 |
Troglobisium racovitzai. Colonitza les cavitats del Garraf; Tarragona i Castelló.
Foto: Agustí Meseguer, cova d'en Merla |
El company J. A. Zaragoza, d'Alacant, ha fet un gran
treball d'estudi d'una gran part dels pseudoescorpins cavernícoles de la Península Ibèrica; Canàries i Balears.
Tres subgèneres del gènere Chthonius:
Ephippiochthonius; Globochthonius i Hesperochthonius, han estat passats a
gèneres. Descriu dos nous gèneres: Cantabrochthonius i Occidenchthonius. Però
no acaba aquí la cosa, a més, descriu 35 noves espècies com a conseqüència de
la revisió feta. Total, un treball de 221 pàgines que ha estat publicat, en
anglès, com a monografia a la important revista ZOOTAXA.
Com sigui que el treball complet no es pot reproduir
pels drets de la revista (a més que seria dificultós posar totes les pàgines),
hem inclòs algunes parts representatives.
Resumen (s'ha deixat la versió en castellà):
Se presenta la revisión taxonómica del subgénero
Chthonius (Ephippiochthonius) en la Península Ibérica, las Islas Baleares y
Macaronesia. Nuevas características no publicadas previamente, junto a otras
insuficientemente estudiadas, prueban aquí su utilidad taxonómica, tales como
los patrones de las lirifisuras de la quela, la quetotaxia de la mano de la
quela y el complejo condilar de la quela.
Tres taxa previamente considerados
como subgéneros de Chthonius son aquí elevados a rango genérico:
Ephippiochthonius
n. stat.
Globochthonius
n. stat.
Hesperochthonius n. stat.
Se describen dos nuevos géneros:
Cantabrochthonius
n. gen.
Occidenchthonius
n. gen.
Treinta y cinco nuevas especies son descritas:
Ephippiochthonius aini n. sp. E. andalucia n. sp.
E. aurouxi n. sp. E. benimaquia n. sp.
E. caceresi n. sp. E. caste-llonensis n. sp.
E. comasi n. sp. E. fadriquei n. sp.
E. galcerani n. sp. E. gonzalezi n. sp.
E. henderickxi
n. sp. E. ibiza n. sp.
E. masoae n. sp. E. portugalensis n. sp.
E. riberai n.
sp. E. serengei n. sp.
E. sevai n. sp. E. tarraconensis n. sp.
E. vicenae n. sp. E. zaballosi n. sp.
Occidenchthonius
anae n. sp. O. beieri n. sp.
O. ebo n. sp. O. felgueraorum n. sp.
O. gardinii n.
sp. O. hoerwegi n. sp.
O. lencinai n.
sp. O. mahnerti n. sp.
O. mateui n. sp. O. montagudi n. sp.
O. murcia n. sp. O. oromii n. sp.
O. ortunoi n. sp. O. riopar n. sp.
O. serranoi n. sp.
Se designa un neotipo para Ephippiochthonius
catalonicus (Beier, 1939), n. comb. Como resultado de los cambios genéricos, se
proponen 45 nuevas combinaciones para especies.
Nota de l'autor del post:
Quan parla de n. stat.
(nou estatus, nova categoria), es refereix al fet que una determinada espècie
ha passat, per exemple, de subgènere a gènere (ha pujat de categoria). També
pot ser a l'inrevés, que baixi de categoria. Quan escriu n. comb. i també nuevas combinaciones para
especies, es refereix al fet que una determinada espècie hagi estat canviada de
gènere, però sense haver pujat ni baixat de categoria.
Per a la separació entre espècies, els principals òrgans que es comparen són els apèndixs en forma de pinces (que són les de mida més gran i serveixen per capturar altra fauna) i els quelícers (que també són unes pinces però molt més petites i que són les que roseguen la captura). També es comparen els òrgans sensorials i l’escut prosòmic o cefalotòrax, que és el cap i el tòrax que el tenen fusionat en una sola peça.
 |
| Detall de la part de Catalunya del mapa anterior nº 322 |
Observacions: (Text del treball, simplificat, modificat i
traduït al català)
Chthonius (Ephippiochthonius) catalonicus va ser
descrit per Beier l'any 1939, com a una subespècie de C. (E.) hispanus Beier,
1930, basant-se en un únic exemplar mascle recollit per Ventalló i dipositat al
Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Resulta que el material estudiat, avui
no es troba, sembla que durant la guerra civil espanyola es va perdre. L'autor
d'aquest treball, en J.A. Zaragoza, va demanar a la nostra Associació Catalana
de Bioespeleologia que intentessim aconseguir algun exemplar de C. (E)
catalonicus de l'avenc de Sant Roc, a Begues, d'on era el material original amb
el qual es va descriure. En Floren Fadrique i el Josep Pastor ho van
aconseguir. Aquest nou material ha servit per poder aclarir l'estatus taxonòmic
d'aquesta espècie i la seva redescripció segons les pautes actuals. Tot seguit podem veure els dibuixos de la seva descripció.
 |
| Fotos amb el microscopi electrònic. Detalls de les articulacions; pinces i elements sensorials diversos |
El nostre reconeixement al gran treball d'en Zaragoza, que no és més que una altra mostra de la seva gran dedicació a l'estudi d'aquests aràcnids: els quernets, també dits pseudoescorpins.
