 |
Els quatre components de l'expedició a la boca de l'avenc Ifri Yzme. Foto: El Mouktar Chedaf
|
Segona i darrera part:
La sisena cavitat va ser la Grotte des Pigeons, a
Akhsass, a uns 150 km al sud d’Agadir, al mateix paral·lel geogràfic que
Sidi Ifni, a l’extrem atlàntic de la serralada de l’Anti-Atlas. Els companys de
Casablanca, en Jean i el Christophe, que també van venir amb nosaltres, van
contactar amb en El Moukhtar Chedaf, un espeleòleg que viu a la zona del nostre
interès. Ens va acompanyar i va entrar amb nosaltres a la cavitat, que és més
un avenc que no pas una cova. Una gran rampa porta a una serie de galeries que
acaben en zones inundades. L’interès d’aquesta cavitat eren les aranyes, de les
que en vam obtenir una bona representació, a més de coleòpters, col·lèmbols,
coleòpters, etc.
 |
La X indica el pou d'entrada a la Gouffre des Pigeons (Kef Hmam Akhsas)
|
Aquesta cavitat és un clar exemple dels problemes
d’identificació de noms al Marroc (també ho patim aquí, però no tant). Per
començar, en llengua tamazigh hi ha una serie de distincions (a més dels noms
en àrab):
ifri = cova (en singular)
ifrane = coves (en plural)
tifratin = cova petita
aghigha (masculí) = avenc (escrit en francès:
arrira)
taghighat (femení) = diminutiu d’aghigha = avenc
petit (escrit en francès: tarifat)
Parlant d’aquesta Grotte des Pigeons ens trobem:
-A l’Inventaire Spéléologique du Maroc del 1981,
els francesos la van anomenar Grotte des Pigeons (dels coloms); Grotte de Souk
el Tleta el Akhsass i Kef Hmam de Souk-el-Tleta el Ahsass (Kef en àrab = avenc.
Hmam en àrab = colom). A la región diuen: Ifri Nitbirn (Ifri en tamazigh =
cova. Nitbirn en tamazigh = colom). Els habitants dels voltants més propers el
coneixen pel nom del lloc del terreny: Ifri Irjdalne. A veure si ens posem
d’acord!
És molt habitual trobar grans quantitats de coloms
en cavitats que tinguin boques grans. Els llogarencs tiren pedres dins les
entrades i quan surten els coloms els cacen a escopetades.
La setena cavitat va ser un avenc: l’Ifri N’Yzme, al
Douar Id Srah, a pocs quilòmetres de l’anterior. L’accés, un pou de 20 m ens
porta a unes galeries molt terroses que baixen fins als -30 m. Una gran
sequedat ens va limitar molt el nombre i varietat de les captures, però tot i
així, s’assolí una suficient quantitat de mostres.
 |
L'Ifri Izme
|
 |
Portada d'una de les revistes amb la boca de l'Ifri Yzme
|
 |
El Floren rapelant l'Ifri Yzme
|
 |
Pisòlits de l'Ifri Yzme
|
En Moukhtar ens va invitar a prendre el te a casa
seva, però abans va mostrar-nos el local del grup espeleològic del poble:
l’Association de Spéléologie du Plateau des Akhsass. Una habitació amb el
material no massa ben endreçat, les cordes amuntegades en un racó, sense plegar
ni netejar, també escales elektron, però tot amb un caire que semblava
demostrar que treballaven molt. També ens va mostrar una bona serie de la
revista Spéléo sur le Plateau des Akhsass que edita l’Union Belge de
Spéléologie en col·laboració amb el grup marroquí: i
això ens va confirmar la nostra opinió de què ja fa anys que estan fent molta i
molt bona feina.
 |
La casa on hi ha el local del grup d'espeleo
|
 |
La tarja de presentació del club
|
 |
La zona del material
|
 |
La revista. Tracta quasi en exclusiva de la zona atlàntica de l'Anti Atlas
|
A Agadir vam anar al consolat espanyol per veure al
vicecònsol Miguel Ulpiano, un espeleòleg amb el qual en Floren hi té amistat i
que en algunes ocasions ens ha acompanyat en les nostres activitats pel Marroc.
Vam quedar que ens acompanyaria per ensenyar-nos la situació dels Puits
Cochrisco, una serie d’avencs que es troben en una zona situada entre Agadir i
la Win Timdouine. També aquí, l’objectiu era obtenir més aranyes de dos
d’aquests Puits, que ja s’havien visitat l’any 2003. Les dades que teníem de la
zona de les cavitats, eren més aviat confoses. En Floren, que hi havia estat,
no recordava amb exactitud la situació. És per això que el Miguel ens hi volia
acompanyar, però plovia i la pista estava en molt mal estat. No es va atrevir a
circular-hi amb el seu cotxe, ja que encara ens quedaven uns 15 km de mala
pista, però ens va assabentar de la seva situació.
Amb tot el que coneixíem, l’endemà enfilem la pista.
Per sort ja no plovia. Arribats
al lloc que, en teoria estaven els avencs Puits Cochrisco, el Floren s’avança a
peu i els localitza. Quina sort!
El lloc és un altiplà amb un immens rascler de
difícil caminar-hi. Sense més dificultats baixem als dos avencs previstos: el
Ca-9 i el Ca-10. El primer, la vuitena cavitat dins l’expedició, és un pou d'11
m, mentre que l’altre, la novena, també és un sol pou de 50 m. Ens repartim en
dos grups i aconseguim una bona quantitat d’aranyes i també de coleòpters,
col·lèmbols, opilions, etc.
Un petit avenc, sense nom, també va ser escorcollat
per obtenir el màxim possible de material entomològic, sent la desena cavitat
visitada. Com sigui que no està inclòs dins del catàleg del Marroc, vam decidir
donar-li el nom Ca 11, que és la numeració que segueix als deu que sí estan
referenciats.
 |
Les tres cavitats visitades a la zona del Plateau Had Imsker
|
La zona promet moltes cavitats més. El clàssic
catàleg Inventaire Spéléologique du Maroc del 1981 en cita cinc de fondàries
compreses entre els 11 i els 90 m, tot i que nosaltres comprovem que, amb
desobstruccions, han de sortir-ne mols més, ja que és una gran zona amb rascler
semblant al del nostre Garraf.
S’acosta la nit i cerquem lloc per acampar,
trobant-lo en uns plans en què s’alcen tres carboneres. No són les que els
carboners fan aquí, que només serveixen una sola cremada, aquestes són de fang
amb palla barrejada i en endurir-se formen una estructura molt sòlida. La
càrrega-descàrrega es fa per dues obertures que abans de cremar tanquen també
amb fang.
La desfeta: A mitjanit, el vent que ja abans era
fort a l’hora de sopar, va pujant d’intensitat i a més es posa a ploure a dojo.
Els claus de la tenda canadenca es desclaven del terra, el doble sostre
s’esquinça, es tomben els pals… Un desastre! No li va gaira millor a la segona tenda,
la del Carles. El lloc s’inunda i, tot i que la tenda aguanta, l’aigua entra i
mulla el seu sac, roba, telèfon i tot el que troba. Aprofitant un moment que
quasi no plou, recollim les coses, abandonem la tenda, o millor dit, el que en
queda, i tots fem aixoplug dins el cotxe. Però la cosa encara no ha acabat...
En voler treure el cotxe del lloc, el lliscós fang
fa que les rodes s’ensorrin. El cotxe, tot i amb la tracció a les quatre rodes
i la reductora, potser influenciat també pel gran pes del remolc, no pot
sortir. Per sort, el cotxe disposa d’un potent ternal que amb el cable lligat a
un pi aconsegueix treure el vehicle de la situació, no sense haver de mullar-nos
i enfangar-nos fins al coll.
La situació era crítica. El Carles ho tenia tot xop
i la resta no estava gaire millor. Havíem perdut la tenda gran i no hi havia
gaires esperances que el temps millorés, ja que seguíem les previsions i
aquestes preveien pluja durant alguns dies en àmplies zones del país. En aquell
moment es va decidir donar per acabada l’expedició.
La previsió inicial era d’estar-nos uns quatre dies
més, per anar també a la zona central marroquina, a les províncies d’Azilal i
Beni Mellal, però això ho deixarem per a la següent campanya…
La tornada la fem per Ceuta-Algeciras, arribant tots
a casa el dimecres 21 d’octubre, després de cinc mil kilòmetres. La tornada la fem per Ceuta-Algeciras, arribant tots
a casa el dimecres 21 d’octubre, després de cinc mil kilòmetres. Cansats però satisfets dels resultats.
 |
Tot el material capturat ja està dipositat al museu
|
 |
El Floren i el Jordi Comas examinant les captures al Museu de Ciències Naturals de Barcelona
|
 |
Captures de l'avenc Ca 9, vistes sota el binocular.Podem veure aranyes,col·lèmbols, dípters, coleòpters, isòpodes i formigues
|
Tot el material recollit ja s’ha dipositat al
Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on es
netegen els espècimens, es separen per grups i s’obren les fitxes d’entrada de
tot el material. A partir d’aquí s’anirà distribuint a cada especialista el
grup a que es dedica, per determinar les espècies capturades i comprovar si són
conegudes o bé hi ha alguna nova espècie. Els resultats els tindrem dins d’un cert termini. Ens
haurem d’esperar…
