Nº 122. Avenc de can Castellet de Dalt

Amb la finalitat de conèixer els límits de la colonització del coleòpter troglobi Troglocharinus kiessenwetteri sanllorensi de Sant Llorenç del Munt per la seva vessant est. Resulta que ja fa uns quants anys es va localitzar aquesta mateixa espècie al relleu del Farell, al terme de Caldes de Montbui, zona també colonitzada per un altre gènere de coleòpter cavernícola: Parvospeonomus, amb l'espècie P. urgellesi que ocupa un ampli territori entre la serralada del Montnegre i el Farell, punt en el que es sobreposen les dues àrees i conviuen els dos gèneres (encara que no s'han trobat junts en una mateixa cavitat).

El dia 15 de gener del 2012 varem anar a l'avenc de Can Castellet de Dalt, terme de Sentmenat, per conèixer la seva fauna cavernícola. A la sortida érem en Floren Fadrique; Jordi Comas; Agustí Meseguer i Lluís Auroux. Aquesta cavitat està entre Sant Llorenç i el Farell, un lloc molt interessant per saber quin dels dos gèneres hi viu. L'avenc tampoc és lluny de Guanta, on també hi ha alguna petita cova que haurà de ser escorcollada.

Com sigui que el pou de l'avenc és a tocar d'una pista molt transitada per excursionistes i ciclistes, l'Ajuntament de Sentmenat ha col·locat una tanca al voltant de la boca. Per cert que hi ha un cartell en que a més del nom de la cavitat explica una llegenda que diu més o menys... En aquest avenc hi va caure una truja prenyada i al cap d'un temps va sortir a Sentmenat la truja i nou garrins que havia tingut dins... Jo crec que deu ser veritat, oi?

Us avanço el resultat de la cacera: No hem trobat cap coleòpter. Fa anys el company Oleguer Escolà ja hi havia estat i tampoc va trobar res. Ja sabem que tot i que n'hi puguin viure, a vegades per més que si vagi no es troben fins el dia que sense saber per què resulta que hi ha sort. Haurem de tornar-hi. Tornarem a lluitar!

Nº 121. Tercer aniversari del bloc BIOSP

El 15-01-2009 va aparèixer aquest bloc. Ja portem tres anys! El primer article va ser dedicat com un homenatge nostra al Dr. Joaquim Mateu Sanpere, en reconeixement a la seva important obra entomològica,biospeleològica i arqueològica. Durant aquest tres anys hem intentat informar als socis de L'Associació Catalana de Biospeleologia dels nostres projectes i activitats, així com donar a conèixer noticies importants d'altres blocs, noves descripcions de fauna cavernícola, etc. Aquest modest article només és un recordatori a tota aquesta labor, que ha representat l'edició d'un total de cent vint i u, el que representa un article cada nou dies, havent tocat molts temes: Poesia biospeleològica, assemblees, escrits antics, canvis al Museu, prehistòria, activitats, etc. Recordem que tot-hom pot publicar articles. No és exclusiu de ningú. Ens agradaria poder comptar amb més autors, però sembla que això es fa difícil. Sembla que no ens agrada escriure. Estem oberts a qualsevol mena de col.laboració. Si ens envieu un escrit i alguna documentació gràfica, l'editarem després de posar-nos d'acord amb el format i possibles correccions. A veure si entre tots podem complir molts més anys.

Nº 120. Una nova espècie de Zariquieya

Els companys de la nostra Associació: Arnaud Faille i Javier Fresneda, ens han fet arribar el seu darrer treball sobre fauna cavernícola (també n'és coautor en Charles Bourdeau). Es tracta d'una descoberta molt important, d'una nova espècie que pertany a un gènere que fins ara s'havia mantingut monoespecífic (amb una sola espècie) durant molts anys, exactament des del 1924 fins el 2011 en que s'ha descrit aquesta segona. Com passa en molts cassos, aquesta novetat s'ha trobat en una sola localitat, l'avenc de Pla de Fornesa, al sud de la població de La Guàrdia d'Ares, Lleida.

Tot seguit s'inclou la versió original del títol i el resum, extret de la revista Zoosystema editada pel Muséum national d'Histoire naturelle de París.

Zoosystema 33(4):429-441. 2011

Les Molopina hypogés des Pyrénées avec la description d'une nouvelle espèce de Zariquieya Jeannel, 1924 d'Espagne (Insecta, Coleoptera, Carabidae, Pterostichini) Auteurs: Arnaud Faille, Javier Fresneda and Charles Bourdeau RÉSUMÉ Une deuxième espèce aveugle du genre Zariquieya Jeannel 1924, Z. boumortensis n. sp., est décrite du versant sud des Pyrénées centrales (Lleida, Espagne). Une étude morphologique de la nouvelle espèce, particulièrement des genitalias mâles et femelles ainsi que la morphologie externe, indiquent qu'elle doit être incluse dans le genre Zariquieya, créé pour une espèce unique endémique de l'est des Pyrénées espagnoles. La nouvelle espèce est morphologiquement distincte de Z. troglodytes Jeannel 1924 par de nombreux caractères dont des palpes maxillaires glabres, un pronotum plus transverse, des sillons frontaux peu prononcés, et des élytres à disque plan et sans déclivité élytrale accusée. Une clé de détermination des Molopina pyrénéens est donnée, l'écologie et la biogéographie du groupe est discutée et une carte de distribution des Molopina hypogés pyrénéens est incluse. Traducció al català: Els Molopina hipogeus dels Pirineus amb la descripció d’una nova espècie de Zariquieya Jeannel, 1924 d’Espanya (Insecta, Coleoptera, Carabidae, Pterostichini) Autors: Arnaud Faille, Javier Fresneda and Charles Bourdeau

RESUM: Una segona espècie cega del gènere Zariquieya Jeannel 1924, Z. boumortensis nov. sp., es descriu de la vesant sud dels Pirineus centrals (Lleida, Espanya). Un estudi morfològic de la nova espècie, especialment dels genitals mascle i femella així com la morfologia externa, indiquen que ha de ser inclosa en el gènere Zariquieya, creat per una única espècie endèmica dels Pirineus orientals espanyols. La nova espècie és morfològicament diferent de Z. troglodytes Jeannel, 1924 per nombrosos caràcters, com els palps maxil·lars glabres, un pronot més transvers, solcs frontals poc marcats, i èlitres amb disc pla i amb poc declivi elitral. S'inclou una clau determinació per als Molopina hipogeus dels Pirineus, la ecologia i la biogeografia del grup es discuteix i també s'inclou un mapa de distribució dels Molopina hipogeus dels Pirineus. Dades del material que ha servi per l'estudi -versió original-: Zariquieya boumortensis n. sp. MATÉRIEL TYPE. — Holotype: ♂ (MNHN) ; paratypes: 1 ♀ (MZB), 3 ♂ ♂ (coll. CB, AF & JF). LOCALITÉ TYPE. — Espagne. Lleida, La Guàrdia d’Ares, Avenc de Pla Fornesa. ÉTYMOLOGIE. — L’épithète spécifi que boumortensis fait référence à la Serra de Boumort où se trouve la localité typique. MATÉRIEL EXAMINÉ. — Holotype : Espagne. Lleida, La Guàrdia d’Ares, Avenc de Pla Fornesa, 8.X.2009, C. Bourdeau, A. Faille et J. Fresneda leg., ♂(MNHN). Paratypes : mêmes localité et collecteurs, 18.X.2009, 1♂ (coll. AF) ; mêmes localité et collecteurs, 28.III.2009, 1♀(MZB) ; même localité, 18.V.2011, C. Bourdeau & J. Fresneda leg., 2 ♂♂ (coll. CB & JF). DISTRIBUTION. — Pour l’heure, uniquement connu de la localité typique. S'insereix una petita part de la descripció de la Z. troglodytes feta per R. Jeannel l'any 1924, llavors el sots-director de l'Institut d'Espeleologia de Cluj, Romania, i que va ser publicada als Trabajos del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, Vol. IV nº 8 pp 1-18.

Una curiositat: El 1927, 3 anys després de la descripció, Ascensi Codina i Ferrer, Conservador del llavors anomenat Museu de Biologia, de Barcelona, publica un anunci al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural en que ofereix cinquanta pessetes per un exemplar de Zariquieya. El valor actualitzat pel IPC representen uns 120 euros actuals Finalment quatre mots sobre el seu descobridor, Ricardo Zariquiey Àlvarez. Barcelona (1897-1965) Metge pediatre, s'interessa per l'entomologia i l'any 1915 ja publica els seus primers treballs. L'any 1917 inicia de la ma del seu pare, Ricardo Zariquiey Cenarro, els estudis sobre fauna endogea i cavernícola, en especial coleòpters. Actiu col.laborador del Museu de Zoologia de Barcelona, l'any 1923 coneix Francesc Español, iniciant-se una gran amistat i moltes activitats conjuntes de visites a cavitats i intenses campanyes espeleològiques.

Nº 119. Ecologia subterrània

El Profesor Dr. Vicente Ortuño del Departamento de Zoología y Antropología Física de la Universidad de Alcalá, és membre de la nostra Associació Catalana de Biospeleologia. Ens ha donat a conèixer el seu darrer treball Diversidad de los insectos, y sus afines, en las cuevas: una visión ecológica para la conservación. El Profesor Ortuño actualmente es dedica, amb prioritat, a la recerca dins la biologia subterrània, més concretament a l'estudi faunístic i ecològic dels medis endogeus i hipogeus. La seva especialitat són els coleòpters: Coleoptera Carabidae (Insecta). Molt recentment i desprès de varis mesos de dures oposicions, ha estat nominat Professor Titular de la Universitat d'Alcalá de Henares. La Nostra enhorabona, Vicente! Aquest darrer treball ha estat publicat a La Ciencia del Arte III. Ciencias experimentales y conservación del patrimonio. Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación. Ministerio de Cultura (NIPO 551-11-103-6), dins les pàgines 175:187 del total de 291 pàgines de que consta la publicación en general. Donat el seu gran interès pels amants i estudiosos de la vida sota terra, hem considerat indispensable donar-lo a conèixer dins del nostre entorn, i per això s'ha reproduït en el seu mateix format original. Com sempre, el nostre agraïment a J.M. Victoria pel pas de l'article al format Scribd.

Entre molts, hi ha dos aspectes a destacar en aquest treball: -Ens aclareix (per si encara no ho sabíem) la clàssica pregunta que surt en moltes converses amb gent desconeixedora: Per què hem d'estudiar la fauna que habita dins les cavitats? De què serveix això? -Proposa el canvi de l'expressió Biospeleologia per Biologia subterrània. Jo hi estic d'acord. És indubtable que l'espeleologia contribueix en gran manera a l'obtenció de la fauna de les cavitats. Molts especialistes reben el material que ha estat recollit per espeleòlegs aficionats a la recol•lecció però que no es dediquen a estudiar la fauna (no volem pas dir que aquest sigui el cas!). Però també n'hi ha molts que entren, surten i estudien el que han capturat. Quan parlem de fauna cavernícola no parlem sols de la que trobem pels pous i galeries, ja que també ocupen les fissures impenetrables per nosaltres i els espais buits del pedruscall de sota la primera capa de terra A més, avui dia amb la gran dedicació que hi ha per l'estudi de la fauna del MSS (Medi Subterrani Superficial), per obtenir material de segons quins grups ja no és necessari visitar en persona l'interior de les cavitats. Amb trampes treballades des de l'exterior ja és suficient. Aplicar el terme Biologia Subterrània és un tema que haurem d'anar pensant i que ja fa temps que es va proposar. No és nou. Escriu en Vicente: ...siguiendo una renovación nomenclatural y con ella conceptual, hoy en día se tiende a omitir el calificativo de "cavernícola" y utilizar, en su lugar, el de "hipogeo". Del mismo modo, se tiende a abandonar el término "bioespeleología" en beneficio de otro más exacto: "biología subterránea". Aquesta publicació és quasi un tractat complet de biologia subterrània que fins i tot podria ser aplicat a un curset d'iniciació a l'espeleologia o a l'ecologia. Els temes s'exposen amb molta claredat i lluny dels clàssics tecnicismes que a vegades ens compliquen la seva comprensió. Cal llegir-ho tranquilament. Esperem més articles seus.

Nº 118. VI Trobada Francesc Español

El dissabte dia 26 de novembre van tenir lloc els actes de la VI Trobada Francesc Español de Col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. De caire biospeleològic es van presentar 5 treballs: Àmbit: Estudis de les col·leccions del Museu .Quatre dades sobre el dossier del concurs d'oposició per a la plaça de regent d'entomologia del Museu del 1932, a càrrec d'OLEGUER ESCOLÀ, Col·lecció d'Artròpodes. Va presentar una projecció dels documents base del concurs d'oposició, així com d'altres escrits de l'any 1916 i fotografies d'aquella època.

Àmbit: Treball de camp i laboratori

∙Estat de l'estudi de l'ADN del grup dels coleòpters del gènere Troglocharinus i en particular de l'espècie ferreri, a càrrec de JORDI COMAS i VALERIA RIZZO, Col∙lecció d'Artròpodes. Van exposar una projecció de fotos i arbres genètics sobre l'actual estat de l'estudi.

∙Projecte Biospeleologia Atlas: resultat expedicions 2010/2011. Projecte Biospeleologia Malaka, a càrrec de FLOREN FADRIQUE, Col∙lecció d'Artròpodes. En paral·lel a un magnífic audiovisual preparat per en Pere Cantons, es van donar explicacions sobre les activitats al Marroc i a Màlaga. Àmbit: Història de la ciència

∙Totes les campanyes de recol∙lecció de cavernícoles portades a terme al Marroc pels catalans, des del 1966, a càrrec d'OLEGUER ESCOLÀ, Col∙lecció d'Artròpodes. Va presentar una projecció de fotos i documents d'algunes de les expedicions, en particular les més antigues. ∙Àngel Lagar i Mascaró: pioner de la biospeleologia, a càrrec de LLUÍS AUROUX, Col∙lecció d'Artròpodes. Amb el recolzament d'una projecció de fotos i varis, es va recordar el treball d'un gran personatge col·laborador del Museu des de l'any 1947 Després d'un dinar amb que va obsequiar l'organització, es va presentar un important projecte que té com a finalitat fer participar a tots els interessats i curiosos de la natura per donar a conèixer totes les activitats, projectes i llegat del Museu. ∙Proposta de futur per al Castell dels Tres Dragons: Laboratori naturalista, a càrrec de FRANCESC URIBE, Conservador i investigador del Museu. Fins la VII Trobada!

Nº 117. Estudis genètics de la Valeria Rizzo

La Valeria ha volgut fer el seu comiat dedicant-nos una conferència sobre els principis i aplicació pràctica del seus treballs sobre estudi genètic de fauna cavernícola. Va ser el passat dimarts dia 15 d'aquest mes de novembre al Museu de Ciències Naturals, que molt amablemente ens va deixar la sala d'actes.A més d'una extensa presentació ens va explicar el procès d’extracció de l’ADN i ens va poder aclarir també molts dels dubtes que teníem, principalment sobre conservació i possibles contaminacions del material abans del seu estudi. Especialment per aquesta dissertació ha preparat una projecció de 24 diapositives de les que en presentem un recull de les més representatives. La Valeria està treballant a l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) de Barcelona, amb la seva tèsi que precisament tracta de l'estudi de fauna cavernícola. Ella ha estudiat biologia a la Sapienza Università di Roma amb el professor Augusto Vigna-Taglianti, especialista mundialment conegut en coleòpters caràbids i aquí la dirigeix el Dr Ignacio Ribera, també especialista, entre altres, de fauna cavernícola.Aquest projecte postgrau tracta sobre la Filogènia y Biogeografia dels coleòpters del gènere Troglocharinus i vol basar-se en la comparació dels ADN de les diverses poblacions i conèixer en quina època es van anar diferenciant. Per això s'ha de partir d'exemplars acabats d'obtenir i conservats en alcohol absolut. No es pot utilitzar , per exemple, el nombrós material de les col•leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ja que els exemplars conservats en sec (preparats sobre cartolines) poden donar errors en els resultats. La veritat és que amb una gran inversió econòmica també s'arribaria a extreure el ADN, però de totes maneres el millor és partir de material "fresc".

Durant aquests dos anys, a més d'estudiar algun material existent ha estat necessari capturar fauna de moltes més localitats a fi d'anar coneixent zones intermèdies entre localitats molt distanciades i així establir un més gran coneixement sobre aquest gènere.

També s'han fet les extraccions dels ADN d'un gran nombre de cavitats, pel que s'ha obtingut material per poder comprovar si les diferents espècies vigents avui dia són vàlides o bé s'ha de reagrupar tot en només una o dues espècies. Durant aquests dos anys la SIE ha col•laborat molt en el projecte. Les sortides del dijous, organitzades per J. M. Victòria han representat un gran ajud al projecte, ja que bé sigui amb la participació directa de la Valeria i del Jordi Comas o d'altres membres, s'ha aconseguit una gran quantitat de material que d'altre manera no hauria estat possible. Des d’aquí volem donar el nostre agraïment tant a ell com als altres companys de la SIE. A mida que els estudis anaven avançant, ja s'han anat presentant alguns resultats en diverses reunions i congressos:

-20 International Conference on Subterranean Biology. Postojna, Slovenia,aug 29 - sept 3, 2010: Evolution and phylogeny of the subterranean genus Troglocharinus (Coleoptera, Leiodidae, Leptodirini) -VI Trobada d’estudiosos del Garraf i d’Olèrdola. 18 nov 2010. Museu de Gavà. -V Sessió Cientifica sobre Invertebrats i Medi Ambient. Cervelló, 26 de febrer 2011 En tots els cassos els autors de aquestes comunicacions han estat: Valeria Rizzo; Jordi Comas; Floren Fadrique; Javier Fresneda i Ignacio Ribera. La Valeria, a Itàlia, ja havia practicat durant 6 anys espeleo al grup Associazione Speleologica Romana 86. Durant aquests dos anys, ha estat sòcia de la SIE i de l'Associació Catalana de Biospeleologia. Amb el nostre desitj que pugui seguir amb les seves recerques, tot i que pel moment no podrà ser a la nostre terra

Nº 116. VI Trobada Francesc Español: Programa definitiu

L’Associació d’Amics ens ha fet arribar el programa definitiu de la VI Trobada, que inserim tot seguit. La data és el dissabte dia 26 d’aquest mes de novembre.

Per part de la nostra Associació Catalana de Biospeleologia, a més d’alguns treballs d’altres membres sobre fauna exterior, es presenten els següents que estan directament lligats amb la nostra activitat: -Quatre dades sobre el dossier del concurs d’oposició per a la plaça de regent d'entomologia del Museu del 1932, a càrrec d’OLEGUER ESCOLÀ -Projecte Biospeleologia Atlas: resultat expedicions 2010/2011. Projecte Biospeleologia Malaka, a càrrec de FLOREN FADRIQUE -Estat de l’estudi de l’ADN del grup dels coleòpters del gènere Troglocharinus i en particular de l’espècie ferreri, a càrrec de JORDI COMAS i VALERIA RIZZO -Àngel Lagar i Mascaró: pioner de la biospeleologia, a càrrec de LLUÍS AUROUX PROGRAMA DEFINITIU: VI Trobada Francesc Español de Col∙laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona Organitza: Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona PROGRAMA: Sala d’actes Benvinguda i presentació 10:00 h. A càrrec de CRISTÒFOL JORDÀ (President de l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona) i FRANCESC URIBE (Conservador i investigador del Museu). Estudis de les col∙leccions del Museu 10:15 a 10:50 h ∙David i Goliath: una petita revisió, un resultat gegant, a càrrec de ÀNGEL BLANCO, Col∙lecció de Cordats ∙Quatre dades sobre el dossier del concurs d’oposició per a la plaça de regent d'entomologia del Museu del 1932, a càrrec d’OLEGUER ESCOLÀ, Col∙lecció d’Artròpodes ∙Agostella terrersensis, crustaci decàpode de l'Eocè, nou holotip de la col∙lecció de Paleontologia, a càrrec d’ÀLEX OSSÓ, Col∙lecció Paleontologia d’Invertebrats Treball de camp i laboratori 11:10 a 13:20 h. ∙Novetats en l’ estudi dels lepidòpters heteròcers del Delta del Llobregat, a càrrec de JOSEP JOAQUIM PÉREZ DE‐GREGORIO, DIEGO FERNÁNDEZ i MARTÍ RONDÓS, Col∙lecció d’Artròpodes Pausa –cafè. Comentaris generals 11.25 h ∙Les formigues del Sot de la Masia, a càrrec de FEDE GARCÍA, XAVIER ESPADALER i XAVIER ROIG, Col∙lecció d’Artròpodes ∙El grau de maduresa del bosc d’alta muntanya i la fauna malacològica associada, a càrrec de VICENÇ BROS, Col∙lecció d’Invertebrats no artròpodes ∙Estudis realitzats amb els coleòpters, biodiversitat i bioindicadors, a càrrec d’ AMADOR VIÑOLAS, Col∙lecció d’Artròpodes ∙Projecte Biospeleologia Atlas: resultat expedicions 2010/2011. Projecte Biospeleologia Malaka, a càrrec de FLOREN FADRIQUE, Col∙lecció d’Artròpodes ∙Estat de l’estudi de l’ADN del grup dels coleòpters del gènere Troglocharinus i en particular de l’espècie ferreri, a càrrec de JORDI COMAS i VALERIA RIZZO, Col∙lecció d’Artròpodes Història de la ciència 13:35 a 14:20 h .De la Il∙lustració al segle XXI: la importància de les col∙leccions històriques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona per a l’estudi de la biodiversitat, a càrrec de CRISTIAN R. ALTABA, Col∙lecció d’Invertebrats no artròpodes ∙Totes les campanyes de recol∙lecció de cavernícoles portades a terme al Marroc pels catalans, des del 1966, a càrrec d’OLEGUER ESCOLÀ, Col∙lecció d’Artròpodes ∙Àngel Lagar i Mascaró: pioner de la biospeleologia, a càrrec de LLUÍS AUROUX, Col∙lecció d’Artròpodes Biogeografia 14:20 a 14:45 h. ∙Projecte de guia de tots els amfibis i rèptils de la Península Ibèrica, Balears i Canàries, a càrrec d’ALBERT MASÓ i MANUEL PIJOAN Col∙lecció de Cordats Primera planta Dinar 14.45 h Visita al nou equipament d’etologia de fringíl∙lids, de 15:45 a 16:15 h, a càrrec de JOAN CARLES SENAR, Cap de recerca del Museu Sala d’actes Presentacions 16:30 a 17:30 h ∙Línia de recerca “Diversitat natural i home” a càrrec de JOAN CARLES SENAR, Cap de recerca ∙Proposta de futur per al Castell dels Tres Dragons: Laboratori naturalista, a càrrec de FRANCESC URIBE, Conservador i investigador del Museu Comentaris generals Barcelona, 26 de novembre de 2011 Laboratori de Natura. Pg. Picasso s/n. Parc de la Ciutadella “Voldria que el record de Francesc Español, ens fes reflexionar a tots els que, per alguna raó, ens creiem amb certa responsabilitat en relació amb I'educació, per retornar als principis més propers a la contemplació de la naturalesa, incloent la pròpia naturalesa de I'home, sense tanta artificialitat afegida. Que el record i I'esperit del nostre estimat Francesc Español, que estimava certament els seus escarabats, ens hi ajudi.” Ramón Margalef, Miscel∙lània Zoològica 22.1 (1999)