divendres, 2 de setembre del 2011

Nº 109. Correspondència de l'entomòleg Luís Báguena. 1931

Luís Báguena Corella, metge, naturalista i entomòleg, va treballar molts anys a la Guinea Espanyola. Especialitzat en fauna ibèrica i coleòpters afro-tropicals, amb especial dedicació als escarabeids, crisomèlids i cerambícids. També va treballar la fauna cavernícola, descobrint una nova espècie de coleòpter: Anillochlamys baguenai Jeannel. La carta consta de 3 fulls -270 x 208 mm- escrits per les dues cares i en tinta. El pas dels anys ha engroguit el paper i ha esblanqueït la tinta, dificultant un tant l'escanejat. S'ha reproduït literalment l'escrit, mantenint la puntuació, els accents i les majúscules-minúscules. La carta, adreçada a Ricardo Zariquiey, explica i inclou un croquis de la cavitat i la zona a on va obtenir la troballa: la cueva de Alto Pino (cova de l’Alt del Pi, Serra, València) Pàg. 1

Pàg 1

LUIS BÁGUENA CORELLA INSPECTOR MUNICIPAL DE SANIDAD NATURALISTA Carcelen 17-1-31 Dirección provisional Colón 69 Burjasot Valencia Sr. D. Ricardo Zariquiey Estimado amigo y compañero. Hoy he recibido, transmitida desde casa su carta y separata que agradezco vivamente, y que a decir verdad esperaba pues supe por F. Español de las sp. (es refereix a especies) que ahora se publican. Siento mucho que el ejemplar de mi especie sea unico pero al menos de algo ha servido el que Vd., hace ya bastante tiempo me indujera a la exploración de cuevas. Respecto a la de Alto Pino es verdaderamente una cueva dificil y mas aun el punto donde encontré el cadaver del Anill. (es refereix a Anillochlamys). Adjunto un boceto de descripción de la tal cueva. En la actualidad estoy instalado no

Pàg 2

Pàg 2 se para cuanto tiempo en este pueblo de Albacete pero hacia primeros de febrero pienso llegar a Valencia para estarme casi todo el mes, salvo imprevistos. Digo esto, por que si un cazador estuviese esos dias por alli yo tendria mucho gusto en acompañarle, y seguramente mis amigos, a alguna de las cuevas conocidas por mi, tanto en obsequio a V. como por propia conciencia mia por lo que pudiera aprender de dichas excursiones. De todos modos y ya que habla V. de tal cazador debo recomendarle algunas cuevas que conozco bien y que aun sin haber encontrado nada en ellas tienen muy buena apariencia para ello. 1º En Portaceli, por Serra, a unos 30 minutos del poblado hay una cueva llamada “Cueva del Fraile”. Esta cueva a más de numerosos corredores Pàg 3 Pàg 3 y gran número de bocas y simas, tiene una sala de facil acceso que se llama “del fraile” pero más al interior existe otra de buen tamaño donde la murcielaguina es abundantísima y donde capturé algunas arañas cavernícolas? 2º En Gandia, a más de las ya conocidas entomológicamente he explorado una llamada “del Volcan” por estar sobre un monte, en la cumbre y aparecer ella como cóncava ¿Probable desplome? Su acceso es dificil, cuerda a todo pasto, pero desde lo que pdriamos llamar primer escalon puede la trampa llegar al fondo que se halla a unos 20 . 25 m. y está cubierto de gruesa capa de excrementos. 3º Cueva de la Rampuda o Francuda, no recuerdo, en Almenara, Castellón. A unos 45 m. del pueblo y tambien facil de encontrar. Tipo de corredor pero cortado en sima a unos 20 . 25 m de la boca. La sima es de unos 10-12 de profundidad Pàg. 4 Pàg 4 y se continua unos 30 m. en corredor pero en su fondo he cazado 3 ej. (es refereix a ejemplares) de Laemostenus, no recuerdo que sp. y 6 ejemplares! de cierto ortoptero indudablemente cavernicola!! del que vimos un gran número. 5 se despedazaron en el ascenso pero un ej. De dicho ortoptero lo conserva mi amigo Vidal y Lopez, Av. Victoria Eugenia Nº ? Valencia. (Lo que le indico por si le interesa el tal ortóptero. Fecha de captura creo que en marzo. Y otras que no recuerdo aunque conservo en casa la nota. Desde luego si el hombre que fué a colocar las trampas es “indígena” no interesa, pero si lo envia V a proposito desde ahi y es inteligente en cuevas y sus habitantes tendria mucho gusto en acompañarle; de no estar yo en Valencia podra darle toda clase de datos sobre las cuevas citadas y la de Barraix, Rafael Giner, Av. Jesus y Maria 14 o 41. y hasta tal vez le acompañara si se lo permiten los estudios o los fondos. Pàg 5 Pàg 5 En fin, que ya me hago largo. Vamos a la cueva por que V. pregunta Hasta 2 se puede bajar bien pero es oportuno atar una cuerda en 1. y bajar ya sujeto a ella de a.b. En 3 hay refugio y aunque conociendolo se puede bajar sin peligro, pero con cuerda, lo mas comodo es descender descolgado hasta 6.; en 4 y 5 hay buenos descansillos. el trozo 6.7 es de corredor, al final llano y bonito. En 7 hay un recodo en angulo recto y enseguida honda sima. Hay que anudar en 7 a la derecha sobtre una estalactita unica pero resistente. Hasta 8, descendiendo se puede hacer pie pero hasta el fondo es espantosamente liso y profundo pues mide mas de 20 metros. Pàg 6 Pàg. 6 En el sitio marcado X es donde hallé los restos del anillochlamis pues la cueva sigue aun por gran trozo en camino descendente, a trozos difícil y a trozos mas difícil aun pero creo que con 8 cuerdas de 15-20 m de longitud basta para llegar a su fin que he alcanzado dos veces. Desde luego el explorador no ha de ser muy grueso. Si no es preciso descender, desde el punto 7 pueden lanzarse las trampas aunque X es un trozo de muy mal aspecto, pero para llegar a el son imprescindibles las cuerdas , el trozo es peligrosisimo para un solo individuo y la escala de cuerda lo unico que puede permitir bastante seguridad. Le bastaran los prolijos datos expuestos? Así sea. Con mi agradecimiento por su atención y recuerdo queda a su disposición en todos estos asuntos para serle util en lo posible su afmo y ss. q.e.s.m. Luis Báguena Com a complement, s’inclou la descripció original d’en Jeannel del A. baguenai, la portada d’un dels treballs d’en Báguena i una fotografia de la cavitat. En record d'un gran naturalista.

dimarts, 9 d’agost del 2011

Nº 108. Resultats de la 14ª Expedició al Marroc

Entre els dies 15 i 29 de juliol d'enguany, ha tingut lloc l'expedició del Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc, organitzada com cada any per l'Associació Catalana de Biospeleologia -ACB- i membres de la SIE del C.E. Àliga -SIE-. Els membres participants han estat: -Floren Fadrique ACB - SIE -Pere Cantons -de la ACB - SIE -Carles Fontgivell del Centre d´Estudis Riudomencs de Riudoms -Ayoub Nehili de l'Association Marocaine de Spéléologie de Casablanca

Els objectius eren obtenir determinat tipus de fauna cavernícola per poder completar els estudis genètics de l'ADN d'un grup de coleòpters: Trechus-Antoinella Les zones visitades han estat les de Taza; Aït Mehammed i el massís delToubkal -Taza (pels voltants de la gran depressió càrstica de la Daya Chiker. Cavitats visitades : -Grotte Friouato -Ghar Chiker -Kef Isoura -Ghar Bied -Grotte Riviera de Chara -Grotte aven de Bab Boudir

Aquesta primera regió visitada no va donar cap bon resultat, pel que es van col·locar trampes amb la finalitat de recollir-les a la tornada. Entre els esquers i la nova visita a varies de les cavitats inicialment escorcollades, es va poder obtenir un exemplar d'Antoinella groubei, una de les que ens faltaven per l'anàlisi. Tot un èxit!-Aït Mehammed-Azilal. Cavitats visitades: -Ifri N’ Taouya -Ifri du Caid -Ghar Caid -Ifri Caid -Quef el Hmam -Ifri Taguelmoust Malauradament tampoc en aquesta ocasió s'ha capturat la Subilsia senenti, pel que aquest objectiu haurà d'esperar una propera campanya.

-Massís del Toubkal, zona de Tizi N'Tacheddirt, una collada situada als 3.230 m d'alçada i també pels anàlisis de l'ADN es precisava la captura d'un coleòpter exterior: Trechus idriss, que habita en zones de neus quasi perpètues en un ambient nivícola-endogeu. Tot i que es va fer una intensa recerca per llocs que podien oferir bones condicions i capturar una bona serie de coleòpters, després del seu corresponent estudi a la tornada, han resultat ser d'altres espècies i per tant no útils pel nostre projecte. El company Pere Cantons ens ha proporcionat una bona sèrie de fotografies de l'expedició. En mostrem algunes Com sempre, el més important és que tots han retornat sans i estalvis (més o menys), només amb alguna clàssica descomposició... i amb una picada d'escorpí a la ma d'un dels components, que per sort no va tenir pitjors conseqüències. Com a resultats, dels tres objectius de captura només se n'ha aconseguit un. I és que això de la Bio no és una ciència exacte...

divendres, 29 de juliol del 2011

Nº 107. Finalitza l’expedició Atlas 2011

El divendres 15 de juliol ja vam donar ressó en aquest bloc, de l’inici de l’expedició biospeleològica al Marroc. La 14ª des de l’any 2001! Ens escriu en Floren Fadrique: (Crònica tramesa via mail des del Marroc)Demà dia 29 donarem per finalitzada l'expedició ATLAS 2011. Com de costum ha sigut bastant dur: la dificultat de les cavitats, moltes d'elles inundades; les condicions climatològiques, el programa potser massa apretat i el volum de treball fa que tot plegat es converteixi en una mena de cursa contra el temps. A la zona d'Azilal-Aït Mehammed, la recol•lecció de Subilsia i Ifridytes, malgrat el esforços realitzats no ha donat cap bon resultat: l'exploració de diverses cavitats, (Ifri n'Taouya, Ghar Caid, Ifri Caid, Quef el Hmam, Ifri Taguelmoust, etc) no va aportat el resultat que esperàvem. Un any més, tornem amb els aspiradors buits.

Per contra, la recol·lecció de Trechus idriss, sí va donar un bon resultat. Després de pujar al Tizi Tagerddicht, a la zona del Toubkal i localitzar una congesta de gel a uns tres mil tres cents metres d'alçada, vam poder recol•lectar una bona serie entre les esquerdes de la pared d'una cascada, sota la molsa i entre les pedres. El esforç de la pujada des de Imlil i la elevada temperatura van quedar compensats per un resultat tant bo (no tot ha de ser negatiu!).Així mateix, la recuperació de les trampes instal·lades dies abans durant el recorregut d'anada en cavitats de la zona de Taza (Friouato i Ghar Bied) no ha donat cap resultat. Aquesta fauna sembla no sentir cap atracció pels esquers deixats. No obstant, una intensa recerca en aquesta darrera cavitat durant varies hores, ens ha permès de capturar una Antoinella groubei, entre les pedres del fons de la cavitat. Això ens permetrà avançar de forma important en l'estudi d'aquest genere, ja que A. groubei es una peça clau pels anàlisi de l'ADN. Ara queda la tornada cap a casa, preparar el material recol·lectat i... encara que com sempre diem que no hi tornarem mai més, programar la propera expe, en la que pot ser podrem tindre la desitjada Subilsia. Ens veiem ben aviat! Autor: Floren Fadrique

dijous, 28 de juliol del 2011

Nº 106. Pesca de fauna subterrània amb canya.

La fauna subterrània no tan sols es troba a l'interior de cavitats. Existeix el anomenat "MSS", (Medi Subterrani Superficial), i el "MSP". (Medi Subterrani Profund), constituït per una infinitat de petites esquerdes i espais mil•limètrics a uns determinats nivells del sota terra. En aquests biòtops es possible trobar, si més no tota, un tant per cent molt elevat dels ordres de fauna habituals en una cavitat.Un exemple ben patent: Hi ha el cas de l'Oscadites rovirai, un coleòpter de la tribu Molopini que viu a la Cueva del Hueso Santo, en Oncins, Osca. Segons les meves dades, tan sols es van trobar dues femelles i les restes d'un tercer individu. Van ser com unes deu o quinze visites que vaig fer a aquesta cova per tal de poder recol•lectar-ne un mascle, sempre amb un resultat negatiu. Anys després, Xavier Fresneda i Carles Hernando, posen trampes al MSS de les tarteres de pedres que hi ha al voltant de la cova, i en van poder capturar una bona serie. També el notable trèquid Paraphaenops breulianus, que es captura amb certa facilitat a una mina artificial als Ports de Beseit. És un típic cas de comunicació de la xarxa de fissures amb, en aquest cas, cavitats artificials (mines).

Aquesta característica de distribució per les esquerdes és més palesa en el món dels éssers aquàtics, anomenats genèricament stigobionts, i que tenen com a biòtop les capes freàtiques del subsol. Els podem trobar als rius i bassals en l'interior de les cavitats, però també en pous artificials, surgències impenetrables i deus.

Les tècniques de captura han de desenvolupar-se segons el medi que pretenem explorar. Per rastrejar uns pous artificials i marcar els límits biogeogràfics del isòpode aquàtic Typhlocirolana troglobia, que viu als nivells freàtics de la zona de Cabanes, Castelló, i ha sigut capturada en el Ullal de Miravet i en unes fonts de Suera, ens havem "inventat" la pesca de fauna subterrània amb canya. Com els pous a rastrejar (fets amb màquines perforadores) tenen de seixanta a dos-cents metres de fondària, vam recórrer a una mànega de plàncton llastada, que convenientment lligada al fil d'un carret de pesca i una canya, ens va permetre arribar al nivell piezomètric que tant ens interessava. La finalitat de tot aquest sistema no és el de pescar amb am, sinó deixar unes trampes, que es retiraran passats uns dies. És semblant als esquers que deixem dins les cavitatsSort que els pous estaven prou retirats i fora de camins. Si algú ens arriba a guaitar , hagués pensat que un parell de guillats s'havien begut l'enteniment...

Autor: Floren Fadrique.

divendres, 15 de juliol del 2011

Nº 105. Expedició Marroc-2011

Com cada any des del 2001 ja està preparada l'expedició 2011. El dia 16 d'aquest mes de juliol s'iniciarà la 14ª expedició del Projecte de Biospeleologia ATLAS al Marroc, organitzada per l'Associació Catalana de Biospeleologia i membres de la SIE del C.E. Àliga. Enguany són tres els components que sortiran de Catalunya: Floren Fadrique (que com sempre hi aporta es seu cotxe tot-terreny), Pere Cantons -de la SIE-ACB- i Carles Fontgivell del Centre d´Estudis Riudomencs de Riudoms. També està previst que s´hi afegeixi, ja al Marroc, un quart membre, l'Ayoub Nehili de l'Association Marocaine de Spéléologie de Casablanca, que els acompanyarà durant les activitats a Taza. La finalitat de l'expedició, tanmateix que els darrers anys, a més de recol.lectar tot tipus de fauna subterrània, segueix sent aconseguir una serie d'espècimens de coleòpters cavernícoles per poder finalitzar l'estudi genètic del gènere Antoinella, recentment inclòs dins del gènere Trechus, però que encara cal analitzar els ADN de les diferents espècies per poder-ne assegurar aquest traspàs. El pas del Mediterrani serà per Almeria amb el ferri fins Nador, un itinerari que estalvia quilòmetres de cotxe, tant dins d'Espanya com al Marroc, tot i que el passatge és bastant més car. El primer punt de treball és la zona de Taza, concretament els voltants del immens polje de la Daya Chiker, amb la intenció de poder recollir fauna d'una serie de cavitats properes. (Friouato, Ghar Chiker, Kef Isoura, Ghar Bied, etc) També hi ha previst anar a la clàssica zona d'Aït Mhammed, lloc d'on és necessari capturar un altre coleòpter emblemàtic: Subilsia senenti, que també ha d'entrar en les comparacions genètiques. Aquest trèquid es troba en unes poques cavitats del Douar Bernat: Ifri Caid, Ifri n´Taouya i Ifri Boughlamane. D'aquesta Subilsia, que va ser trobada per Joan Senent, estudiada pel Dr. Francesc Español i dedicada al malograt Josep Subils, tan sols se n'han recol•lectat uns pocs exemplars malgrat les moltes visites fetes a aquestes cavitats. Aquesta vegada no totes les tasques han de ser sota terra. Pels anàlisis de l'ADN també es precisa la captura d'un coleòpter exterior: Trechus idriss, que es troba al massís del Toubkal (4.167 m), el pic més alt del Marroc, en zones de neus quasi perpètues. Aquest hàbitat nivícola té certes semblances amb el món subterrani i de fet, hi ha espècies dels dos àmbits que coincideixen amb les seves adaptacions i posseeixen un alt grau de parentesc. Les referències de la primera i pot ser la única captura d'aquest altre trèquid, es remunte a l'any 1924 aprox. Quan es van recol-lectar diversos exemplars a Tizi N'Tacheddirt, una collada situada als 3.230 m d'alçada. En cada expedició es procura visitar alguna zona no coneguda biospeleològicament per anar omplint els buits faunístics i poder conèixer més la biodiversitat subterrània. Aquest cop s'ha pensat en Ait Skounda, en la regió d'El Ksiba. La zona ja havia estat visitada per nosaltres en una altre ocasió, però amb resultats negatius. Com sigui que l'enclau geogràfic és molt interessant per estar entremig d'altres llocs biològicament importants, es vol insistir en la recerca. El retorn està previst dins la primera setmana d'agost. Els desitgem un bon viatge i moltes troballes!

dimarts, 5 de juliol del 2011

Nº 104. Poesia biospeleològica

Tot cercant dades sobre la bibliografia d'un personatge i fullejant el llibre d'actes del IV Simposium de Biospeleologia celebrat a Barcelona l'any 1974, vaig trobar un article que se m'havia quedat ja oblidat: dues poesies de l'amic Joan Pallarés i Personat. Aquest treball el va fer amb motiu de la troballa l'any 1972 (troballa en una sortida conjunta Joan Pallarés - Xavier Bellés) d'una nova subespècie del coleòpter cavernícola del gènere Troglocharinus a l’avenc de can Montmany, a la Palma de Cervelló, dins el massís del Garraf. Donada l'escassetat de material en la modalitat literària de vers dedicat a la biospeleologia, crec interessant la seva republicació. Els versos s'han reproduït escanejant l'original del llibre. La figura s'ha tret de la descripció del nou espècimen, publicat a la revista Miscelánea Zoológica de l'any 1973

dilluns, 20 de juny del 2011

Nº 103. Una nova espècie de nematode cavernicola

El nostre company de l'Associació, en Toni Pérez del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.) ens ha comunicat un nou descobriment faunístic de l'interior de cavitats de Jaén. En aquesta ocasió no es tracta dels ordres que més sovintegen a les notes informatives com els coleòpters o els araneids, per citar-ne alguns dels que més se'n parle. Ara es tracta dels nematodes. La troballa la va fer el propi Toni en la Cueva del Jabalí de la població Santiago-Pontones de Jaén, i s'ha publicat recentment a la prestigiosa revista Zootaxa, nº 2922 (2011) Els nematodes pertanyen al regne animal, són una mena de cucs no segmentats, allargats, filiformes o fusiformes, amb boca molt aparent. Molts d'ells són paràsits d'animals, -fins i tot de l'home-, també de plantes i n'hi ha que viuen lliures dins l'aigua. Els dels grups que ens poden interessar són de mida petita, en general per sota els 2 mm. Dins les cavitats es troben entremig de la terra i no són visibles, i pel seu estudi s'han d'extreure mostres de terra i tractar-les degudament. Al no poder inserir tot el treball descriptiu complet, n'incloem el resum i algunes de les figures il.lustratives.

Enhorabona al Toni per la seva gran tasca.