diumenge, 7 de juliol del 2019

Nº 304. Un nou coleòpter cavernícola d'Albacete

Trechus guijonensis Comas 2019. La nova espècie.   Foto: J. Comas 

Les descobertes de noves espècies de fauna subterrània són relativament freqüents. Tot i que la primera cita d'animals cavernícoles es deu a J. W. Valvasor l'any 1689 en què cita l'existència d'uns "dragons" en una surgència propera a Vrhnika, Eslovènia, la Bioespeleologia com a ciència es va iniciar fa molts menys anys. Va ser com a conseqüència de la visita d'en Emile Georges Racovitza (Iaʂi 1868 - Cluj 1947) a la cova del Drac a l'illa de Mallorca a l'estiu de l'any 1904.

Medalla commemorativa dels 100 anys del naixement d'en Racovitza, amb la Thyphlocirolana

L'Emile va descobrir uns isòpodes aquàtics, la Thyplocirolana moraguesi, que van fer capgirar les poques idees que llavors es tenien referent a la vida existent dins de l'inframón i que va donar peu a l'inici d'un projecte d'exploracions espeleològiques amb recollida de flora i fauna; l'estudi del material obtingut i la publicació dels resultats, pel que es va crear la institució Biospeologica i el laboratori de Banyuls de la Marenda a la Catalunya nord.


Després d'aquesta petita introducció, anem al tema: En Floren Fadrique (SIE de l'Àliga i Associació Catalana de Bioespeleologia), va assistir a les XXX Jornadas Científicas de la SEDECK que van tenir lloc els dies 7 i 8 de juliol de l'any passat a Riópar, Albacete. A més de les presentacions de treballs també es van fer algunes sortides per a visitar cavitats properes, com la Cueva de los Chorros i la Cueva del Agua. Precisament en una d'elles, la Cueva del Agua, a la Sierra del Cujón i sota el Pico del Guijón, al municipi de Molinicos, Albacete, en Floren va recollir un exemplar de Trechus, un gènere de coleòpters que dóna moltes formes troglòbies.

Els assistents a les jornades. La foto original, treta de la web de la SEDECK, és una
sola peça, però per poder-la ampliar s'ha dividit en dues parts.   Foto: Paco Cuesta

A la tornada d'en Floren, l'espècimen va ser examinat pel nostre especialista en coleòpters Jordi Comas, qui va veure-hi importants detalls que podien permetre la descripció d'una nova espècie. I així va ser: la va descriure.


L'estudi ha estat presentat recentment a la Institució Catalana d'Història Natural, havent-se ja publicat al Butlletí de la Institució nº 83, 2019, pàgines 103:105.


El fet que hagin passat onze mesos entre la captura i la publicació es deu a diferents motius com són: haver de recopilar el material d'altres espècies per poder establir les similituds i/o les diferències; la labor de fer les fotografies; les consultes amb altres especialistes; fer la descripció; repàs i modificacions proposades per l'estament editor, etc. També s'hi ha sumat un altre factor: El fet de disposar d'un sól exemplar (sort que és un mascle!) dificulta la recerca, a menys que els caràcters diferenciadors siguin molt evidents, com ha estat el cas. Tot i això, es volia fer una altra visita a la cavitat per obtenir-ne més exemplars, projecte que s'ha anat posposant fins a prendre la determinació de presentar el treball per a la seva publicació amb la referència d'un sol individu.


Segons l'autor, hi ha molts detalls que han permès diferenciar la nova espècie, però els dos més importants són: Ulls i òrgan sexual masculí.


-Ulls: No té ulls, només se'l pot veure una petita zona descolorida que sembla la resta d'un òrgan que no és funcional. Aquesta característica dels ulls en els Trechus pot tenir diferents variants en les espècies segons el grau de reducció, que va des de tenir-los normals (en els que viuen a l'exterior) fins a no tenir-ne cap traça, és a dir, anoftalms (els dels ambients hipogeus), passant per formes més o menys reduïdes en què va disminuint la mida de l'ull. Els Trechus dels ambients hipogeus, els que viuen enterrats sota grans pedres encastades a terra a l'exterior, fins als de l'interior de cavitats, passant per la zona intermèdia dels que colonitzen el MSS (Medi Subterrani Superficial), no tots són anoftalms, però tots presenten acusades regressions oculars (encara que mantinguin alguns ommatidis, amb tota seguretat no perceben visió).


-Forma de l'edeagus: La forma de l'òrgan sexual masculí és un molt important a l'hora de determinar o separar espècies. En molts casos els aspectes exteriors dels individus de dues espècies poden ser molt semblants, quasi iguals, però les diferències en la forma dels respectius edeagus permeten la seva separació. En aquest cas, hi ha importants diferències.

Quatre espècies de Trechus hipogeus amb diferentes regresions dels ulls: 

Nota a propòsit de les quatre fotos dels ulls: Diferens estadis de regressió ocular.


En la descripció de Trechus valenzuelai, foto nº 1, els autors diuen en el treball:


…los ojos son diminutos, blanquecinos, se ven a través del tegumento que los recubre, que es de la misma naturaleza que el del resto de la cabeza, son muy reducidos, despigmentados, planos, dos veces más largos que anchos y están dispuestos verticalmente…Aquesta explicació també pot aplicar-se al cas de la foto nº 2, Trechus escalerae.


-En la foto nº 3, la nova espècie T. guijonensis, l'autor diu: ...Cap globulós, amb les galtes amples, amb enoftalmia, mostrant tan sols una petita zona lleugerament aclarida en el lloc dels ulls... Veiem que la zona ocular és molt més reduïda que en les fotos 1 i 2. A propòsit del terme enoftalmia, que vol dir "ulls enfonsats", crec que deu ser un error d'impressió i hauria de dir anoftalmia, que vol dir desprovist d'ulls.


 -Foto nº 4, T. arrecheai, ja no hi ha cap senyal d'ulls.


La nostra enhorabona al Floren per haver descobert una altra nova espècie dins la fauna hipogea. Aquesta serà, més o menys, la vintena entre coleòpters, opilions, col·lèmbols, aranyes, pseudoescorpins... I és que, el que treballa sempre té premi!

Gràcies Floren, per anar fent gran la Bioespeleologia. I gràcies també al Jordi, per la teva dedicació a la recerca. En podem capturar molts, però no sabem que és una nova espècie fins que algú, com tu, l'estudia.

NOTA: Un cert temps desprès d'haver publicat aquesta descripció, va resultar que hi havia hagut una determinació equivocada. En realitat, el coleòpter que diem era nova espècie, no ho és i entra en sininímia. Tot i així, no s'elimina aquest post.

dimarts, 2 de juliol del 2019

Nº 303. L'Àngel Lagar Mascaró ens ha deixat

L'Àngel Lagar al seu domicili i amb la seva col·lecció entomològica. Any 2011


Tot just m'acaben de comunicar la trista notícia. L'Àngel Lagar ja no està entre nosaltres.

Demà dimecres, a partir de quarts d'una del migdia, estarà al Tanatori de la ronda de Dalt, a Horta.

La cerimònia està prevista per aquest dijous dia 4 a les 10 h al mateix lloc.

Quatre trets de la seva vida dedicada a la bioespeleologia:

Neix el 1928 a Las Palmas de Gran Canaria, a l'illa de Gran Canària.

Els seus inicis per l'entomologia van ser l'any 1943 quan estava vivint a Ceuta

El seu interès per l'estudi de la fauna cavernícola es va iniciar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

La primera cavitat que va visitar va ser la cova de l'Olla, Aiguaviva, Montmell, l'1 d'octubre de l'any 1950.
Hydraphaenops alfambrai, de l'avenc B-15 d'Escuaín, dins la seva col·lecció

Descobriments més importants de fauna cavernícola (els preferits d'ell):

-Oscadites rovirai, un excepcional coleòpter Molopini d'Osca

-Aphaenops mensioni i Hydraphaenops alfambrai, coleòpters trequids de la zona d'Escuaín

-Hydraphaenops sobrarbensis, de la Cueva de Aso de Sercué.

-Duvalius (Trechopsis) ferreresi, un rar coleòpter caràbid de Mallorca que per la seva forma afenopsiana és una cosa mai vista a les illes.

Àngel: els amics i companys no t'oblidaran.

dimecres, 26 de juny del 2019

Nº 302. Un SALUDA d'en Josep Subils

Avenc Montserrat Ubach.  Pou de la Xineta, primeres exploracions.
A baix, Joan Senent. A l'escala, Josep Subils.    Foto: Fèlix Alabart

El títol d'aquest post pot semblar no seguir amb la temàtica del blog, però no és així, ja que en Josep Subils Valls (la Seu d'Urgell 1938 - Bor, Bellver de Cerdanya 1965) va ser una persona, més ben dit, personalitat, que va tocar i va la bioespeleologia. Ara ho expliquem tot.

A principis dels anys 60' el Josep s'interessà molt per la bioespeleologia, visitant sovint el Dr. Español al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, actes que van quedar reflectits en el diari d'Español de l'any 1963. També era l'època dels inicis de l'Oleguer Escola; Joan Senent; Isidre G. Urgellés; Armando Avalo, etc. Va ser l'inici d'un grup de treball que al llarg dels anys ha donat, i segueix donant, grans resultats científics.





Dins l'Operació Solsonès dels anys 60', va descobrir dos nous coleòpters hipogeus troglobis: Troglocharinus subilsi i Geotrechus ubachi, ambdós els descriu Español l'any 1965.

Va formar part de la Comissió d'Estudis Bioespeleològics del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'any1965 presidí el Comitè Regional d'Exploracions Subterrànies, precedent de l'actual Federació Catalana d'Espeleologia.


Després de la seva sentida mort, se'l va dedicar un nou gènere: Subilsia, trobat en el decurs de l'expedició que organitzà l'ERE: Atlas 66 (1966) al Marroc i que Español descriu l'any 1967 amb el nom Subilsia senenti: Subilsia per Subils i senentia per en Joan Senent Josa, qui va ser el que la va capturar.

Quant el tema del post, vaig tenir unes converses amb el distingit Salvador Vives, erudit en el coneixement del català, ja que jo no trobava la traducció de Saluda a la nostra llengua. Textualment em va dir:

El document "SALUDA" es diu igual en castellà com en català. Actualment s'usa molt poc doncs els correus electrònics pràcticament han anul·lat aquest mitjà de comunicació.

Pel meu ofici d'impressor et puc dir que abans es feia servir sovint però ara no. Precisament tinc una petita col·lecció de "Saluda" on es veuen els diferents tipus de redactat i de disseny. (Nota de l'autor del post: el més habitual és la mida DIN A5)

La diferència que hi ha en el redactat no és amb la paraula Saluda sinó amb la "a" que ve a continuació. Exemple:

En castellà:

El presidente de la Federació Catalana d'Espeleologia

SALUDA

a Lluís XXXXXX
y le invita a la inauguración del Festival de Cine.

Lluís Domingo Milà


En català:


El president de la Federació Catalana d'Espeleologia

SALUDA

Lluís XXXXXX
i el convida a la inauguració del Festival de Cinema.

Lluís Domingo Milà


En català, la "a" que va davant Lluís no hi va.

I fins aquí la història d'aquest estimat document.

dimarts, 18 de juny del 2019

Nº 301: Fauna de les coves del Teide



El Dr. Pere Oromí, de la Universitat de la Laguna, regularment ens va enviant els seus treballs i notícies de publicacions de llibres, revistes, etc.

En aquest cas ens ha fet arribar un interessant article aparegut a la revista El Indiferente, una publicació científica de l'Ajuntament de La Orotava, a l'illa de Tenerife. Aquestes revistes són un medi que facilita la incorporació d'estudiosos al món literari, tema difícil si no es disposa d'aquests mitjans, ja que l'accés a les revistes d'alt grau científic està molt més limitat.






peu de foto: l'escrit d'abaix





Amb el notre agraïment al Pere.

dilluns, 3 de juny del 2019

Nº 300: Curset accelerat de bioespeleologia

Foto: Cova de la Censada Nova.  Autor: José Hidalgo, d'Espeleobloc


L'Associació Catalana de Bioespeleologia ha impartit un "minicurset" als alumnes de Biologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra).


El professor José Antonio Barrientos, que dóna classes als alumnes del segon curs de carrera (i també a altres), dins la seva línia de recerca és un gran especialista en araneids i freqüenta el Museu de Ciències Naturals de Barcelona per estudiar el material d'aranyes que es va acumulant al llarg dels anys.


Nosaltres li vam proposar que estudiés les aranyes que he manat recollint a les expedicions bioespeleològiques al Marroc, ja que al llarg de les dinou activitats que hi hem portat a terme des de l'any 2001, es disposa d'una gran quantitat de material. Dit i fet. Es va mostrar molt interessat en el tema i, quan disposava de temps se les anava mirant. Ara ja té l'estudi acabat i sembla que es publicarà d'aquí poc. Ja us informarem.


Però tornem al tema: Un dia ens va proposar fer una, diguem-ne conferència o xerrada a propòsit de la fauna cavernícola a una classe de segon curs de Biologia. L'acte es va celebrar a primers d'enguany, dins de l'horari de classe, com si fos una assignatura més. En acabar es va proposar a la trentena d'alumnes, fer una sortida de pràctiques a una cova, activitat que van acceptar. Per diverses raons, no ens vam poder posar d'acord per fer la sortida fins ara.


Vàrem triar la cova de la Censada Nova, a Orpí, una cavitat apta per als no iniciats en l'espeleo i que per la seva situació i baixa dificultat és idònia per una primera "exploració". Els "instructors" érem: Floren Fadrique; Oleguer Escolà; Jordi Comas i Lluís Auroux.

En Jordi Comas a la boca de la cova
Tres cursetistes amb l'Oleguer Escolà


La proximitat dels exàmens ha fet que només vinguessin set alumnes. A cadascú se'l va donar una documentació sobre introducció a la bioespeleologia, amb consells per a la captura i conservació de la fauna, així com una descripció i topografia de la cova (treta d'Espeleoíndex. Gràcies!). També un "equip de camp" compost d'una bossa que contenia aspirador, pinzell, pinces i tres tubs amb alcohol de 70°, tot el necessari per a una primera activitat de recol·lecció i reconeixement dels espècimens capturats. Està prevista una segona sortida pels que no han pogut venir.


La Federació Catalana d'Espeleologia ens va facilitar cascs amb il·luminació, fet que els agraïm. Tots els cursetistes estàven coberts amb la corresponent assegurança de la FCE per a l'activitat.

Tychobythinus listai, un coleòpter subterrani que només es coneix d'aquesta cavitat


La visita a la cova Censada es va desenvolupar segons el previst i sense can incidència. Les condicions de la cavitat, bastant seca, no propiciaven la localització de molta fauna, però així i tot, va ser suficient per a una primera presa de contacte amb la bioespeleologia. A partir d'aquí, seria important que algun dels cursetistes tingui l'interès d'ampliar els seus coneixements en aquesta ciència especialitzada. Veurem...


dimarts, 21 de maig del 2019

Nº 299. Expedició Bioespeleològica al Kirguistan - Àsia Central 2019

Membres de la Sociedad Española de Espeleología y Ciéncias del Karst, SEDECK, formaran part d'una expedició bioespeleològica al Kirguistan, Àsia Central.

L'organització corre a càrrec de la Foundation for the Preservation and Exploration of Caves de Kirguistan.

La zona d'activitats serà als relleus kàrstics meridionals del país, a les proximitats de la ciutat d'Osh.


Les dates són: del 10 al 24 del pròxim mes de juliol.

Per part del grup del Sedeck, els membres que viatjaran a aquelles llunyanes regions està previst que siguin:

-Alberto Sendra. Universidad de Alcalá de Henares
-Floren Fadrique. Associació Catalana de Bioespeleologia
-Pere Oromí. Universidad de La Laguna
-Pablo Barranco. Universidad de Almería
-Alberto Tinaut. Universidad de Granada
-Sergio Montagut. Universitat de València.

Sembla que encara es podria afegir algun membre més.

Aquests participants formaran un extraordinari equip bioespeleològic que, ben segur, obtindran grans resultats en la recerca, captura i posteriors treballs de laboratori per determinar la fauna capturada. El fet que aquest país estigui poc estudiat biològicament, fa que l'expedició tingui un gran interès.

A mesura que tinguem més informació, ja us la farem saber.


A través de la Web de Sedeck, es pot veure la informació i obrir els enllaços amb la informació dels organitzadors del Kirguistan.





dilluns, 13 de maig del 2019

Nº 298. Nova fauna hipogea del Marroc

El remorc amb tot el material i avituallaments necessaris per l'expedició.
De davant a darrera: Carles Fontgivell; Oleguer Escolà i Floren Fadrique

Ana Sofia Reboleira, de Portugal i Henrick Enghoff, de Dinamarca, han estudiat material de diplòpodes (milpeus) del Marroc, que estava dipositat en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el resultat d'un nou gènere i dues noves espècies.
Reproduïm algunes parts del treball original de descripció, publicat a la revista European Journal of Taxonomy, 2019. 523: 1–16


1: Nou gènere: Jeekelosoma:

El diplòpode troglobi, Eviulisoma (Jeekelosoma) abadi*, va ser descrit per Mauriès l'any 1985 de la cova Kef Aziza, Tazouguert, Boudenib, una cavitat de més de 3.000 m de recorregut. El subgènere Jeekelosoma (nou subgènere quan es va descriure) a què pertanyia ha estat elevat a categoria de gènere i per tant, ara el nom de l'espècie és Jeekelosoma abadi (Mauriès, 1985).

* El parèntesi del nom de l'autor significa que es va descriure dins d'un altre gènere i que, en el decurs del temps, ara en aquest cas, ha estat canviat.

La troballa de la nova espècie va anar a càrrec dels recol·lectors J. Abad i A. Garde, del SIRE de l'UEC, que l'agost de l'any 1977 van fer una expedició pels indrets mig desèrtics de l'est marroquí, visitant la cova Kef Aziza. Aquest material el tenia l'Àngel Lagar, qui el va enviar a J. P. Mauries. Amb més material recollit per Oleguer Escolà l'any 2001, durant la primera expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, s'ha reestudiat l'espècie, elevant el subgènere Jeekelosoma a la categoria de gènere.

Nota complementaria: També en la mateixa cova, en l'activitat citada del 1977, en Juan Sánchez va capturar un coleòpter que en Lagar va descriure com a una nova subespècie: Platyderus insignitus ssp. presaharensis


Recordem que quan es cita una espècie, el més correcte és afegir al final el nom de l'autor, o autors com en aquest cas, tot i que en moltes ocasions no es compleix aquest requisit per simplificar la complexitat dels escrits.

2: Primera nova espècie: Jeekelosoma heptarachne:

L'agost de l'any 1971, l'ERE del CEC va organitzar l'expedició Atlas 71 en què, entre altres, van visitar la cova Win Timdouin, a Tazentout, propera a Agadir. En Carles Ribera va recol·lectar diversos exemplars d'un diplòpode que ha resultat ser una nova espècie: Jeekelosoma heptarachne.

3: Segona nova espècie: Jeekelosoma viginti:

La segona nova espècie de diplòpode descrita en aquest treball es va localitzar l'any 2002 durant la tercera expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, activitat que ve organitzant cada any des del 2001 l'Associació Catalana de Bioespeleologia -Biosp-. Es tracta de Jeekelosoma viginti, recollida per Floren Fadrique i Oleguer Escolà en l'avenc Kef Touna, al Douar Hayant, Ahermoumou. El pou de l'avenc serveix com a dipòsit d'animals domèstics morts. Dins la cavitat no es va localitzar cap altra espècie adaptada a l'hàbitat subterrani.

Fig. 9. Jeekelosoma viginti sp. nov. paratype female (NHMD 302024). A. Rings 8–10, lateral view. B. Ring 9, dorsal view. C. Right ozopore of ring 9. D. Claw of midbody leg. E. Midbody leg. F. Cuticular (fungal?) structures from surface of peritrema. Scale bars: A–B, E = 0.1 mm; C = 0.02 mm; D = 0.01 mm; F = 0.005 mm.

Els integrants de l'expedició de l'any 2002 foren:

- Oleguer Escolà del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

- Floren Fadrique i Noel Fadrique, col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

- Carme Pedrol; Antoni Satorra i Jaume Pedrós, del Grup Espeleològic Lleidatà (Lleida)

- Daniel Ferrer de l'ERE del CEC

- Lahoucin Faouzi; M'Barek Largo; Abdalla´h Dari i Mohamed Koukam, de l'Association Sportive de Spéléologie d'Agadir.