dijous, 14 de setembre del 2023
Nº 381. XXXVIII Jornades Científiques de la SEDECK. 28-29/10/2023 a Montblanc i L'Espluga de Francolí
dimecres, 2 d’agost del 2023
Nº 380.- Expedició al Marroc 2023. Actualitzat a 18-8-2023
Fotograma tret d'un video que ens ha enviat la Soumia. Cova Riviera de Chara.
Després de dos anys en què la pandèmia ens va dificultar l'accés al Marroc, enguany ja hi podem tornar. Será l'expedició nº 21!
El dia 28 de juliol, el Floren Fadrique i en Pere Palau, emprengueren el viatge fins al port d'Almeria, embarcant en el ferri nocturn fins a Melilla.
El 29 van poder passar la frontera, no sense fer una cua de més de 6 hores a causa de l'aglomeració de gent i de cotxes.
A Taza van recollir la Soumia Moutaouakil, una biòloga dedicada a la biologia subterrània i que ja havia participat en altres expedicions nostres.
Tots plegats van anar a Bab Boudir, per contactar amb Younnes, un altre habitual col·laborador de les nostres activitats pel país.
Avui en dia, ja ha pogut visitar sis cavitats de la rodalia. Està previst fer activitats a les zones de Talassentan, Beni Snasen, el Ksiba, Taza i, si és possible, Taglefth i Merhraoua.
Molta sort per als (la) expedicionaris (ia).
NOTÍCIES ACTUALITZADES (fins al 18-8-2023)
Noves notícies dels expedicionaris: 4-8-2023. (veure actualitzacions!)
Comenten que tot va bé i que fan dues cavitats cada
dia, algunes d’elles inèdites, aspecte important per poder obtenir fauna no
repetitiva.
A dia d’avui, están per les poblacions de Taglefth i
Ait Schkunda.
Les cavitats visitades, són:
Dia 30-7: ifri Bouslama (Bab Bou Idir) i kef Adman ( Mehraoua)
Dia 31-7: Trou de la Piste i Riviera de Chara (Mehraoua).
Dia 1-8; Dues cavitats inèdites, encara no tenim els noms, pero sí les coordenades.
A dia 8-8, només sabem que estan bé. Han estat a la part més central del Marroc i han visitat l'avenc Bouilame. Comenten que fa molta calor, que els obliga a iniciar les activitats no més tard de les 6 del matí.
Dia 9-8: Ens envies una serie de fotos. Senyal que estan bé. Les anirem reproduïnt. Avui, una de la Riviera de Chara, important cova amb un riu sempre actiu.
La Grotte Riviera de Chara
Ens esciu el Floren: Avui (divendres 11-8-2023), hem estat a la “Grotte du Chameau”, també dita “Tassenrakut” (prop d'Oujda, al N-E del Marroc, a la frontera amb Algeria). Salas immenses, tres nivells, l'inferior inundat, però seca, mol seca: el problema de sempre; humitat del 90 % i polsossa. Aranyes i un Pristonychus (un gènere de coleòpter). Molt antropitzada: escales de formigo, bastides de ferro i il·luminacio artificial. Turistificada. Sorgència activa en epoca de plujes. La Soumia ha aconseguit l'autorització per poder entrar al nostre aire. Ens ha acompanyat el Sr. Hassan Awraghe, un professor universitari de Oujda, com a cicerone. (entre paréntesi, comentaris de la redacció).
Dia 14 del 8: Més notícies. De la zona més a la dreta i nord, s'han traslladat al mateix nord però quasi a l'oest, al poble de Magoo, proper a Chefxaouen, entremig de plantacions de maria. Previst fer alguna cavitat, com la Ghar n'Ati. Amb aixó donarem per acabada l'expedició.
Dia 15-8. Ahir, dia 14 d'agost, baixem a la Ghar n'Ati a la població d'Azilan. Una cavitat molt concrecionada, amb un primer pou de vint metres i una sèrie de ressalts fins als -35 m. Pista inacabable, uns trenta km, en molt mal estat, només apta com per circular en primera o amb la reductora. Ben bé tres hores llargues de viatge!
En aquesta cavitat, que ja hi havíem estat anteriorment, es presenta un problema curiós, estudiat pel Dr. Barrientos en exemplars que capturarem en l'anterior visita: dues aranyes femelles diferents dins la mateixa espècie. Aquesta recol·lecció d'avui, té per motiu capturar el màxim nombre possible de nous exemplars per intentar esbrinar aquesta anomalia.
La nostra acompanyant Soumia, s'ha quedat al poble d'Azilan amb un grup d'espeleòlegs francesos, per continuar la seva campanya. Ella ja era coneixedora de la presència d'aquest grup i ja havien acordat el retrobament.
Per la nostra part, iniciarem la tornada. Segons les ganes (molta calor i pistes infernals), potser encara ens decidim a fer alguna cosa més per la zona de Taza.
Dia 17-8: Ja estan a Melilla i a punt d'embarcar en el ferry fins a Almeria (a les 13 h, sortida de Melilla).
Dia 18-8: El ferry ha complert l'horari i arriben a Almeria cap a les 8 del vespre. Parlem amb ells quan ja estan en carretera, destí a l'Hospitalet de l'Infant, Tarragona. El Floren i el Pere, tenen previst anar directes dins a l'Hospitalet.
Confirmació que ja han arribat a l'Hospitalet. Sans i estalvis.
Això ja s'ha acabat... I amb bons resultats! Desprès de tres setmanes d'expedició, han estat a 14 cavitats diferents i aconseguit important material biològic.
Enhorabona!!!!!
divendres, 30 de juny del 2023
Nº 379.- Un nou coleòpter troglobi Aphaenops, d'Osca
La nova espècie: Aphaenops pallisei. Fotografia en viu. Autor, Agustí Meseguer
Introducció
Els coleòpters Aphaenops són una icona de la fauna cavernícola troglòbia, uns
dels més evolucionats i adaptats quan a les condicions de la vida subterrània
es refereix. El cos estret i allargat; antenes que, en algunes espècies arriben
a mesurar el mateix que el cos; apèndixs de gran longitud; absència d'ulls,
etc. El seu aspecte ha servit de model per anomenar "forma afenopsiana", quan es parla d'un coleòpter d'altres gèneres que té
unes característiques morfològiques semblants.Un dels més coneguts, és l'Aphaenops loubensi, que es va dedicar a Marcel Loubens, mort l'any 1952 en un accident a la Pierre de Saint Martin.
En Xavier Bellés, autor del llibre en català Fauna cavernícola i intersticial
de la Península Ibèrica i les Illes Balears, bàsic pels que estem interessats
en aquesta ciència, recolza la semblança entre un exemplar de la
configuració aphaenopsiana, amb una nau d'exploració d'altres planetes (i pot ser fins
i tot una nau extraterrestre). Ens permetem la llicència literària d'inserir
les figures, ja que no tenim massa ocasions de fer comparances entre fauna i enginyeria
avançada.
Origen dels Aphaenops
La descripció del gènere, la va publicar l'any 1862 Henry de Bonvouloir, amb l'ortografia original Aphoenops. Posteriorment, a partir de l'any 1864, el gènere canvia de grafia, citant-se com Aphaenops, fins que el nom original reapareix a partir del 2003. Així i tot, des de l'any 2010 i, segons el que aconsella el "Código Internacional de nomenclatura Zoológica", tracta com equivalents l'oe i l'ae per als noms d'espècies, pel que es pot emprar qualsevol d'ells. Diversos especialistes, des de l'any 2010, proposen no utilitzar l'ortografia Aphoenops (amb o) sinó Aphaenops (amb a) i així va sent, fora de rares excepcions.
Com a informació complementària, també citem els de Catalunya. Avui dia, en tenim set espècies, ja que un anterior gènere, Geotrechus, ha estat passat molt recentment a Aphaenops. Així, tenim: Aphaenops seijasi; A. ubachi; A. victoriai; A. puigmalensis; A. boumortensis; A. delioti i A. incantatus.
4: A. puigmalensis; 5: A. victoriai; 6: A. delioti; 7: A. incantatus
La troballa de la nova espècie
Galeria de la Cueva de Arnales, lloc de la descoberta. Foto d'internet: Muntanyes
i paisatges,
Mencionar els de Catalunya, té com a motiu, aprofitar aquest post per donar-los a conèixer.
La troballa de la nova espècie
A finals d'agost de l'any 2021, l'Agustí Meseguer i el Joan Pallisé visiten la Cueva de Arnales, a Lamiana, Osca. Pel terra, entre uns gours, localitzen un coleòpter amb "molt bona pinta". La
seva mida relativament gran, el color com la mel i el seu aspecte, els fan
presagiar alguna recompensa.
blogspot, 14
de novembre 2019. Autor, Joan Guirao
La nova espècie: Aphaenops pallisei. Foto de la publicació (amb alguns retocs). Autor, A. Meseguer
El Jordi exposa el cas al, també gran especialista, Eduard Vives, qui confirma l'interès de la descoberta. Decideixen fer l'estudi en conjunt, publicant la nova espècie a la prestigiosa revista Heteropterus, havent-se editat el 30/06/2023.
Enhorabona als bioespeleòlegs que han possibilitat aquesta descoberta, així com als autors del treball.
El primer a estudiar-lo fou el Jordi Comas; considera que es tracta del gènere Aphaenops i, primerament, el compara amb Aphaenops mensioni, d'una localitat no molt llunyana. No hi ha coincidència. A partir d'aquí, s'han d'anar descartant altres possibilitats de ser una espècie ja coneguda. També se'l compara amb espècies de zones que podrien tenir influència però, de moment, tampoc se'n treu l'entrellat.
Es tracta d'un individu femella, el que pot dificultar l'estudi (no em tracteu d'antifeminista!), ja que els mascles tenen més caràcters diferencials entre espècies, però en aquest cas, són molt evidents les diferències i, provisionalment, es determina com a nova espècie.
A fi d'obtenir més exemplars, es fan diverses
visites més a la cavitat, en que també hi participa el Jordi Comas, però
sense resultats. I és que aquest grup de coleòpters cavernícola, quasi sempre
només deixa veure molt pocs individus. Ja és sort de trobar-ne un de sól!
La descripció
El Jordi exposa el cas al, també gran especialista, Eduard Vives, qui confirma l'interès de la descoberta. Decideixen fer l'estudi en conjunt, publicant la nova espècie a la prestigiosa revista Heteropterus, havent-se editat el 30/06/2023.
Inserim algunes parts de la descripció.
dimecres, 5 d’abril del 2023
Nº 378. El llibre "Habitantes de la Oscuridad", ja està imprès
El promotor i principal impulsor del llibre, l'Alberto Sendra, des de València ens ha enviat un vídeo fet a la mateixa impremta, del que hem extret dues escenes fixes.
Està prevista la presentació del llibre en un termini d'unes tres setmanes, al local de la Federació Catalana d'Espeleologia. Consulteu dins la seva pàgina web per a la data i horari. També hi ha prevista una posterior presentació al Museu de Granollers, de la que encara no hi ha data.
Si ens fixem en la foto on es veu l'Alberto fullejant el llibre, podrem comprovar l'important gruix, ja que són més de set-centes pàgines!
Aquestes són les pàgines interiors, les que toquen la portada i contraportada, amb els dibuixos dels diferents grups de fauna cavernícola.
Ara, només falta l'enquadernació.
dijous, 30 de març del 2023
Nº 377. Una nova espècie d'aranya hipogea del Marroc
Al llarg de les vint expedicions dins del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc (2001-2019), el Dr. J. A. Barrientos de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, va estudiant el material recollit d'aranyes. Ja ha descrit unes 15 espècies noves de cavitats marroquines, recollides en aquestes exploracions.
L'última, que recentment ha publicat, és Lepthyphantes soumiae, pertanyent a la
família Linyphiidae. Aquesta espècie, l'hem volgut dedicar a Soumia Moutaouakil,
investigadora de la Faculty of Sciences Semialia (FSSM), Cadi Ayyad University,
Marrakech, per la seva gran dedicació a la recerca i estudi de la interessant
fauna hipogea del Marroc i en agraïment a la seva col·laboració durant la
nostra campanya del 2019.
En aquest article inserim dues fotos i una part del text del treball
descriptiu aparegut recentment, tot mantenint la llengua castellana original de la
publicació.
Introducción:
Aunque hay algunas publicaciones en las que se mencionan diversas especies de arañas de Marruecos, la realidad es que el conocimiento faunístico de este país es relativamente pobre. Denis, en 1956, hizo una primera recopilación de la información existente sobre las arañas de Marruecos. En ella solo se mencionan 14 especies de la familia Linyphiidae; ninguna pertenece al grupo de géneros relacionados con Lepthyphantes Menge 1866, aunque en aquellas fechas (Machado, 1940) ya se conocía de Marruecos a Lepthyphantes pieltaini.
Un año después (Denis, 1957) describió Lepthyphantes aelleni. Más adelante, Brignoli (1978) describe Lepthyphantes maurusius y Bosmans (1985), algo más tarde, menciona de Marruecos a Lepthyphantes brevihamatus Bosmans, 1985, Palliduphantes cadiziensis (Wunderlich, 1980) y Tenuiphantes tenuis (Blackwall, 1852). Ya en este siglo, Tanasevitch (2014) añade la mención de Lepthyphantes longihamatus Bosmans, 1985, y describe tres especies más: Lepthyphantes longipedis, Lepthyphantes taza y Megalepthyphantes brignoli.
Finalmente Barrientos et al. (2020) describen otras diez: Lepthyphantes almoravidus, Lepthyphantes biospeleologorum, Lepthyphantes ensiferus, Lepthyphantes fadriquei, Lepthyphantes imazigheni, Lepthyphantes lamellatus, Lepthyphantes leknizii, Lepthyphantes sasi, Palliduphantes banderolatus y Palliduphantes megascapus.
La
mayoría de los datos conocidos proceden del medio hipogeo, dado que las formas
cavernícolas son las que han despertado mayor interés.
La Associació Catalana de Bioespeleologia (BIOSP), con
el soporte del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ha realizado numerosas
campañas de prospección en cavidades de
Marruecos, principalmente en la zona del Alto Atlas. El estudio de las arañas
capturadas en esas expediciones se ha iniciado recientemente. Fruto de ello son
dos publicaciones (Barrientos et al., 2019; 2020) así como la exposición de
estos estudios en diversas reuniones científicas.
Durante la campaña de 2019, BIOSP centró
prioritariamente los muestreos en la franja norte de la cordillera del Rif.
Entre los ejemplares obtenidos (además de L. pieltaini) han aparecido algunas
novedades; la descripción de una de ellas se presenta en este trabajo.
Encara queda per determinar, part del material recollit, amb la seguretat que hi sortiran algunes novetats.
Nº 376. 60 Aniversari de l'avenc Montserrat Ubach: 1963-2023
La Comissió per a la Protecció de l’Avenc Montserrat Ubach i l’Entorn, ha donat a conèixer els actes i les activitats que es portaran a terme el pròxim mes de maig, informació que inserim completa.
diumenge, 1 de gener del 2023
Nº 375. Imminent aparició del llibre FAUNA IBERO-BALEAR DE LAS CUEVAS
Bona inauguració de l'any 2023! El llibre LA FAUNA IBEROBALEAR DE LAS CUEVAS, està a punt d'aparèixer. Ja tenim la data: el mes de febrer del 2023. Quasi demà!
L'Alberto Sendra, un dels principals promotors, ens ha fet arribar una nova nota en què actualitza la informació.
En aquest mateix blog i amb l'article nº 372, ja es donava la notícia de la seva publicació, però ara la tenim més concreta. Inserim la informació rebuda i, per a una millor lectura, ampliem les parts més reduïdes.
Serà una obra de gran importància per als interessats en la Biologia Subterrània i de la seva història.
Aprofitem el valor que porta en si una primera edició!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)