, però pot donar novetats com en el cas que ara en parlarem.

L'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP- va iniciar,l'any 2001, expedicions metòdiques al Marroc amb la finalitat d'estudiar la fauna localitzada i confinada al món subterrani de les coves, mines i avencs. Els resultats són dignes d'elogi: un total de 42 noves espècies han estat descobertes al llarg de vint expedicions.

Inici de la descripció

L'expedició de l'any 2003, formada per Floren Fadrique; Judith Esquius, Lahoucin Faouzi; Aziz Higuious; Mohamed Mejjout i Miguel Ulpiano, va tenir com a zona de destí el sud-oest del Marroc, pels voltants i sud d'Agadir. En una de les cavitats visitades es van recollir exemplars d'un diplòpode (els que anomenem milpeus) que han estat estudiats ara, passats uns 12 anys, resultant-ne una nova espècie. Destaca l'absència d'ulls i de pigments.
Zones visitades l'any 2003. Indicada la de la novetat

Ana Sofia Reboleira, una biòloga portuguesa que treballa al Natural History Museum of Denmark, University de Copenhagen, ha estudiat part del material dels fons del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on es diposita la fauna recollida en les expedicions, havent trobat, fins ara, aquesta novetat.

Material d'estudi: Cavitat. Ifri Bougayou, Ouauosrou Kbt, Immouzer des Ida ou Tanane; Agadir 30 Jul. 2003.

Introducció: (traduïda del treball original i adaptada per a una millor comprensió general)

Els diplòpodes (milpeus) de la família Spirostreptidae es troben freqüentment dins de cavitats, però, amb una sola excepció, no presenten signes de troglomorfisme. L'excepció és Orthoporus kiemi Loomis, 1962, descrit de la Península del Yucatán, a Mèxic.

La família Spirostreptidae està formada per unes 275 espècies descrites de diplòpodes que van de mida mitjana a molt grans.

La seva distribució és Afro tropical (incloent-hi Madagascar) i regions Neotropicals, amb alguna presència al sud de Nord-amèrica, Nord d'Àfrica i el Mitjà Est.
Dos gèneres de Spirostreptidae es troben a la vora més meridional de la subregió paleàrtica: Archispirostreptus, un gènere principalment afro tropical que està representat per A. syriacus (Saussure, 1859) a Israel, Síria i la península Aràbiga i (allargant la delimitació de la zona Paleàrtica); per A. lugubris (Brölemann, 1901) ssp. villiersi (Schubart, 1951) a l'Aïr Mts., al Sàhara; a més, s'han trobat fragments d'una espècie no identificada d'Archispirostreptus a Líbia. A la part occidental del nord d'Àfrica, al Marroc, els espirostreptids del gènere Odontostreptus, són freqüents. L'Odontostreptus inclou actualment 13 espècies, la majoria de les quals es troben a l'Àfrica central i occidental, però O. maroccanus (Attems, 1914) i O. lepineyi (Verhoeff, 1938) estan restringides al Marroc, aïllades dels seus congèneres pel desert del Sàhara.

Aquí, descrivim una nova espècie marroquina Odontostreptus fadriquei, dedicada a Floren Fadrique, l'organitzador de les expedicions, recollida en una cova i clarament troglomorfa. Molt poques espècies de milpeus troglobis es coneixen del Marroc, entre les quals hi ha tres espècies de Paradoxosomatidae:

-Jeekelosoma abadi (Mauriès, 1985)
-J. heptarachne Enghoff i Reboleira, 2019
-J. viginti Enghoff i Reboleira, 2019.

Una espècie de Chamaesomatidae:

-Origmatogona strinatii Manfredi, 1956.

I una espècie d'Opisthocheiridae:

Ceratosphys maroccana Mauriès, 1985.

Esperem més novetats a la fi de l'estudi de tota la fauna.

dijous, 4 de juny del 2020

Nº 324. Expedició 2017 al Marroc

Les grans galeries de la cova Kef Aziza
NOTA: Aquest  article pot semblar desfassat, però la veritat és que s'havia quedat al "calaix" i no havia estat editat. A fi que totes les activitats de BIOSP s'hagin publicat, ara presentem la del 2017 al Marroc.

Com ja és habitual des de l'any 2001, enguany també anem al Marroc per continuar les activitats del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc. Ja en són dinou les expedicions portades a terme entre els anys 2001 i 2017 ambdós inclosos (ara, a juny del 2020, ja en són 20, comptant la del 2019).

El programa d'aquest agost volia ser molt ambiciós, però per raons de no haver pogut obtenir els corresponents permisos d'exploracions ens hem vist obligats a retallar-lo. Hem esborrat del programa aquells llocs ja coneguts per nosaltres en els que ja vam tenir males experiències en els passats anys i que no vam ser ben rebuts (més ben dit, expulsats) per no portar els permisos.

Així doncs, les previsions de treball amb moltes possibilitats de ser portades a bon fi són:

-1: Zona de Taza: Els voltants de la Daya Chicker i les poblacions de Merrahoua i Bab bou Idir

-2: Zona d'Azrou i Aïn Khala

-3: Zona de Beni Mellal: Fariata; Tagzirth; Taglefth i Aglefth

-4: Zona d'Ait Mehammed
Zones previstes per les activitats del 2017

El dia 9 d'agost van iniciar el viatge en Floren Fadrique i el Jordi Thomas, arribant a Almeria al mateix vespre. A mitjanit van embarcar amb el vehicle i el remolc al transbordador que els portà fins a Melilla, on van arribar el matí del dia 10.

Al migdia ja estaven a la ciutat de Taza, on es van retrobar amb l'amic Makram Leknizi, un espeleòleg marroquí de Casablanca que ja ens va acompanyar durant tota l'expedició de l'any 2016. A partir d'aqui s'inicia l'activitat dins el Marroc.

La nostra Associació ha establert un acord de col·laboració a tres parts entre:

-L'Associació Catalana de Bioespeleologia

-El Laboratoire de Physiopathologie Génétique moléculaire & Biotechnologie de la Faculté des sciences Ain Chock, Casablanca, Maroc

-El grup espeleològic Association Moroccan Explorers, Casablanca, Maroc

Amb aquest acord intentem poder aconseguir els permisos oficials a fi que les autoritats locals ens permetin fer les activitats de visita a les cavitats previstes. Fa pocs anys, no era necessària aquesta paperassa, però a partir de la Setmana Santa del 2015, l'accident d'uns espanyols en uns engorjats de la zona d'Ouarzazate en què malauradament en van morir dos, ja no ens deixen entrar a les cavitats si no és presentant unes autoritzacions. Tot i haver signat l'acord, aquest any no hi ha agut el temps necessari perquè ens les tramitessin i per tant només es podrà anar a llocs que sabem que no tindrem aquests problemes.
Ifri N'Abou, un avenc amb una gran bellessa ornamental

Els objectius continuen sent quatre:

-Completar la recollida d'aranyes pel treball del Dr. Barrientos. Ha estudiat i classificat totes les aranyes recollides al llarg de divuit anys d'expedicions bioespeleològiques al Marroc, descobrint algunes noves espècies, però d'algunes d'elles hi falten més exemplars per poder acabar el treball, per aquest motiu es repetiran les visites a determinades cavitats per intentar recollir-ne més individus

-Continuar la recol·lecció de fauna cavernícola variada, per tenir un més ampli coneixement de la biodiversitat subterrània al Marroc

-Obtenir més exemplars d'algunes espècies de coleòpters de les que se'n coneixen pocs o molt pocs individus (D'algunes noves espècies trobades durant les nostres activitats al Marroc només se'n coneix un sol exemplar)

-Procurar visitar alguna zona espeleològicament desconeguda per nosaltres per ampliar els coneixements faunístics.

Esperem conèixer els resultats de les captures.

dimecres, 6 de maig del 2020

Nº 323. Divulgació de la singular fauna subterrània de les Canàries


Una altra col·laboració de l'amic Pere Oromí, del Departament de Biologia Animal, Edafologia i Geología de la Universidad de La Laguna, Tenerife, que ens ha fet arribar un treball divulgatiu de la fauna especialitzada que colonitza les cavitats dels tubs de lava del Parque Nacional del Teide, a Tenerife.


Sota el títol Moradores en el reino del silencio, s'explica què és la fauna cavernícola; les seves adaptacions evolutives al món del sota terra, la seva alimentació, etc.


Els autors són:


-Antonio Pérez Delgado


-Nicolás Martín Jorge


Les fotografies són de Samuel García Hernández








 















A la fi de poder llegir  els texts amb comoditat, a més de reproduir les cinc pàgines completes, també s'han ampliat i adaptat els escrits i algun altre fotografia.



Serveixi per a una millor comprensió al públic en general, el que pot contribuir a un respecte per aquesta fauna i pel seu hàbitat.


dimecres, 15 d’abril del 2020

Nº 322. Mor un gran biòleg: Ignacio Ribera Galán (1963-2020)



Ignacio Ribera. Foto: internet
Aquest és un mes de males notícies. Fa uns dies ens diuen que dos coneguts espeleòlegs ens han deixat i ahir una altra: l'Ignacio.

Nota: part d'aquesta informació ha estat facilitada per Carles Hernando i javier Fresneda, grans amics de l'Ignacio.

Neix l'any 1963 a Martorell. Va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona i es va doctorar el 1992. Va aprovar les oposicions al CSIC i va a treballar a Madrid, al Museo Nacional de Ciencias Naturales, traslladant-se després al CSIC de Barcelona, a l'Institut de Biologia Evolutiva, a la Barceloneta per treballant com a investigador.

La primera cavitat on va estar va ser, la cueva del Viento a Mendaro, Guipuzcoa, juntament amb Javier Fresneda. En aquell moment l'Ignacio feia un postdoctoral a Londres al Natural History Museum i va començar a extreure i seqüenciar ADN; tenia un projecte financiat per a seqüenciar coleòpters aquàtics i se li va acudir de fer també algun que altre Leptodirini (coleòpters cavernícoles). En poc temps van haver-hi els resultats, obrint-se-li un camp d'investigació immens al davant. D'aquesta manera va començar el projecte de la filogènia. L'interès d'aquesta recerca radica principalment en el fet que aquest grup d'insectes podien donar respostes a qüestions evolutives, més enllà de la simple descripció d'espècies.
L'Ignacio al seu laboratori de l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC

Reconegut mundialment, havia fet treballs conjunts amb l'Àngel Lagar; Carles Hernando; Javier Fresneda; Pedro Aguilera; Arnaud Faille; Andrés Millan, etc.

Havia fet nombroses expedicions per tot el món per estudiar els coleòpters aquàtics exteriors. Quan a espeleologia havia visitat cavitats per a cercar coleòpters subterranis per als seus estudis de la filogènia de coleòpters Leptodirini i Trechini a Turquia, Azerbaidjan, Itàlia, Bulgària, Sicília, Mallorca i en moltes ocasions a Astúries, Cantàbria i País Basc.

Ha descobert i descrit nombroses noves espècies, incloent-hi diversos nous gèneres i fins i tot una nova família de coleòpters aquàtics: Aspidytidae, de Sudàfrica i la Xina.
Aspidytes niobe, un coleòpter de la nova família Aspidytidae
Actiu investigador, la seva bibliografia conté més de 250 treballs publicats, a més de diversos llibres i traduccions

Ha dirigit diverses tesis doctorals sobre fauna aquàtica i cavernícola.

La nostra Associació BIOSP tenia una gran relació amb ell i col·laborava en els estudis i seqüenciació de l'ADN de noves espècies que hem descobert.

Sentim el buit que ha deixat el seu traspàs.

diumenge, 12 d’abril del 2020

Nº 321: Dos grans espeleòlegs que ens han deixat

Campanya Escuaín 2014. Foto d'Espeleoblog. En primer terme, Xavi Fuertes (no és cap dels dos que ens han deixat).


Entre tants que no han pogut superar la pandèmia, hi ha alguns companys d'espeleo que han caigut. Una curta nota a tall de reconeixement i record.


En Robert Parera i en Josep Mension ens han deixat. Esteu on esteu, recordeu-vos dels que ens hem quedat. Nosaltres us tindrem sempre presents.


En Robert Parera:


Pocs el coneixien pel seu nom, ja que l'havien posat el sobrenom de Pipis, una abreviatura de Pipistrellus, el ratpenat més petit.


Jo l'havia conegut allà pels anys 1968 quan coincidíem al Comitè Regional d'Espeleologia en les reunions que tenien lloc a la planta de dalt de l'edifici del Liceu, on s'accedia per una estreta escala del seu costat esquerre. En acabar, algunes vegades seguíem amb les converses tot anant pel carrer, tornant a casa. Ens paràvem en un petit bar del carrer Ferran i continuàvem xerra que xerra. 


Tot i que després no ens hem relacionat gaire, vaja, molt poc, sempre li havia tingut molta estima. Era una persona que queia bé a tothom.


NOTA: En Jordi de Mier, íntim amic d’en Robert, ens ha facilitat les següents dades: 

Nascut el 2 d'agost del 1943, a Barcelona.

Va ingressar com a soci del Club Muntanyenc Barcelonès el 1959, i fou membre
actiu del seu Grup d'Exploracions Subterrànies (GES). Realitzà exploracions per tot el territori de Catalunya; Mallorca; Burgos i Cantàbria.. També fou practicant de l'escalada i de l'esquí.
El Robert a l'avenc Carles Selicke. Foto: fons fotogràfic de Montserrat Mateus, vídua d'en Robert

Algunes de les seves actuacions:

-1960, participa en la «Operación Tritón», dirigida per en Quim Montoriol-Pous, i amb equips terrestres, marins, subaquàtics i, fins i tot, aeris, en un exhaustiu estudi
de les surgències marines del massís de Garraf.

-1962, participa en una campanya intensiva de l'AEEF, explorant diverses cavitats
de l'Illa de Mallorca.

-1963, participa en la cinquena expedició del GES a la cova Cullalvera (Cantàbria), totes sota la direcció d'en Quim Montoriol Pous,

-1964, integrant d'una exploració del GES a la, llavors coneguda com a Bòfia de
Torremàs, (avenc Montserrat Ubach) que va arribar als 202 m de profunditat, realitzant el seu estudi morfològic i l’aixecament topogràfic.

1965: A Burgos, exploració al conjunt «Cueva Palomera – Sima Dolencias» - llavors amb 21.550 m de recorregut -, i campament subterrani inclòs. Després, a Cantàbria, nova expedició a la cova Coventosa, en la que varen doblar la longitud de les galeries conegudes i topografiades. A Cantàbria, primera exploració de la «Torca de la Yusa», amb una vertical absoluta de més de 200 m.

1968: Dirigeix i coordina l’aixecament topogràfic de l’Avenc de l’Esquerrà. És
important remarcar l'alt grau de fiabilitat dels seus treballs, segons queda reflectit en
un quadre comparatiu de les desviacions entre diverssos aixecaments que es pot consultar a Espeloíndex.

Torca de La Yusa. Fotografia extreta d'Espeleoblog


En Josep Mension:


NOTA: El Francesc Alfambra, íntim amic d'el Josep, ens ha facilitat algunas de les dades: 


Va iniciar la seva dedicació espeleològica l'any 1970, continuant-la sense parar fins pocs dies, abans del seu traspàs, amb 66 anys, en què va anar a la tuta del Boix de Castellar de n'Hug.

Va ser un component molt important en totes les activitats del GEB a Escuaín, a la Fou de Bor, etc.


La veritat és que hem coincidit poques vegades, però era una persona molt important quan a bioespeleologia es tracta i sempre l'he tingut present. Va descobrir dues noves espècies de coleòpters subterranis de les grans cavitats d'Escuaín:


Aphaenops mensioni, de La Bufona, C-20, descrit per Àngel Lagar l'any 1976. 

Hidraphanops alfambrai, de l'avenc B-15, descrit  per Àngel Lagar l'any 1979. 

Esperem no tenir que donar més notícies d'aquesta mena.