El passat desembre del 2021, es va publicar un treball sobre els opilions cavernícoles de Catalunya al nº 39 de la Revista Ibérica de Aracnología, del Grupo Ibérico de Aracnología (S.E.A.), que tracta del material recollit durant uns deu anys d’un projecte d’estudi del Medi Subterrani Superficial (MSS).
A partir del 2011 un grup d’entusiastes va iniciar un projecte per anar completant les zones de les quals no teníem coneixement d’aquesta fauna del MSS. El grup què parlem el componen l’Agustí Meseguer, en Jordi Comas, el Joan Pallisé el Ramon Sendra i el Josep Pastor, que treballen fent recerca en diverses zones de Catalunya: Maresme, Montnegre, Montseny, Aiguafreda, Montcada, serralada del Cadí, Cerdanya, Os de Balaguer, Garraf i Alt Camp. També han treballat dins la província d’Osca i en algunes cavitats i mines.
Ens diu l’Agustí: L’any 2015 vàrem decidir fer una recerca amb el mètode SMS de diferents zones de Catalunya per veure d’emmarcar els territoris on viu la fauna cavernícola. En algunes, donada la falta de cavitats, vàrem optar per aquest tipus de recerca. La recerca va proporcionar espècimens de diferents ordres de fauna. En aquest cas, es van separar els opilions, que han estat estudiats per l’especialista Dr. Carlos Prieto de la universitat del País Basc, havent-los determinat. Donada la importància de l’estudi, va considerar oportuna la seva publicació. De l’article n’és coautor l’Agustí Meseguer.
Exposició general sobre la fauna amb hàbitats sota terra:
Les àrees de poblament de les espècies, en aquest cas cavernícoles, és molt important, per poder veure les seves “fronteres” i comprovar si aquestes es deuen a fenòmens geològics, hidrològics o bé convivència de diverses espècies, que fins i tot poden ser del mateix gènere. Totes aquestes característiques, complementades amb els estudis de paleogeografia i d’ADN, ens fan comprendre els orígens d’aquestes poblacions, les seves migracions i l’antiguitat de la seva adaptació al medi subterrani.
A partir de l’any 1984, en què es va iniciar l’estudi, a Catalunya, de la fauna subterrània del MSS, s’han anat delimitant les àrees d’ocupació de les espècies; al principi, només es coneixien unes poques cites dels poblaments, però al llarg dels anys aquestes dades s’han anat incrementant en gran manera, permetent disposar d’un mapa de distribució que cada vegada és més complet. Així i tot, encara hi ha moltes zones de les quals no es coneix cap cita de fauna cavernícola. Les raons són la geologia del terreny, que no facilita l’existència de cavitats, per altra banda, les dificultats de fer-hi recerca pels problemes d’accés.
Abans hem dit que moltes zones no posseeixen cavitats per motiu que els materials no són karstificables, però el fet d’haver-hi antigues mines d’extracció de minerals, permet aquesta recerca, ja que la fauna hipogea, també ocupa aquests buits del terreny, donat que es van desplaçant a través de les fissures o bé a través del MSS, sigui quina sigui la geologia del terreny, no solament en els karstificables.
El MSS (Medi Subterrani Superficial), és la capa composta de pedruscall que està situada just sota la superfície del terreny que trepitgem, generalment terrós i amb plantes i la roca mare de l’interior; en aquesta zona hi viu una representació completa de la fauna exterior (parlem d’invertebrats) que, en endinsar-se sota terra s’han adaptat al nou hàbitat i s’han anat diferenciant dels seus congèneres de l’exterior. Aquesta fauna endogea, també la trobem dins de coves, avencs i mines, ja que hi ha poques diferències entre els medis endogeu i cavernícola, tot i que cadascuna té unes característiques diferenciades. La fauna endogea “cau” dins de les galeries de les cavitats i per això també la podem trobar en una cova o mina, però podríem dir que és accidental. Per contra, la fauna del MSP (Medi Subterrani Profund), no accedeix al nivell superior del MSS.
Tornem al tema de fons: les àrees de poblament de les diferents espècies de la fauna cavernícola. Tot i la bona coneixença de bastants massissos, encara tenim moltes zones que, sigui per poca dedicació a la recerca (hem de tenir present que el nombre de persones que es dediquen habitualment a la recol•lecció de fauna subterrània a Catalunya, els podríem comptar amb els dits de dues mans i potser encara ens sobrarien dits) o per ser llocs que per sequedat o motius desconeguts no tenen aquesta fauna tan singular.
La possibilitat de “visitar” el MSS, ens permet buscar en un altre medi, sense la “necessitat” de practicar l’espeleologia, ja que es col·loquen unes trampes en llocs adequats i, al cap d’un cert temps, que sol ser d’alguns mesos, es recullen i s’extreuen els animalons que han estat atrets per un esquer.
L’any 1984 Christian Juberthie, el descobridor del MSS, va fer les primeres prospeccions per Catalunya d’aquest nou medi, a Beget, Queralbs, Molló, Setcases, etc. Més tard, Javier Fresneda el 1992 a Pont de Suert i també Oleguer Escolà i Carles Hernando.
Inserim algunes parts del treball publicat.
Tot i no haver sortit cap nova espècie, és de destacar una primera cita, nova per a Espanya d'Homalenotus remyi (Roewer 1957).
Aquests treballs d'investigació, són molt importants per poder conèixer amb totes les garanties de determinació, les espècies hipogees de les nostres cavitats catalanes.
El problema dels opilions és que no hi ha gaires especialistes que els estudiïn i per això hem d'agrair al Dr. Carlos Prieto la seva dedicació. El material està dipositat al Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
