Nº 149. Activitats del Dr. Español l'any 1951

Titol de la primera pàgina dels escrits

Seguint amb la publicació del treball del Dr. Francesc Español en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, aquest és el quart post. Els anteriors corresponien als anys 1934, 1935 i 1962. Ara hem tingut també accés a les seves notes de l'any 1951, de les que se'n fa un recull de les principals activitats, relacionades majoritàriament amb la biologia subterrània.

Els seus escrits, en castellà, a ma sobre fulls de 225 x 160 mm i alguns de 230 x 165 mm, quasi tots a dues cares. La gran majoria estan escrits amb ploma estilogràfica i tinta negra (hi ha traces de més d'una ploma), i també unes poques anotacions amb  bolígraf vermell i algun retoc en llapis. Alguns dels fulls són reutilitzats.

 F.Español i J.K. Bechyné durant el IX Congrés Internacional d'Entomologia. Amsterdam 1951.     Foto J. Mateu

Un aspecte interessant és que es cites persones que s'iniciaven llavors en la entomologia o la biospeleologia, i que anys més tard esdevingueren grans personatges, o si més no, grans espeleòlegs; especialistes en algun grup de fauna; catedràtics, etc. Així, entre altres, tenim les referències de:

-Enric Boixadera, del GES. Conegut espeleòleg que també recollia fauna en les seves sortides

Primeres referències d'Enric Boixadera

-Òscar Andrés, Un altre dels "grans" del GES. Es cita la seva primera visita al museu  

Primera referència d'Oscar Andrés

-Àngel Lagar. Gran entomòleg aficionat, col·laborador amb Español i que va aportar molt a la biospeleologia. També aportava material de les seves sortides espeleològiques, pel que Español també intercanviava exemplars amb ell

Intercanvi de material entomològic de fauna cavernícola entre el museu i Àngel Lagar

-Manuel Gonzàlez, un aficionat que va arribar a ser un gran coneixedor dels coleòpters curculiònids i un bon amic d'Español, que ens va deixar molt prematurament per una greu malaltia.

Primera referència d'en Manuel Gonzàlez, a qui Español li deia, amistosament, Gonzalito

-Enric Gadea. Creador d'una de les grans escoles de zoologia d'invertebrats a tot Espanya, i primer director del Departament de Zoologia de la Facultat de Ciències Biològiques de la UB

Una de les primeres cites del Dr. Gadea de la Universitat de Barcelona

També impartia conferències per contribuir al coneixement de la biospeleologia entre els espeleòlegs. Aquí en veiem una al GES.

Una de les moltes conferències impartides per Español

Molt detallat és l’informe que escriu de la seva assistència, juntament amb els eminents Ceballos; Agenjo; Mateu i Peris, al IX Congrés Internacional d'Entomologia a Amsterdam, en que aprofitant el viatge de tornada, visita en museu de París, tenint ocasió de veure a una serie d'eminents entomòlegs com poden ser en René Jeannel; Choppard, Berland, Séguy; Pécoud, etc.

Diari de la seva assistència al IX Congrès Internacional d'Entomologia, Amsterdam 1951

A més d'Amsterdam, també va anar al Museum d'Histoire Naturelle de París, on hi va treballar uns dies 

El material capturat durant les visites a diferents cavitats, i que no podia ser estudiat aquí per manca d'especialistes, en Francesc el lliurava a coneguts entomòlegs d'altres països, tanmateix que es segueix fent avui dia, així ens deixa escrita la tramesa de tricòpters i diplurs campodeids a França i Suïssa respectivament.  

Tramesa de material cavernicola que no podia ser estudiat aqui

Aquest any van ser set les sortides o campanyes espeleològiques: Olèrdola; Capellades; Tarragona i Berguedà. En un dels casos Albiol, Mont-ral i Alcover, hi va anar ell sol.

Primera excursió biospeleològica de l'any: a Olèrdola

Segona excursió biospeleològicade l'any: a Capellades

Tercera excursió biospeleològica de l'any: a diverssos llocs de la província de Tarragona 

Quarta excursió biospeleològica de l'any: al Berguedà

Cinquena excursió biospeleològica de l'any: als avencs de la Febró

Sisena excursió biospeleològica de l'any: a diversos llocs de Tarragona

Setena excursió biospeleològica de l'any: a diversos llocs de Tarragona

Poc a poc anem coneixent més la gran tasca que va fer el nostre estimat Dr. Francesc Español.

Nº 148. Un nou gènere de pseudoescorpins a Portugal

El nostre habitual col.laborador en l'especialitat dels quernets (pseudoescorpins) cavernícoles Juan A. Zaragoza, d'Alacant, ens ha donat a conèixer el seu darrer treball. En aquesta ocasió, descriu un nou gènere i nova espècie del sud de Portugal. També és co-autor el també col·laborador des de les ïlles Canàries, en Pere Oromí.

Situació de la cova on s'ha trobat la nova espècie

La publicació s'ha editat a la coneguda revista Zootaxa 3544: 52-62 (2012) www.mapress.com/zootaxa.

Es transcriu literalment el títol i resums. De l'apartat Ecologia de la descripció original, s'ha fet una traducció resumida per donar a conèixer algunes característiques de la cavitat i de l'hàbitat de la nova espècie. Es dona la circumstància que tot i les intenses recerques, només s'ha pogut trobar un exemplar, i femella.

Lusoblothrus aenigmaticus, el nou gènere i nova espècie

Títol i autors:

Lusoblothrus, a new syarinid pseudoscorpion genus (Arachnida) from Portugal, occupying an isolated position within the Holarctic fauna

ANA SOFIA P. S. REBOLEIRA 1, 2, JUAN A. ZARAGOZA 3, 4, FERNANDO GONÇALVES 1 & PEDRO OROMÍ 2

1-Departamento de Biologia & Centro de Estudos do Ambiente e do Mar, Universidade de Aveiro, Campus Universitário de Santiago, 3810-193 Aveiro. Portugal. E-mail: sreboleira@ua.pt

2-Departamento de Biología Animal, Facultad de Biología, Universidad de La Laguna. 38206 La Laguna. Tenerife. Canary Islands, Spain. E-mail: poromi@ull.es

3-Departamento de Ecología, Facultad de Ciencias, Universidad de Alicante, E-03080 Alicante, Spain 4Corresponding author. E-mail: juanzeta@terra.es

Resums:

Abstract: The new pseudoscorpion genus Lusoblothrus of the family Syarinidae is described from a cave in the Algarve region, southern Portugal, to accommodate L. aenigmaticus sp. nov., whose morphological affinities within the Holarctic syarinid fauna are not clear and resembles the Gondwanan genera. This discovery emphasizes the relevance of the Algarve region as a hotspot for relictual hypogean fauna within the Iberian Peninsula.

Key words: Pseudoscorpiones, Syarinidae, hypogean, Algarve, Iberian Peninsula.

Resumo: O novo género Lusoblothrus de pseudoscorpião da familia Syarinidae, recolhido numa gruta do Algarve (sul de Portugal), é descrito para incluir a nova espécie Lusoblothrus aenigmaticus. As suas afinidades com géneros Holárticos são dúbias e algumas características morfológicas assemelham-se às de géneros Gondoânicos. Esta descoberta enfatiza a relevância do maciço calcário do Algarve como um ponto quente de fauna hipógea relíctica dentro da Península Ibérica.

Ecologia

La cova on s'ha descobert, la Ibne Ammar, té una humitat constant del 100% durant tot l'any i una temperatura mitjana de 20,8 º C a l'aire i 18 º C al sòl. La cova està situada prop de la frontera occidental del massís càrstic de l'Algarve. La cavitat és poc profunda, amb un desenvolupament horitzontal de gairebé dos quilòmetres, el que la converteix en la cova portuguesa més llarga al sud del riu Tajo.

La cova, situada a la banda esquerra de l'estuari del riu Arade, conté un llac anquihalí en la sala més gran, amb canvi de nivel degut a les marees. L'aigua conté una salinitat de 9 g / l; un pH 7,08 i el 75% d'oxigen dissolt. Al sostre de la sala del llac hi habita una gran colònia de ratpenats Myotis escalerai i Rhinolophus mehelyi. L'holotip de L. aenigmaticus va ser trobat sota les pedres de la riba del llac, a l'hivern i després de fortes pluges. Tot i les diverses visites a la cavitat, no s'ha pogut trobat cap exemplar més. Això suggereix que l'hàbitat normal d'aquest pseudoescorpí pot ser el Medi Subterrani Superficial.

L. aenigmaticus es va recollir a la zona més profunda de la cova, on conviu amb altres artròpodes, com el pseudoescorpí Titanobochica magna Saragossa & Reboleira de 2010; l'aranya Teloleptoneta synthetica (Machado, 1951); els isòpodes Troglarmadillidium machadoi Vandel, 1946 i un gènere encara no descrit de triconíscid; el diplur Litocampa mendesi Sendra i Reboleira de 2010 i el tisanur Squamatinia algharbica Mendes & Reboleira de 2012. També notable és el descobriment del quilòpode troglòfil Lithobius inermis Koch, 1856 a la mateixa cova, que representa la ubicació més occidental d'aquest centpeus.

Etimologia: Aenigmaticus, adjetiu del llatí aenigma, que vol dir desconcertant o inexplicable, tot fent referència a la seva posició aïllada dins dels pseudoescorpins europeus.

Un pseudoescorpí fotografiat viu

Poc a poc anem completant els coneixements de la vida subterrània.

Nº 147. Utilitat d'un avenc durant la Guerra del Francès

L'Oleguer Escolà, m'havia parlat d'una anècdota de quan en Mariano de la Paz Graells, l'any 1925 havia visitat l'avenc de can Castellet de Dalt, a Sentmenat, Vallès Occidental. Ara he tingut la oportunitat de tenir unes fotocòpies de la explicació que dona el mateix Graells d'aquell fet en una copia mecanogràfica de l'escrit original en el treball que va publicar l'any 1987: Fauna mastodológica ibérica. Volum 17 de Memorias de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Editor Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, 806 pp.

Topografia treta de Bibliooooooooo

L'autor, Graells, és un dels grans personatges científics espanyols. Un dels seus descobriments més coneguts és la troballa i descripció de la papallona Saturniaia isabellae, que ell va descriure l'any 1849, i que posteriorment va ser canviada de gènere per Grote el 1896 qui la passa a nou gènere: Graellsia. L'any 1991, Nässig  passa Graellsia a sinonímia i queda com Actias isabellae, pel moment el seu nom científic, tot i que hi ha especialistes que segueixen opinant que s'hauria de deixar con a l'anterior: Graellsia isabellae. També s'ha canviat isabellae per isabelae. Veurem com acaba el tema...

Mariano de la Paz Graells

S'inclou l'escrit en la seva versió original, de la pàgina web Riojanos ilustres valvanera.com  http://www.valvanera.com/rigraells1.htm

Mariano de la Paz Graells: Sabio botánico y eminente médico riojano, nacido en Tricio, en 1808, y fallecido en Madrid, en 1898. Estudió medicina y de ciencias naturales en la Universidad de Barcelona. Ocupó allí la plaza de Auxiliar de Física y Química, pasando después a desempeñar el cargo de profesor de la Real Academia Catalana. Ejerció durante algunos años la medicina en Barcelona, fue médico de los Baños de Puda y tuvo una destacada actuación durante la epidemia de cólera que invadió la ciudad en 1835. Al mismo tiempo, se dedicó al estudio de las plantas en Cataluña, y confeccionó un Calendario de Flora ó épocas de florescencia en algunas plantas bajo el clima de Barcelona, y la zoología de la zona.
 Ingresó en la real Academia de Ciencias de Madrid y, en 1837, fue nombrado catedrático de zoología en el Museo de Ciencias Naturales de la misma ciudad, así como director del Jardín Botánico. Más tarde pasó a ocupar la cátedra de anatomía y fisiología comparada en la Universidad Central.

 A partir de entonces, comenzó a recoger material, sobre todo entomológico, para confeccionar una fauna española. Su actuación al frente del Real Jardín Botánico en 1845 dio lugar a un período de renacimiento, en el que se presta mayor atención a la investigación, se lleva a cabo la Comisión Científica al Pacífico y se apoya la fundación de la Sociedad Española de Historia Natural y fue muy positiva en cuanto a mejorar las condiciones para la aclimatación de las plantas tropicales, se realizan reformas importantes que aún perduran, como el invernadero que lleva su nombre y la remodelación de la terraza superior. También en época de Graells se instala un zoológico, que doce años más tarde, siendo ya director Miguel Colmeiro, se traslada al Jardín del Buen Retiro. Como hombre de prestigio perteneció al Consejo de Agricultura y fue comisionado para el estudio de la filoxera, insecto hemíptero, procedente de la América septentrional, parecido al pulgón, que ataca las cepas y que en poco tiempo, aniquiló nuestros viñedos.

En honor de Isabel II, dio el nombre de Saturnia Isabellae a una nueva especie de lepidópteros encontrada en el pinar de los Llanos, cerca de Peguerinos, en plena Sierra del Guadarrama. Fue un divulgador de la piscicultura en España. Entre sus numerosos trabajos, alcanzaron especial difusión su estudio sobre los cetáceos y las descripciones de nuevas especies de insectos.
Fue uno de los fundadores de la actual Academia de Ciencias Exactas, entre cuyos ilustres miembros figura, llegó a ostentar las condecoraciones de comendador de la Orden de Carlos III, de la portuguesa del Cristo y el título de Senador del Reino.

Portada de la descripció de Saturnia isabellae

Sobre i matasegells del bicentenari del neixement d'en Graells, en el que veiem la Graellsia

Aquesta copia que he vist, no té cap referencia de qui la va fer, ni en quina data. Es tracta de tres fulls, 225 x 140 mm escrits a màquina per una sola cara. No he tingut oportunitat de veure l'escrit original, però tot i que hi ha algunes petites correccions posteriors, ho podem entendre com una transcripció literal. Això ha de servir per justificar l'ortografia d'aquells anys.

Els tres fulls mecanografiats

Pàgina 1:

            Noticioso que en vertiente occidental de la montaña del Farell, no lejos de una masía dicha Castellet de Dalt, existia un avenc ó sima profunda, de la qual se contaba en el país, entre mil consejas, que en el fondo habia abundantes huesos humanos, fui tambien a explorar tal sima en verano del año 1825, en union, como a los otros sitios citados, con los naturalistas Belard, Bremon y Galois, médicos militares franceses de la guarnición de Barcelona. Llegados al sitio mencionado vimos que, si bien era espaciosa la boca de la sima, su profundidad imponia; peró midiendo la longitud de las cuerdas gruesas que nos habían aconsejado lleváramos, al ver que alcanzaban al hondo, atando un cabo al tronco de un robusto árbol que estaba cerca del borde, com joven irreflexivo entonces, me escurrí hasta el suelo del pozo; y una vez allí me encontré con la boca de otro pozo bastante angosto y la entrada de una cueva, en la que habia racimos de murcielagos colgados de la bóveda y el suelo estaba húmedo y cubierto de culantrillo, doradillo, asplenios y otras criptogamas conjeneres propias de parecidos lugares. Removiendo con mi azadilla el terreno, no encontré nada que pudiera importarme; por lo que mis compañeros, después de enterados, me gritaron subiera, por creer perdido el tiempo que allí se empleara. Yo sin embargo, insistí en bajar al segurdo pozo, para lo cual pedí me hecharan otra cuerda, una estaca y un mazo para fijarla en el suelo. Todo bien dispuesto

Pàgina 2:

para el nuevo descenso, me escurrí segunda vez para el hondo, y allí me encontré con la boca de una galería que la cerraba una peña bastante grande, la cual, empujada con los pies, rodó hacia dentro, retumbando mucho rato, lo cual me anunciaba ser inclinada y muy extensa la caverna. La obscuridad de aquel recinto era completa, y me fue preciso, para penetrar en él, pedir que me hecharan una hacha de viento de las que ibamos previstos. Una vez encendida, y después de arrojar al interior del antro unas estopas ardiendo, para ver si no se apagaban y era respirable el aire, penetré en la gruta cuya entrada habia quedado franca y a lospocos pasos me hallé sorprendido al ver por el suelo cráneos y huesos humanos perfectamente conservados. Vuelto de mi asombro, salí presuroso, voceando a mis compañeros: "¡Esqueletos humanos enteros. Bajad pronto!"; lo cual hicieron; y una vez reunidos en la gruta, examinando cada uno lo que tenia en la mano, atónitos nos mirabamos, sin comprender el como de aquella catástrofe humana. Fosilizados, no estaban los huesos, pero las condiciones en que se encontraban nos explicaban que, por antigua que fuera su estancia en aquel sitio, tal transformación no era realizable. Nos retiramos, cada uno con los ejemplares que quiso llevarse y ya fuera de las profundidades entramos en la masada cercana, donde empezó nuestra conferencia paleontológica, sin poder vencer nuestra perplejidad, bien explicable.

              El “pagés" de la masia, que atento nos escuchaba sin comprender

Pàgina 3:

lo  que deciamos, pues conversábamos en francés, me llamó aparte y me preguntó quienes eramos  y de que tratabamos que tanto nos entretenia y  nos hacia  cabilar. Yo, en  breves palabras, le dije que aquellos  señores eran unos naturalistas franceses muy  sabios y que buscaban restos fósiles de animales antediluvianos, y …. "Prou noy - me  dijo interrumpiendome, - prou; ?  y dius que son tan sabis y no coneixen als seus paisans, que nosaltres varem tirà dins de l’avenc cuan els matabam al temps de la guerra de l’Independencia!".

(NOTA: aquestes cinc línies anteriors s'han remarcat donada la seva importància)

             Al dar cuenta a mis amigos de la solución del enigma, se miraron pasmados, resolviendo llevarse a Francia aquellos restos de sus desgraciados paisanos, que, a la verdad, nada tenian de fósiles.

                                            Fauna mastodológica Iberica. Mariano de la Paz Graells.

Pàgina nº 3 amb la part més interessant del relat 

Una utilitat més de les foscors del sota-terra... 

Nº 146. Activitats del Dr. Español l'any 1962

Diapositiva feta per l'Isidre G. Urgellés l'any 1965. Contra-llum al despatx-laboratori de treball del museu. En primer terme Francesc Español a la seva taula, i al fons Lluís Auroux amb la lupa binocular. No es pot dir que sigui una bona foto, però té l'interès de que és inèdita i també que és representativa d'aquells anys.

Temps enrera ja es van publicar dos post sobre el treball del Dr. Francesc Español al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que corresponien als anys 1934 i 1935. Ara hem tingut accés a les seves anotacions de l'any 1962, de les que se’n fa un recull de les principals activitats relacionades amb la biología subterrània.

El tema del post: Els escrits de l'any 1962

Els seus escrits, a ma sobre 52 fulls a dues cares de 220 x 160 mm i amb bolígraf negre (en comptats casos, blau, i alguns dels costos estan escrits en llapis), inclouen:

-Les activitats de camp entomològiques, que seran comentades més endavant

-Els treballs entomològics que anava fent: treballs; dibuixos; genitàlies; escrits: correccions i preparació de la revista Miscel·lània Zoològica; preparació i determinació del material recollit durant les sortides, etc. Veure tot seguit les nou ressenyes originals.

-Les reunions de treball amb el Negociat de Cultura de l'Ajuntament, Caps de Serveis, etc. Visites als alts directius, assistència mensual a les Reunions de Zoòlegs, etc. Veure tot seguit la ressenya original.

-Una relació de totes les persones que el visitaven per consultar quelcom, per portar-li material, entomòlegs estrangers, etc. Veure tot seguit la ressenya original.

-Una relació de tota la correspondència: cartes entrades (540), cartes enviades (348) (amb el corresponent valor dels segells o despeses de tramesa), paquets i trameses certificades enviades (91) i el seu cost. Aquest any 1962, el cost total d'aquestes trameses va ser de 1.275,55 pta. Actualitzat amb els IPC de cada any, ara en serien 44.625 pta = 267 E. Veure tot seguit les dues ressenyes originals.

-Un llistat del material de diversos ordres animals entrat a les col·leccions, en motiu de canvis, dipòsits, donatius i caceres de camp. En total aquest any van entrar 6.965 exemplars., la majoria coleòpters. Veure tot seguit la ressenya original d'uns dies del mes de novembre

-I altres anotacions d'incidències al museu, altres feines, etc.

Veure tot seguit les quatre ressenyes originals.

Anem ara a particularitzar en l'activitat biospeleològica.

Sortides de camp i expedicions amb finalitat biospeleològica, per ordre cronològic:

-Setmana del 20 al 27 de març, campanya a la Sª de Prades, a les poblacions de Mont-ral, Capafons , La Febró i Prades, amb la visita a les següents cavitats: Avenc del Teix, cova de la Moneda, Cova del Codó i l'avenc de la Febró. Veure tot seguit la ressenya original.

-setmana del 7 al 13 de maig, excursió a la Sª de Prades, visitant les coves de la Moneda i del Codó. Veure tot seguit la ressenya original

 -dia 10 de juny, excursió a La Riba i Mont-ral, visitant les coves de Cartanyà i de la Moneda. Veure tot seguit la ressenya original

 - Campanya a 22 de juliol al 2 d'agost a Biscaia, Cantàbria i Astúries. Veure tot seguit la ressenya original

Un dels aspectes més importants d'aquest any, per nosaltres, és que va ser el començament d'una etapa de gent nova interessada en la biospeleologia: Esteve Petit; Josep Subils; Joan Senent i Oleguer Escolà. I això està documentat dins de les anotacions que cada setmana deixava escrites Español. Aquest inici va tenir, poc temps desprès, una gran consolidació amb més gent: I.G. Urgellés; Armando Àvalo; Carles Ribera; Xavier Bellés; Jordi Comas; Miquel Nebot; Agustí Meseguer; l'autor d'aquesta nota i...etc. etc. perquè seria llarg. 

Cronològicament, la primera cita correspon a l'Esteve Petit, la setmana del 7 al 15 de juliol en la que diu (sic): E. Petit (ERE). Veure tot seguit la ressenya original.

La segona cita és la conjunta de Senent-Escolà la setmana del 27 d'agost al 2 de setembre, en la que diu (sic): Senent (C.E.C) i O. Escolá (C.E.C). Veure tot seguit la ressenya original.

La darrera és la d'en Subils la semana del 10 al 16 de desembre, en la que diu (sic): Subils (estudiante espeleólogo). En una nota posterior, de la mateixa setmana diu (sic): Salida frasco éter acético, bolsa serrin de corcho y trampas para cavernicolas cedidos al Sr. Subils. Veure tot seguit les dues ressenyes originals.

Malauradament vam perdre en Josep i l'Esteve, i en Joan ja fa temps que no si dedica, però ens queda l'Oleguer, que tot i jubilat, segueix en actiu i recol·lectant fauna.