dissabte, 21 de març de 2020

Dos nous campodeids de les illes Canàries


Campodea maestrazgoensis. Un insecte diplur-campodeid troglobi de la
cova del Mas Nou, Coves de Vinromà, Castelló.    Foto: Sergi Montagut 

Dues noves espècies de campodeids de les illes Canàries: una de cavitat volcànica i una del MSS.

Alberto Sendra, gran especialista mundial en insectes diplurs, ens té sempre al corrent dels seus estudis. En aquest cas ens ha enviat l'últim treball que tracta de dues noves espècies de l'arxipèlag canari. Els autors de la descripció d'una d'elles, Remycampa herbanica, a més de l'Alberto, també ho és el Pere Oromí, habitual col·laborador nostre.

En enviar-nos la notícia, l'Alberto ens diu:

Esta es nuestra reciente contribución a la biodiversidad de los hábitats subterráneos. Una contribución que da a conocer dos excitantes especies de dipluros: un relicto representante del Africa Central y una forma con extraordinarias adaptaciones al ecosistema cavernícola, sólo fijaros en los órganos olfatorios de sus antenas. El primero lo encontramos en el MSS de Gran Canaria, y el segundo en un extremadamente amenazado tubo volcánico de Fuerteventura ¡Prestar atención a la foto de la entrada del mismo!

El treball descriptiu, publicat a Subterranean BiologyEl següent escrit està basat en el resum del treball, amb alguns afegits i comentaris de l'autor d'aquest post. Les dues fotos de campodeids han estat facilitades per l'Alberto Sendra.

Dues noves espècies de la família Campodeidae han estat descobertes a les illes Canàries.

La nova espècie Remycampa herbanica, ha estat trobada en una cavitat en tub de lava en una zona molt amenaçada per la mà de l'home (antropització) a l'illa de Fuerteventura, a la Cueva de Montaña Blanca, a Antigua, un tub que es va descobrir l'any 2008 durant uns moviments de terres en una urbanització. Està relacionada (vol dir que són espècies molt semblants) amb Remycampa launeyi del nord-oest africà, que també habita a quatre de les illes Canàries.



Dues fotos de la Cueva de Montaña Blanca, hàbitat de S. herbanica.      Fotos: M. Naranjo

Aquestes dues espècies estan caracteritzades pel detall morfològic de la torsió dels palps (unes peces de l'aparell bucal) labials. Difereixen en la distribució de les macrosetes (uns òrgans en forma de pèl gruixut i punxegut) i també amb les característiques adaptatives a l'ambient subterrani que mostra R. herbanica i per l'allargament del cos i dels apèndixs i per un nombre més elevat d'elements quimioreceptors olfactius al cos i als apèndixs i per la seva forma coniforme, única dins els campodeids.

La Spaniocampa relicta, es va recollir al Medi Subterrani Superficial (MSS) i ha estat assignada a un gènere que fins ara era monotípic (es refereix al fet que aquest gènere només tenia una espècie): Spaniocampa, amb l'espècie S. prima de la República de Guinea. Les dues espècies es diferencien en el nombre de macrosetes (també anomenades macroquetes, que són unes sedes o pels gruixuts i punxeguts) abdominals. Les femelles de S. relicta, posseeixen petites setes (com les macrosetes però més petites), que també són uns pèls gruixuts i punxeguts distribuïts en grups al llarg del costat posterior del primer uroesternit, unes estructures, de funcions desconegudes, que no havien estat mai descrites d'altres espècies de campodeids.

Hàbitat i lloc de captura de S. relicta. Sobredibuixada, la trampa sota terra.
La línia a trams divideix la primera zona del sòl amb el MSS

Anàlisi de l'ADN: S'ha extret l'ADN de Remycampa herbanica per poder determinar el seu origen i similituds i/o diferències respecte a altres espècies pròximes, però els resultats no han mostrat grans diferències amb els altres membres de la família. Només es pot assegurar que pertany a la família Campodeidae. El problema és que no hi gaires dades sobre els ADN del campodeids i només s'ha pogut comparar amb unes altres poques espècies. De l'altra novetat, Spaniocampa relicta, no s'ha pogut analitzar a causa que es disposa de molt pocs exemplars.

Sistemes de captura de les noves espècies:

-A la Cueva de Montaña Blanca de l'illa de Fuerteventura, trampes de caiguda amb formatge blau com atraient i líquid conservador. Per atraure fauna viva, formatge refregat a terra.

-Al MSS del Brezal del Palmital de l'illa de Gran Canària Trampes enterrades al sol, i formatge i fetge, també amb líquid conservant.

La Cueva de la Montaña Blanca: El tub volcànic; el passadís artificial de l'entrada i vista de l'edifici abandonat, sota el que hi ha la cova

I és que les illes Canàries no paren de donar-nos agradables novetats. Per molts anys! 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada