Nº 202. Visita guiada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona Part 1 (2)

Façana del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Nota preliminar:

Recentment s’han editat en aquest bloc quatre articles que sota el títol Racons del Museu, donaven a conèixer les dependències, laboratoris, formes estructurals, detalls arquitectònics, etc., que normalment no estan a l’abast del públic en general. S’ha donat la coincidència que recentment, l’11 de febrer d’enguany, alguns membres de la nostra societat BIOSP, hem tingut l'oportunitat d’assistir a una visita guiada que ens ha permès conèixer altres indrets que, per norma estan tancats, o només accessibles al personal que treballa al museu.

Aquesta primera part tractarà de la presentació visual en què es mostrava la història i els principals esdeveniments que han anat canviant el rumb del museu.

Algunes de les diapositives (3) presentades com a introducció a la visita guiada, mostrant l'evolució dels museus al llarg dels anys, així com una part dels seus continguts

Des de fa poc temps, el museu organitza unes visites del tipus de "portes obertes", amb la finalitat de mostrar llocs que habitualment no estan al bast del públic. Aquesta activitat està organitzada per Eulàlia Garcia Franquesa, cap de col·leccions del museu, que en primer lloc ens va fer una presentació general i després, molt amablement, ens va acompanyar al llarg de tota la visita guiada.

La principal de les quatre torres que coronen el museu: la Torre de l'Homenatje, vista des del terrat

L'escala que condueix al terrat i a la Torre de l'Homenatje. Una autèntica obra d'art en construcció de fusta i acer forjat. Imatge composte de tres fotos, més o menys afegides 

A mitja escala, l'anell d'acer forjat i els tirants de reforcament

Detalls (2) dels forjats de l'escala

Ens va dir l’Eulàlia: Fa unes setmanes vàrem constatar que persones que esteu vinculades al museu, algunes des de fa molts anys, potser no sou coneixedores d'alguna part d'ell, ni potser de la història de la institució ni les grans línies d'actuació a les col·leccions. Per a resoldre aquesta mancança hem decidit fer una sèrie de visites guiades...

Balconada tot al voltant de la Torre de l'Homenatje

Mirador a la part més alta de la Torre de l'Homenatje. Es veu el màstil central de l'escala, de fusta, i el cable del parallams

Tot i que, com ja ens deia l’Eulàlia, al llarg dels molts anys que portem treballant al museu (50 anys ja complerts) ja havíem tingut oportunitat de conèixer molts llocs i racons, en poc menys de dues hores n'hem acabat de coneixer molts altres als que alguns de nosaltres mai havien estat, com per exemple, el terrat i la magnífica Torre de l’Homenatge, així com algunes col·leccions i magatzems “amagats”.

Vista des dela balconada de la torre: 1- Montjuïc. 2- Esglèsia de Santa Mª del Mar. 3- La Catedral. 4- La torre de Sant Sebastià de l'aeri del port

Vista del Passeig de Lluís Companys, de la balconada de la torre: 1- El Tibidabo. 2- La Sagrada Família. 3- L'arc del Triomf. 4- El Palau de Justícia. 5- L'edifici dels antics jutjats. 6- Monument a Rius i Taulet

Vista del Passeig de Picasso, des de la balconada de la torre: 1- L'hotel Vela. 2- La Torre de Jaume I de l'aèri del port. 3- L'Estació de França. 4- L'Humbracle. 5- El Museu de Zoologia. 6- L'Hivernacle

En uns dies podrem veure la segona part.

Nº 201. Història del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Part 2 (2)

Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Torre on està ubicat el Laboratori d'Artròpodes

-Segona part

La primera part va tractar sobre el Museu Martorell, que va ser l’origen dels museus de ciències naturals a Barcelona. El que hem de recordar és que l’actual emplaçament de les instalacions de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, entre ells el Museu de Ciències Naturals, van ocupar, i la majoria encara l’ocupen, els terrenys del Parc de la Ciutadella, així anomenat per haver-hi estat una ciutadella militar aixecada per ordre del rei Felip V com a previsió de controlar possibles revoltes civils després dels fets de l’11 de setembre de 1714.

Emplaçament de la Ciutadella, justament sobre els edificis dels actuals museus

Aquesta segona part, s’inicia l’any 1917 quan la part d’entomologia, entre altres, és traslladada del Martorell a l’edifici de l’actual Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al proper Castell dels tres Dragons.   

Any 1917: Museu de Ciències Naturals (Museu Martorell). Els materials es reparteixen entre:

-Museu Martorell, on resten les seccions de: Zoologia general, Malacologia, Osteologia, Anatomia comparada, Petrografia, Geologia, Paleontologia i Mineralogia

-Museu de Catalunya (l’actual de Ciències Naturals), on són traslladades les seccions de: Entomologia, Botànica, Oceanogràfica, Herpetològica regional (rèptils i batracis), Aus i Mamífers catalans i Forestal Ibèrica.

Distribució interna del Museu de Catalunya, l'any 1917 (actual Museu de Ciències Naturals)

Dins del recinte del Parc de la Ciutadella, a més dels dos edificis-museu esmentats, també hi havia una serie d’altres instal·lacions adjuntes:

-Hivernacle (Terraris i estufa per plantes). i Vivàrium o Terràrium (Estudis sobre animals vius). L’hivernacle, es conserva

Hivernacle

Hivernacle

Hivernacle

Hivernacle

-Aquari, amb seccions de vida marina i fluvial, situat a la part alta de la Cascada, sobre el llac. Avui dia, desaparegut

-Jardí Botànic i Umbracle. Aquest darrer, es conserva

Humbracle

L'Aquari, dins la construcció de la Cascada

-Col·lecció Zoològica (Parc Zoològic) Avui en un altre enclau

-Biblioteca Especial de Ciències Naturals, dins les instalacions del Museu Martorell. Avui, es conserva

En aquest any 1917, la Junta de Ciències Naturals disposava dels següents laboratoris de recerca:

-Mineralogia / Cristal·lografia, a càrrec del Dr. Pardillo

-Geologia / Paleontologia, a càrrec del Dr. San Miguel

-Malacologia, a càrrec d'Aguilar-Amat -Entomologia, a càrrec d’Ignaci de Sagarra

-Taxidèrmia, a càrrec de Soler i Pujol -Biologia / Anatomia, a càrrec del Dr. Galiano

-Oceanografia, sense responsable directe

-Criptogàmia, a càrrec del Dr Caballero

-Fanerogàmia i Geografia botànica, a càrrec del Dr. Font i Quer

-Aquari, a càrrec d’en Salvador Maluquer

Laboratori de Botànica

Laboratoris de Mineralogia i Cristal·lografia

Laboratori d'Entomologia

Secció de Botànica. Després d'una reforma, si va instal·lar la actual biblioteca 

El mateix indret de la foto anterior, després d'haver instal·lat la biblioteca actual

Laboratori de Biologia i Zoologia marina

Any 1924: Per decisió de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Martorell passa a ser de Geologia, amb les seccions de: Mineralogia, Paleontologia, Petrologia, i Geologia en general, mentre que el Museu de Catalunya (l’actual de Ciències Naturals), passa a ser el Museu de Biologia amb les seccions de Zoologia i de Botànica.

Any 1934: Del Museu de Biologia, la part de Botànica és traslladada a l’Institut Botànic (i Jardí Botànic), quedant la part restant de Biologia com a Museu de Zoologia.

Just acabada la guerra incivil espanyola, l’any 1939, una part del Museu de Biologia (l’actual de Ciències Naturals) va ser utilitzat com a oficines de colocació pels aturats. Puc explicar un cas familiar: El meu pare va anar-hi a demanar feina i es va poder col·locar a Radio Lucarda, a l’actual Gran Via de les Corts Catalanes.

Un full d'inscripció de la oficina de col·locació. Els encapçalaments no tenen desperdici!

Més endavant, el Museu de Biologia també es va anomenar Museu de Zoologia de Barcelona.

Els tres museus: Geologia, Zoologia i Botànic, s’uneixen en un sol estament: Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ho engloba tot.

Fa molts pocs anys, es produeix el darrer canvi: els dos museus del Parc de la Ciutadella: el de Ciències Naturals i el de Geologia, traslladen part de les seves col·leccions al Museu Blau, a la zona del Fòrum, quedant als antics edificis els laboratoris de recerca, les col·leccions d’estudi i de treball, i una part administrativa pròpia.

El modern edifici del Museu Blau

Com a cloenda, recordar que Mn. Norbert Font i Sagué va tenir molta relació amb la Junta de ciències Naturals, en la que va ocupar diferents càrregs. Així mateix, l’any 1907 es va encarregar de la construcció d’una reproducció a escala natural d’un mamut (Mammuthus primigenius) que encara avui es pot veure dins el recinte del Parc de la Ciutadella.

La reproducció del mamut, com la podem veure avui dia

El mamut, l'any 1917 en el seu primer emplaçament

Les dades d’aquest article s’han fonamentat en dues publicacions:

-Guia, 1917. Publicacions de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, Parc de Barcelona. 138 pàg.

-El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878-2003). Masriera, Alícia. Monografies del Museu de Ciències Naturals 3, 2006. 230 pàg.

Nº 200: Història del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Part 1 (2)

La façana del Museu Martorell, per l'interior del Parc de la Ciutadella

Primera part:

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el que treballem els de la nostra Associació BIOSP, actualment dins de l’edifici del Castell dels tres Dragons del Parc de la Ciutadella, no sempre ha estat en aquest lloc. En parlem molt, del museu, en aquest bloc, però crec que convé seguir el seu camí des del principi. Segurament molts de nosaltres no en sabem la seva història. Ara en parlem.

Tot i que aquest capítol no tracta directament de biospeleologia, és d’interès per conèixer els seus inicis i saber com hi ha anat evolucionant, a Barcelona, des dels orígens.

Portada del primer dels dos llibres sobre els que s'ha basat aquest article 

Pàgina nº 3 del primer llibre, amb les dades completes de l'edició

Portada del segon llibre consultat, de l'autora Alícia Masriera, llavors Directora del museu 

El primer museu de ciències naturals, va ser el Museu Martorell, de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias (1816-1889) situat al costat del Museu de Ciències Naturals, també dins del Parc de la Ciutadella. Va ser el primer museu públic de Barcelona. El nom Martorell prové de la persona que va fer possible la construcció de l’edifici i les col·leccions que contenia als seus principis.

Pàgina nº 12 del primer llibre. Repartiment de les instal·lacions dins del Parc de la Ciutadella

Detall ampliat de la foto anterior

Francesc Martorell i Peña (1822 - 1878). (S’insereix un resum tret de l’enciclopèdia lliure Viquipèdia en català).

Va ser un català corredor reial de canvis i comerciant/antiquari de professió. També fou viatger, estudiós de la numismàtica, naturalista aficionat (especialment a la malacologia), arqueòleg de nom (pioner estudiós de l'arqueologia balear i dels seus monuments megalítics). El 1868 va visitar l'Alguer per estudiar els nurags sards i hi descobrí la supervivència de la llengua catalana.

Al llarg de la seva vida va reunir una gran col·lecció d'objectes, una miscel·lània típica de l'època, incloent-hi espècimens d'història natural -zoologia, botànica, geologia, fòssils- objectes arqueològics, llibres i numismàtica.

A la seva mort, amb només 56 anys (1878), per evitar que les col·leccions que havia reunit es dispersessin, va donar a la ciutat de Barcelona el conjunt de les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia i la seva biblioteca, a més d’una dotació econòmica de 125.000 pessetes per conservar totes les peces.

Quatre anys després de la seva mort, el 1882, es va inaugurar el Museu Martorell, el primer museu de titularitat pública de Catalunya i el primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, i que junt amb l’Hivernacle i l'Umbracle, aquest també finançat per Martorell, van formar el nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals.

Retrat a l'oli de Francesc Martorell (1904). Autor, Mateu Balasch i Mateu. Pàgina nº 30 del segon llibre

Dependències del Museu Martorell, l'any 1917. Pàgina nº 24 del primer llibre

Pàgina nº 73 del primer llibre

Sala d'exposicions de zoologia i botànica del Museu Martorell (1917). Amb una X, l'esquelet de la balena, 16,8 m de longitud, que després va estar exposada al veí museu del Castell dels tres dragons, i que en l'actualitat es pot veure al Museu Blau del Fórum. Pàgina nº 60 del segon llibre

Evolució dels museus:

1878 - 1882: Període de construcció. Inauguració del Museu Martorell l’any 1882. En una primera etapa, el Museu Martorell era d’Arqueologia i Ciències Naturals. Quant al Museu d'Arqueologia de Catalunya, situat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, construït a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929, sempre ha seguit una altra línia independent dels museus que avui tractem.

1888: l’arquitecte Lluís Domenec i Montaner crea un dels edificis aixecats amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, destinat a ser restaurant. Es coneix popularment com el Castell dels Tres Dragons,

Una altre vista de la mateixa sala de la foto anterior

La sala de Paleontologia del Museu Martorell, l'any de l'edició del segon llibre (2006). Pàgina nº 114

1891: el Museu Martorell va passar a ser de Ciències Naturals

1906: Els laboratoris de recerca del Martorell s’instal·len a l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que les instal·lacions de recerca i exposició es mantenen al Museu Martorell

1916: Es constitueix la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, sota el patronat de l’Ajuntament i de la Diputació de Barcelona. Les instal·lacions de la Junta, totes dins del recinte del Parc de la Ciutadella, eren: (noms extrets de la Guia de les instal·lacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals del 1917)

Pàgina nº  134 del primer llibre

En una segona part parlarem de la resta.

Nº 199. Assemblea de l’Associació Catalana de Biospeleologia

Un dels projectes de la nostra Associació: l'estudi de la biodiversitat cavernícola de la cova del Toll, a Moià.  L'Agustí Meseguer amb els estris d'estudi, a la plataforma de fusta sobre el riu

Recordatori de l’Assemblea de l’any 2014

Recordem que demà dimarts dia 18 de febrer, a les 18 h i al Museu Blau (Fòrum), tindrà lloc l’Assemblea de l’Associació Catalana de Biospeleologia –BIOSP-, corresponent a l’exercici 2013-2014.

Com sempre, esperem la vostra presència, tant per retrobar-nos, com per escoltar els vostres suggeriments.

Fins demà dimarts!

Nº 198. Ricardo Zariquiey Álvarez

Ricardo Zariquiey Àlvarez

Els inicis de la biospeleologia a Catalunya.

  Avui parlarem d’en Ricardo Zariquiey Àlvarez, fill d’en Ricardo Zariquiey Cenarro, del que vam fer un escrit en l’anterior post.

Tanmateix que el pare, també va dedicar una part molt important de la seva recerca entomològica a l’estudi de la fauna subterrània, particularment dels coleòpters.

Amb tota seguretat, el més important descobriment d’en Zariquiey fill va ser sense dubtes la Zariquieya troglodytes. Un nou gènere de coleòpter caràbid cavernícola de característiques excepcionals, trobat l’any 1923 en el decurs d’una exploració a la Bauma de Brugués. L’únic exemplar que va poder caçar, el va enviar a René Jeannel, qui de seguida va contestar, dient que…Estic estupefacte al veure aquest magnífic caràbid que vostè ha descobert. Ben aviat li diré el que en penso. A primera vista, crec que és un nou gènere proper a Troglorites.

La publicació va tenir lloc l’any 1924 per René Jeannel: Coleopteres nouveaux de Catalogne: Trabajos del Museo de Ciéncias Naturales de Barcelona, 4 : 1-18. En principi es va descriure com Molops (Zariquieya) troglodytes, però després d’uns anys va ser elevat a la categoría de gènere, quedant com a Zariquieya troglodytes Jeann. 1924.

Zariquieya troglodytes Jeannel 1924

Coneixent que a prop de la Balma de Brugués hi havia una altra cavitat, la Balma de Taleixà, en Zariquiey es va fer construir una escala de corda per davallar-hi. La va donar al Sr. Vilanova que era el guia que l’acompanyava en les seves exploracions per Terrades, per que hi anés fent visites. El resultat va ser que a finals del 1924, va trobar quatre exemplars més del codiciat coleòpter (només se’n coneixia un exemplar). I no va ser fins a l’any 1942 què Francesc Español va retrobar-lo a la mateixa cavitat.

D’aquest personatge en podríem dir més coses, però en les dues necrològiques que va escriure Francesc Español amb motiu de la seva mort, ja s’expliquen moltes coses interessants i no cal repetir-les. Inserim el de la revista Suplemento Informativo y Bibliográfico de Miscelánea Zoológica Vol 2 fasc 1 1964-1965

R.Z.A va ser la persona que inicià Francesc Español en la recerca biospeleològica. L’any 1917 en Ricardo ja sovintejava el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i va ser l’any 1923 quan Español hi va començar les seves col·laboracions, coincidint els dos en els laboratoris. Per Español, en Zariquiey era una gran personatge que el va acollir i ensenyar els difícils inicis de la biologia. L’hi estava molt reconegut i recordo que sempre parlava d’ell amb molt de respecte.

Valgui aquest paràgraf escrit per Español: Por lo que a mí se refiere le conocí en 1923 en el laboratorio de Entomología de este Museo que regentaba en aquellas fechas el inolvidable Sr. Codina; pronto entablamos una sólida amistad aumentada, si cabe, en el curso de los años; su hondo humanismo hizo profunda huella en mí y me llevó a secundar primero y a proseguir después sus actividades biospeleológicas; fue mi maestro en estas lides, con él realicé innumerables campañas de prospección biológica en diferentes zonas del carst peninsular y por no disponer de otra posibilidad sacrificaba a menudo largas horas de su descanso nocturno paro atender mis reiteradas consultas o las de cuantos colegas se interesaban por sus estudios o deseaban conocer su valiosa colección de catópidos cavernícolas.

Cercant per internet, he trobat una curiositat: una carta sobre suport de postal, escrita per Emil Racovitza i adreçada a Ricardo Zariquiey fill, dient que encara no ha rebut els dos paquets que en Zariquiey li havia enviat a l’Institut d’Espeleologia de la Universitat de Cluj i que reclamarà al servei de correus. Sens dubte es tractava de fauna cavernícola. Afegia que, pel mateix correu l’hi envia una separata d’una publicació seva sobre la cacera dins les cavernes.

El problema a l’hora d’escriure els dos articles sobre aquests personatges, ha estat l’absència de material gràfic. Només ha estat possible recuperar una fotografia de cadascun, les editades en les necrològiques, i que deixen molt que desitjar. No se n’ha trobat cap més.

Nº 197. Ricardo Zariquiey Cenarro

El Doctor Ricardo Zariquiey Cenarro

Ricardo Zariquiey Cenarro: Un dels iniciadors de la biospeleologia a Catalunya.

Els primers estudis biospeleològics coneguts de Catalunya, podrien ser els de Ignacio Bolívar. L’any 1880 va treballar amb els ortòpters del gènere Dolichopoda, una mena de grills amb llagues antenes i potes que, entre altres països, dues espècies colonitzen diverses cavitats de Catalunya.

A partir de l'any 1907, Racovitza i Jeannel inicien les seves exploracions sota el projecte Biospeologica, fet que va interessar a altres especialistes espanyols a partir de l’any 1911, com Cándido Bolívar que va interessar-se en més grups cavernícoles i, a partir del 1917 en Ricardo Zariquiey Cenarro (1870-1943) i més endavant el seu fill Ricardo Zariquiey Álvarez (1897-1965). Es dona la circumstancia que durant uns anys, els dos van arribar a treballar conjuntament el temes de fauna cavernícola.

A l’hora d'interpretar les activitats dels Zariquiey pare i fill, en moltes ocasions apareixen dubtes sobre l’autoria, ja que si bé en signar els seus treballs sempre indicaven el segon nom, quan altres autors parlaven d’ells no solien fer aquesta diferenciació. L’any 1917, quan els dos es dedicaven a biospeleologia, el pare, Cenarro, tenia 47 anys i el fill, Álvarez, 20 anys. Fins a l’any 1942, la majoria de recerques les podia haver fet tant un com l’altre.

En Ricardo Zariquiey Cenarro, va néixer a Navarra, però va cursar la carrera de medecina a Barcelona i ja sempre es va quedar a Catalunya. Va ser un reconegut pediatra. La seva residencia estava a Arenys de Munt, lloc en què es va fer construir una gran mansió que era coneguda com a Can Zariquiey i que avui dia encara es conserva, la casa i el nom.

L’any 1955, el Dr. Francesc Español li va dedicar una nova espècie de coleòpter cavernícola que havia descobert en l’exploració d’una nova cavitat: l’avenc de les Gralles, cavitat propera a la Fou de Bor, a la Cerdanya. La visita va ser durant una campanya, el juny del 1950, en què hi van participar en Joaquim Monturiol; en Francesc Vicens i en Francesc Español. El nom de la nova espècie va ser Speophilus cenarroi i en la descripció Español va escriure: Pláceme dedicar esta especie al que fue distinguido entomólogo español y activo explorador del dominio hipogeo catalán doctor Ricardo Zariquiey Cenarro.

L’any 1944 Español va escriure la seva necrològica: Español, F.: Ricardo Zariquiey Cenarro 1870-1943 (nota necrológica). Graellsia. 2, 1 (1944), 27-31. S'insereix tot seguit.

No és necessari escriure més. Trobarem tota la seva vida i les les seves descobertes en aquest escrit d'Español. En un proper post, parlarem del seu fill.