Nº 425 C.E. Inventari faunístic de la Cueva del Viento, Tenerife

 Aquest article ja va ser publicat al bloc Espeleobloc. Pel seu interès en la fauna de cavitats de materials eruptius, les fotografies i l'escrit en sí, es mereix ser preservat. 

dimarts, 2 de maig del 2017

Inventari faunístic de la Cueva del Viento, Tenerife

Portada del llibre d'actes del congrès

El nostre col·laborador habitual, en Pere Oromí, ens ha donat a conèixer un interessant article de què n'és coautor.

El mes de setembre de l'any 2016 va tenir lloc el 6º Congreso Español sobre Cuevas Turísticas, organitzat per la Fundacion Cueva de Nerja. El lema general va ser "El Karst y el Hombre: Las Cuevas como Patrimonio de la Humanidad".

Es va publicar un llibre de 528 pàgines dels 44 treballs, que ha estat editat per la Ed. Asociación de Cuevas Turísticas Españolas (ACTE) ISBN: 978-84-617-4702-3 De les quaranta-quatre presentacions, una corresponia a l'inventari faunístic de la Cueva del Viento, de Tenerife. Donada la gran importància de la vida subterrània dins de cavitats desenvolupades en terrenys volcànics, inserim el treball. Els autors i l'editorial han permès aquesta transcripció. La referència de l'article és:

CUEVATUR 2016

VI CONGRESO ESPAÑOL SOBRE CUEVAS TURISTICAS

El Karst y el hombre

Las cuevas como Patrimonio Mundial

Nerja (Málaga), 2016

F.M.Mesa, A.J. Pérez y P.Oromi. La Cueva del Viento(Icod de los Vinos, Tenerife). Recopilatorio de su catálogo faunístico y subfósil. 35-46.

Ja hem parlat en alguns posts de les particularitats de la fauna que s'ha adaptat i evolucionat en els tubs volcànics, sota les capes de lava i la xarxa d'esquerdes que les conecten entre sí permetent que els individus puguin cercar els seus territoris i perpetuar les espècies. També el Medi Subterrani Superficial (MSS) hi és present, ajudant a la seva interconnexió. Tota aquesta fauna ha evolucionat del tot independent de la que colonitza la molt propera Àfrica, però l'aïllament de les illes ha fet que totes aquestes espècies siguin endèmiques.

Particularment importants són els primers capítols: El medio subterráneo terrestre; Proceso colonizador de las lavas estériles; Adaptaciones morfológicas: troglomorfismo, que en si, ja és tot un tractat resumit de les generalitats de la bioespeleologia.

L'hemípter troglobi Collartida tanausu de cavitats de l'Illa de La Palma.   II Concurso de fotografía de flora y fauna cavernícola 2011, organitzat pel Grupo de Espeleología Villacarrillo.
Aquesta foto s'ha afegit a l'article original.

Cueva del Viento. Aquestes dues fotos s'han afegit a l'article original

Nº 339: Fauna subterrània de Canaries a la televisió

Un dia tenia posada la TV 2 i vaig veure la introducció d'un programa cultural. Sortien diversos animals salvatges i alguns insectes.

Fins aquí res d'especial. Però un que va aparèixer, vaig pensar que el coneixia, allò que es diu "em sonava". Era una imatge perfecta, un, semblava un coleòpter en estat larvari, encara no adult, blanquinós, molt estilitzat, amb uns moviments pausats bellugant les antenes. El seu cap pla i arrodonit em va fer pensar en uns coleòpters estafilínids troglobis del gènere Domene que havíem capturat en les expedicions bioespeleològiques al Marroc. La intuïció em deia que ho era, però la lògica m'ho rebutjava; no podia ser que a la tele aparegués un Domene!

Anant barrinant, també s'assemblava molt a un coleòpter cavernícola de les illes Canàries que jo coneixia de treballs que m'havia enviat el Pere. Allà hi ha una gran representació de fauna cavernícola dels tubs de lava i, entre ella, diversos gèneres d'estafilínids "propers" al grup dels Domene. També n'hi ha a la península Ibèrica i, com ja hem dit, al Marroc.

Quan tinc dubtes amb segons quina fauna, parlo amb l'amic Pere Oromí, catedràtic de la Universidad de la Laguna, Tenerife i sempre em treu dels embolics. Li vaig exposar el tema i em va respondre que sí, que ell havia col·laborat en un reportatge per a la TV 2 i que el coleòpter era una larva de Domene vulcanica.

El Pere em va passar l'enllaç de la gravació i després de visionar-lo, he tret algunes escenes fixes que són les que apareixen en aquest article.

                                                    Milpeus diplòpode Dolichoiulus troglohierro

Una larva de mosquit (amb aspecte de cuc) Keroplatidae, s'alimenta d'un dípter atrapat en la seva trama de fils

                                        El cranc dels jameos de Lanzarote: Munidopsis polymorpha

                                                                Aranya femella Troglohyphantes oromii

                                                              Isòpode Venezillo tenerifensis

                                                           Ortòpter Loboptera troglobia

                                                Aranya mascle Troglohyphantes oromii                                                

               Larva del coleòpter Domene vulcanica, el motiu d'haver preparat aquest article

                                            Centpeus Lithobius speleovulcanus

Hemípter homòpter troglobi Cixius ariadne

Aranya altament especialitzada en l'ambient subterrani: Dysdera unguimmanis

Coleòpter cavernícola estafilínid: Alevonota outereloi

http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/que-animal/animal-cavernicolas/5415917/?media=tve

Aquest és l'enllaç del video. Us recomano, quasi us obligo, a veure'l. De segur que gaudireu tant o més que jo. 

Nº 327. Nova fauna subterrània de La Gomera

El talús de l'esquerra de la foto, tocant la pista, podria haver estat el lloc de la
 trovalla de la novetat, La foto, del Parc del Garajonay, (Internet), no té res
 a veure amb el treball, només és una indicació de l'autor del post.

El Pere Oromí ens ha comunicat el seu darrer treball, publicat fa pocs dies a la prestigiosa revista Subterranean Biology, nº 35, 2020, editada per la Societat Internacional de Biologia Subterrània.

L'estudi l'ha compartit amb tres altres especialistes, habituals en aquests treballs de fauna cavernícola-endogea-subterrània, però els autors de la descripció només són dos: García, R., i Oromí, P. La primera recol·lecció va tenir lloc l'any 2008, havent necessitat tots aquests anys per obtenir-ne més exemplars i portar a terme l'estudi.

Resum (traduït i adaptat):

Es descriu Oromia orahan, un nou coleòpter curculiònid cec del gènere Oromia, un gènere endèmic de les illes i descrit l'any 1987 per Alonso-Zarazaga. Els exemplars es van recollir en trampes al Medi Subterrani Superficial (SMS) al peu d'un talús tallat en fer una pista, al bosc de llorer (laurisilva) del Parque Nacional del Garajonay, a l'illa de La Gomera (Illes Canàries), en un substrat superficial meso-cavernós col·luvial, a més d'un exemplar recollit a la capa húmica profunda del sòl. Aquesta nova espècie presenta clares diferències diagnòstiques respecte a les altres tres espècies del gènere Oromia.

El nombre de tàxons d'aquest gènere endèmic canari passa a ser de quatre espècies, fàcilment identificables mitjançant la clau proporcionada en aquest treball. També es proporcionen dades sobre altres coleòpters curculiònids subterranis de les illes Canàries.

Parque Nacional del Garajonay, a l'illa de La Gomera: Aquest tipus de vegetació de la Laurisilva* és un relicte de la flora del sud d'Europa i nord d'Àfrica que es va extingir durant el Terciari a causa dels efectes de les glaciacions i de les desertificacions en aquestes àrees, quedant-ne poblacions a algunes illes de les Canàries. Aquests boscos formen un ecosistema que conté el nombre més elevat de diversitat d'artròpodes de la Macaronèsia**.

*Laurisilva (de Viquipèdia): és un bosc perennifoli que es troba a les latituds temperades càlides, amb un clima subtropical humit, sense estació freda i amb poca oscil·lació tèrmica. Les precipitacions i la humitat hi són abundants al llarg de l'any, i no hi ha mesos secs.

L'hàbitat subterrani entremig de la terra, els provoca que molta brutícia s'adhereixi al seu cos. A dalt, com són en la captura i a baix, una vegada netejat el cos 

A ben segur que no tardarem molt en conèixer més novetats!

Nº 323. Divulgació de la singular fauna subterrània de les Canàries

Una altra col·laboració de l'amic Pere Oromí, del Departament de Biologia Animal, Edafologia i Geología de la Universidad de La Laguna, Tenerife, que ens ha fet arribar un treball divulgatiu de la fauna especialitzada que colonitza les cavitats dels tubs de lava del Parque Nacional del Teide, a Tenerife.

Sota el títol Moradores en el reino del silencio, s'explica què és la fauna cavernícola; les seves adaptacions evolutives al món del sota terra, la seva alimentació, etc.

Els autors són:

-Antonio Pérez Delgado

-Nicolás Martín Jorge

Les fotografies són de Samuel García Hernández

 

A la fi de poder llegir  els texts amb comoditat, a més de reproduir les cinc pàgines completes, també s'han ampliat i adaptat els escrits i algun altre fotografia.

Serveixi per a una millor comprensió al públic en general, el que pot contribuir a un respecte per aquesta fauna i pel seu hàbitat.

Nº 319. Dos nous campodeids de les illes Canàries

Campodea maestrazgoensis. Un insecte diplur-campodeid troglobi de la
cova del Mas Nou, Coves de Vinromà, Castelló.    Foto: Sergi Montagut 

Dues noves espècies de campodeids de les illes Canàries: una de cavitat volcànica i una del MSS.

Alberto Sendra, gran especialista mundial en insectes diplurs, ens té sempre al corrent dels seus estudis. En aquest cas ens ha enviat l'últim treball que tracta de dues noves espècies de l'arxipèlag canari. Els autors de la descripció d'una d'elles, Remycampa herbanica, a més de l'Alberto, també ho és el Pere Oromí, habitual col·laborador nostre.

En enviar-nos la notícia, l'Alberto ens diu:

Esta es nuestra reciente contribución a la biodiversidad de los hábitats subterráneos. Una contribución que da a conocer dos excitantes especies de dipluros: un relicto representante del Africa Central y una forma con extraordinarias adaptaciones al ecosistema cavernícola, sólo fijaros en los órganos olfatorios de sus antenas. El primero lo encontramos en el MSS de Gran Canaria, y el segundo en un extremadamente amenazado tubo volcánico de Fuerteventura ¡Prestar atención a la foto de la entrada del mismo!

El treball descriptiu, publicat a Subterranean BiologyEl següent escrit està basat en el resum del treball, amb alguns afegits i comentaris de l'autor d'aquest post. Les dues fotos de campodeids han estat facilitades per l'Alberto Sendra.

Dues noves espècies de la família Campodeidae han estat descobertes a les illes Canàries.

La nova espècie Remycampa herbanica, ha estat trobada en una cavitat en tub de lava en una zona molt amenaçada per la mà de l'home (antropització) a l'illa de Fuerteventura, a la Cueva de Montaña Blanca, a Antigua, un tub que es va descobrir l'any 2008 durant uns moviments de terres en una urbanització. Està relacionada (vol dir que són espècies molt semblants) amb Remycampa launeyi del nord-oest africà, que també habita a quatre de les illes Canàries.

Dues fotos de la Cueva de Montaña Blanca, hàbitat de S. herbanica.      Fotos: M. Naranjo

Aquestes dues espècies estan caracteritzades pel detall morfològic de la torsió dels palps (unes peces de l'aparell bucal) labials. Difereixen en la distribució de les macrosetes (uns òrgans en forma de pèl gruixut i punxegut) i també amb les característiques adaptatives a l'ambient subterrani que mostra R. herbanica i per l'allargament del cos i dels apèndixs i per un nombre més elevat d'elements quimioreceptors olfactius al cos i als apèndixs i per la seva forma coniforme, única dins els campodeids.

La Spaniocampa relicta, es va recollir al Medi Subterrani Superficial (MSS) i ha estat assignada a un gènere que fins ara era monotípic (es refereix al fet que aquest gènere només tenia una espècie): Spaniocampa, amb l'espècie S. prima de la República de Guinea. Les dues espècies es diferencien en el nombre de macrosetes (també anomenades macroquetes, que són unes sedes o pels gruixuts i punxeguts) abdominals. Les femelles de S. relicta, posseeixen petites setes (com les macrosetes però més petites), que també són uns pèls gruixuts i punxeguts distribuïts en grups al llarg del costat posterior del primer uroesternit, unes estructures, de funcions desconegudes, que no havien estat mai descrites d'altres espècies de campodeids.

Hàbitat i lloc de captura de S. relicta. Sobredibuixada, la trampa sota terra.
La línia a trams divideix la primera zona del sòl amb el MSS

Anàlisi de l'ADN: S'ha extret l'ADN de Remycampa herbanica per poder determinar el seu origen i similituds i/o diferències respecte a altres espècies pròximes, però els resultats no han mostrat grans diferències amb els altres membres de la família. Només es pot assegurar que pertany a la família Campodeidae. El problema és que no hi gaires dades sobre els ADN del campodeids i només s'ha pogut comparar amb unes altres poques espècies. De l'altra novetat, Spaniocampa relicta, no s'ha pogut analitzar a causa que es disposa de molt pocs exemplars.

Sistemes de captura de les noves espècies:

-A la Cueva de Montaña Blanca de l'illa de Fuerteventura, trampes de caiguda amb formatge blau com atraient i líquid conservador. Per atraure fauna viva, formatge refregat a terra.

-Al MSS del Brezal del Palmital de l'illa de Gran Canària Trampes enterrades al sol, i formatge i fetge, també amb líquid conservant.

La Cueva de la Montaña Blanca: El tub volcànic; el passadís artificial de l'entrada i vista de l'edifici abandonat, sota el que hi ha la cova

I és que les illes Canàries no paren de donar-nos agradables novetats. Per molts anys! 

Nº 280: Contingut del llibre LEGADOS DEL FUEGO

De nou el Pere Oromí, des de l'illa de Tenerife, ens ha proporcionat una àmplia documentació sobre l'esplèndid llibre que toca la majoria de ciències que estudien la complexa formació de les cavitats volcàniques, anant completant amb la flora, fauna i ocupació humana d'aquestes cavitats.

Ara que ja s'ha fet la presentació pública del llibre, ja podem divulgar més àmpliament el seu contingut

D’algunes pàgines s’ha ampliat la part escrita per poder-la llegir en millors condicions. 

Aquest gran grup canaride treball, no ens para de sorprendre amb les seves contínues conferències, convocatòries, revistes i llibres.

Per ara, el llibre només es pot aconseguir a llibreríes de Canàries.

Que per molts anys segueixin així d'engrescats.