Nº 071. Nova localització de Ildobates neboti

El company Jesús Almela, de l'Espeleo Club Castelló (E.C.C.) ens ha comunicat recentment una bona notícia bioespeleològica: Una nova cavitat a on hi han trobat l'Ildobates! En Jesús ens ha enviat també unes fotografies del coleòpter fetes durant una de les darreres visites. Cal dir que és molt dificultós fer aquestes instantànies. I més quan es treballa en explorar una nova cavitat, ja que pel general no estas preparat per una tasca tan delicada. Tenen un gran merit.

Aquest extraordinari coleòpter cavernícola de la família Carabidae no és gens fàcil de veure durant les exploracions i visites al sota terra i només s'havia trobat en quatre cavitats, totes de Castelló i repartides entre la Plana Alta i el Baix Maestrat. A Cabanes, a més de la localitat típica, també es coneixia d'un segon avenc. Ara ja són tres les cavitats de Cabanes que gaudeixen d'aquest tresor entomològic.

La nova localitat és l'avenc de la Ferradura nº 2, un nou avenc encara en curs d'exploració i estudi, pel que de moment no en direm res més.

El mateix Jesús ens explica la troballa:

L'exemplar que vam veure la primera vegada, el localitzarem prop de la base del primer pou, en un petit laminador, una zona estable on ja no hi penetra el llum de l'exterior. A mi sempre m'ha agradat tot el que envolta les cavitats, però la bioespeleologia va començar a atraure'm farà poc menys d'un any. Des d'aleshores sempre vaig alerta. Respecte a l'Ildobates, ja el coneixíem de veure'l en fotos i sabíem que era important. El meu germà Luís en veure'l per primera vegada en aquesta cavitat, a l'instant em pega un crit i em diu: "L'Ildobates neboti". Jo vaig anar-hi corrent per observar-lo mentre ell s'en anava a agafar la càmera per fer unes fotos, ja que no teníem tubs per capturar-lo. Estàvem els dos molt contents, encara que no sabíem amb seguretat si es tractava de l'Ildobates. Al dia següent m'ho va confirmar en Lluís Auroux a qui havia enviat les fotos. En una visita posterior el vam tornar a veure, aquesta vegada a uns 50 metres de fondària. Aquest mateix dia també vam localitzar un diplur campodeid, Paratachicampa hispanica, un altre fòssil vivent!. S'inclou la "fitxa" de l'Ildobates i unes dades del campodeid, extret del llibre Invertebrados endèmicos de la Comunidad Valenciana, Conselleria de Territori i Habitatge, Generalitat Valenciana. L'autor de totes les fotos editades és Lluís Almela.

Amb el nostre agraïment per la nova col·laboració en el bloc.

Nº 070. Manual de Biologia Subterrània. Any 1913

El primer manual dedicat a la fauna subterrània? Aquest manual va ser escrit per E. Racovitza -a l'obra no es menciona l'autor, però va ser ell, i possiblement alguns altres membres- dins de l'institució Biospéologica, creada el 1907 a partir de la col.laboració entre R. Jeannel i E. Racovitza per un projecte per coordinar a nivell mundial els estudis de la fauna subterrània. El nostre agraïment a J.M. Victoria que s'ha encarregat de la presentació en format Scribd. -Nota complementària: Els primers treballs de Biospéologica es publiquen a la revista Archives de Zoologie Expérimentale et Générale sota aquest títol genèric -Biospéologica-, encapçalant-los el cèl·lebre Essai sur les problèmes biospéologiques, la més transcendental obra científica d'en Racovitza que va escriure durant la seva estada al Laboratori Arago de Banyuls, que es va publicar el maig de 1907 i que va ser l'inici de la moderna biologia subterrània actual. El manual tracta de la recol·lecció i de la conservació, però sense parlar dels diferents biòtops o indrets de dins les cavitats en els que més possibilitats hi ha de fer-nos amb captures. Té molt d'interès per diverses raons: -Pel seu autor, Racovitza. -Es va editar el juliol de l'any 1913. Ben poc falta per complir els cent anys! -Només se'n va fer una tirada de 200 exemplars, per a la seva distribució als col.laboradors de Biospéologica. No estava a la venda -És un manual històric. Sembla ser que és el primer en biologia subterrània -En quasi tots els aspectes continua sent vigent avui dia Hi ha un detall curiós, i és que no es parla mai de l'aspirador. Com a conseqüència cal preguntar-nos –jo no tinc la resposta-: Quan es va inventar o començar a utilitzar l'aspirador en la recollida de fauna? En absència de l’aspirador, les indicacions parlen de la captura amb pinces, unes pinces toves per tot el que sigui fauna superior a uns 3 mm aprox. Un altre detall és l'insistent menció d'estris per la captura de la fauna aquàtica. Hem de saber que alguns dels principals científics de la institució Biospéologica, com Racovitza, estaven especialitzats precisament en la fauna aquàtica –crustacis- i segurament per això hi dediquen més extensió.

La institució era molt exigent amb les explicacions i descripcions que els recol.lectors han de fer de la cavitat i el diferents hàbitats en que han trobat les mostres de fauna. Es diu al manual: -Fa falta que el material i les dades que l'acompanyen siguin suficients com per permetre els estudis de filogènia i de distribució biogeogràfica minuciosa... -Es necessari que aquest material permeti reconstruir els esdeveniments, múltiples i complexes, que han originat el naixement del Món subterrani actual... Totes aquestes exigències ens poden semblar exagerades, però hem de pensar que, passat un temps, ja ningú es recorda de quina cavitat es tracta i a on i com era, i d'això en tenim molts exemples fins i tot entre nosaltres mateixos que portem molts anys de dedicació. Poc desprès el mateix Racovitza escrivia al naturalista austríac A. Paganetti: Ara que aquest manual ja s'ha editat, que les instruccions i les explicacions estan ben detallades i exposades, estem decidits a rebutjar el material que no ha estat recollit segons les normes que hem donat i que no està acompanyat de les explicacions dades indicades al manual. També escrivia al prehistoriador Henri Breuil: Aprofito la ocasió per insistir sobre la necessitat de tenir les dades complertes de les cavitats que voleu siguin incloses a les Énumérations -una relació exhaustiva de totes les cavitats visitades pels membres i col·laboradors de Biospéologica-. Porteu a la butxaca les fitxes i ompliu-les en sortir de la cova amb la col·laboració dels guies; això us evitarà difícils investigacions posteriors i també us evitarà errors.

Segells dedicats a E. Racovita -recordem que així s'escriu en rumanès-

Tots haurem gaudit amb la seva lectura.

Nº 069. Un nou coleòpter cavernícola valencià

Seguint amb la presentació dels treballs publicats dels nostres associats, aquí reproduïm la descripció d'una nova espècie de coleòpter cavernícola: Microtyphlus (Speleotyphlus) infernalis. Els biòlegs Vicente M. Ortuño de la Facultad de Biología de la Universidad de Alcalá i Alberto Sendra del Museu Valencià d'Història Natural (Fundación Entomológica Torres Sala), han descrit un nou coleòpter caràbid de la tribu Anillini del gènere Microtyphlus -subgènere Speleotyphlus- de la cova Soterranya de la serra Calderona, València. L’estudi s’ha publicat a la prestigiosa Revue suisse de Zoologie, del Muséum d'histoire naturelle de Genève -i de la Société suisse de Zoologie- 117 (1): 169-183 ; març 2010. Seguidament presentem algunes parts de l’escrit –títol i resum-, i algunes de les fotografies del treball: El dibuix de l’insecte, àrea de distribució i tres detalls amb microscopi electrònic. La resta és informació treta d’altres llocs.

A més de la nova descripció, han ampliat el treball amb una revisió del subgènere Speleotyphlus i unes claus de determinació de les sis espècies que el constitueixen i que estan numerades al planell de localització: 1- fadriquei 2- virgilii 3 i 4- jusmeti 5- comasi 6- aurouxi 7- infernalis 8 i 9- Aphaenotyphlus alegrei, un altre Anillini amb el que hi han trobat algunes similituds

Al llarg d'uns 240 Km des del sud de Tarragona fins el sud de València, aquest grup es distribueix per les serralades properes al litoral Mediterrani, entrant fins la provincia de Terol, i fins ara ja se'n coneixen sis diferents espècies. El nom infernalis li han donat els autors com provinent de infernal, un mot característic dels ambients subterranis, particularment pel nom de la localitat a on s'obre la cova: Soterranya. I a més, la cavitat porta el nom del poble: Cova Soterranya, encara que també l'anomenen Coves Subterrànies pel motiu que té moltes boques. Els Microtyphlus que trobem dins les cavitats, provenen dels seus parents propers que habiten el medi endogeu, sota la primera capa terrosa però a no gaire profunditat, i una de les principals diferenciacions és la seva mida. Els endogeus, quant més petits són, millor es desenvolupen per entremig dels grumolls de terra i entre les fines esquerdes. Els cavernícoles poden assolir major grandària sense problemes, ja que disposen de més espai, i precisament així han evolucionat els coleòpters aquí comentats. Uns exemples de Mycrotyphlus Un especial reconeixement als autors, per la seva continuada i intensa labor científica.

Nº 068. III Jornades del Garraf

Resultats de les sessions -Bioespeleologia-. Amb una bona organització iparticipació, el passat dissabte dia 10 es van portar a terme les sessions de les III Jornades d’Espeleologia del Garraf.

L’acte va tenir lloc al magnífic local del grup GER a Sant Pere de Ribes Per part de la nostra Associació, es va presentar una projecció Power-Point amb comentaris personals en directe sobre la fauna cavernícola del massís. Seguidament presentem una selecció de catorze diapositives, de la quarantena del programa complet. -La primera part es va dedicar a una presentació general del contingut del nostre tema: La història de la biologia subterrània del Garraf.

-La segona part va tractar sobre la fauna subterrània més especialitzada i característica del massís, així com una exposició dels estris necessaris per capturar i conservar la fauna trobada dins les cavitats. -La tercera part va ser una exposició del Projecte Troglocharinus, un projecte de l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC-Universitat Pompeu Fabra, en que hi col.laboren oficialment en Jordi Comas i en Floren Fadrique, i que té per finalitat la determinació de les semblances i/o diferències reals entre les diferents espècies i subespècies d'aquest, per nosaltres, tan emblemàtic gènere de coleòpters cavernícoles. Hem proposat a la directiva de l'UME i el SES del GER un programa de recol·lecció de fauna a les cavitats del seu entorn, que ajudaria a conèixer localitats intermèdies desconegudes fins ara, i poder estudiar amb més precisió les línies divisòries entre les diferents espècies i subespècies de Troglocharinus del massís del Garraf. Esperem que s'assoleixin uns bons resultats.

Nº 067. III Jornades Espeleològiques del Garraf

Recordem que l’Espeleogrup UME de l’Unió Muntanyenca Eramprunyà, de Gavà, organitza les III Jornades Espeleològiques del Garraf. L'acte tindrà lloc el proper dissabte 10 d'abril als locals del GER de Sant Pere de Ribes, carrer del Pi nº 25, a partir de les 10 h del matí.

Van demanar a la nostra Associació d'encarregar-nos d'una presentació sobre la fauna del Garraf, a la que amb molt de gust esperem complir.

En un anterior post ja es varen donar totes les dades sobre la Jornada.

Aqui presentem una mostra de les "diapositives" del Power-Point.

Us hi esperem!

Nº 066. Fauna subterrània de les Illes Canàries

Treballs dels socis de l'Associació

Fauna dels tubs de lava del volcà La Corona, Lanzarote. El nostre amic el Dr. Pere Oromí de la Universitat de La Laguna, Tenerife, ens tramet amb regularitat els articles en que ell n'és autor, o d'altres que apareixen sobre la particular fauna hipogea canària, que presenta moltíssimes formes endèmiques a l'arxipèlag

Parlarem d'un d'ells en que en Pere n'és un dels autors. Un treball que es va publicar a la prestigiosa revista digital Marine Biodiversity Volum 39, Nº 3 / setembre de 2009 sota el títol "The Atlántida 2008 Cave Diving Expedition", un número dedicat íntegrament als resultats d'una expedició internacional al Túnel de l'Atlàntida que va tenir lloc l'any 2008 en que hi participaren membres de la Universitat de Pennsilvània, Universitat de Veterinària de Hannover, Universitat de La Laguna i la Universitat d'Hamburg. Volem mostrar alguns detalls gràfics del treball – el treball complet s´ha de comprar a la editorial de la revista-, sobretot pel tipus de fauna aquàtica que pobla les aigües marines que han ocupat els tubs propers a la línia de la costa per haver quedat per sota del nivell del mar -transgressions marines- a conseqüència de fluctuacions de nivell.

Una de les troballes faunístiques ha estat un crustaci Remipedia, distribuïts en comptats punts del planeta: Amèrica Central; Austràlia i Canàries. També, entre altres, s'han descobert nous anèl·lids poliquets.

Es mostren a continuació sis fotografies del treball. a: El volcà La Corona. En primer terme, una de les entrades b: Jameo del Agua c: Zona de la Cueva de los Lagos d: Galeria als 300 m de l'inici e: La Montaña de Arena f: Túnel de La Atlàntida Tot seguit un quadre amb sis fotos de la fauna aquàtica d’aquest tub de lava

a: Speleonectes ondinae. (Remipedia) b: Protodrilus sp. (Polychaeta) c: Spelaeonicippe buchi (Amphipoda) d: Jesiella jameensis (Polychaeta) e: Munidopsis polymorpha (Galatheidae) f: Curassanthura canariensis (Isopoda) En cas que algú estes interessat en els treballs, es podrien demanar directament als autors.