 |
Itinerari de l'expedició
|
El passat mes
d’octubre ha tingut lloc una nova expedició amb finalitats biospeleològicas al
Marroc. I ja en van disset des que es van iniciar l’any 2001. Els quatre
components han estat:
-Floren
Fadrique, de l’Associació Catalana de Biospeleologia –BIOSP- i de la SIE de
l’Àliga.
-Carles
Fontgivell, de BIOSP i del CERAP de Riudoms
-Benjamí
Grañena, del GES del CMB
-Lluís Auroux,
de l’Associació Catalana de Biospeleologia –BIOSP- i de la SIE de l’Àliga.
En Benjamí va
anar prenent les dades del que es feia cada dia i és l’autor del següent
escrit.
Diari de
l’expedició:
-8 Octubre
2015, dijous
Sortida a les
9:30 de L’Hospitalet de l’Infant, en Floren Fadrique, Carles Fontgivell, Lluís
Auroux i Benjamí Grañena. Viatge sense problemes amb autovia i autopista,
arribada a Torreguadiana, 1.100 km. Lloguem habitacions al Restaurante-Hotel
Montilla, sopem i a descansar del viatge.
 |
El Carles, en Floren i el Benjamí, anant cap a Tanger
|
-9 Octubre
2015, divendres
Sortida cap a
Algesires que està a uns 25 km. Entrem al port i fem cua per entrar amb els
cotxes al vaixell de dos quart de dotze que ens portés fins a Tanger, però
resulta que aquest viatge s‘ha anul·lat i la nova sortida està prevista a dos
quarts de tres. Fem temps i tornem més tard, embarquem i enmig de la travessia
ens segellen els passaports. Creuem l’estret i desembarquem a Tanger, un cop
allà passem la Duana, tràmits que triguem un parell d’hores. Desesperant…
A la sortida
del port, agafem l’autopista de peatge direcció Casablanca on ens esperen dos
espeleòlegs amb qui havíem contactat temps enrere: un belga, en Jean Isbecque,
i un francès, en Christophe Le Corre. La ciutat és molt gran i no trobem el
punt on havíem quedat, però en contactar per telèfon ens vénen a buscar. Anem a
sopar a la Societé Sportive Oasis, situada en uns patis interiors a l’aire
lliure, quasi sense llum. Observem que a cada taula hi ha quatre o cinc
persones i que totes estan plenes de botelles de cervesa i vi. Molta gent i, evidentment
tot eren homes.
Sopem un tall
de pollastre a la brasa, ceba a talls i olives. Després del sopar anem a dormir
a un hotel IBIS, car pel nostre pressupost però és tard i no podem trobar res
més.
 |
Estem a Beni Slimane. Els tricicles són un mitjà de transport molt generalitzat
|
-10 Octubre
2015, dissabte
Hem quedat amb
els dos companys a les nou del matí per marxar plegats cap a Ben Slismane per
visitar la Ghar Barouda, una cova situada a una seixanta km de Casablanca. Un
cop arribem al lloc de deixar els cotxes caminem uns vint minuts, donem una
volta per una riera i ens enfilem quasi fins al cim d’un petit turó. L’entrada
de la cova té uns 8 metres d’amplada per 4 m d’alçada amb una gran sala on a la
dreta veiem una xemeneia que té sortida a l’exterior. Continuem per la sala i
entrem per un tub molt ben erosionat d’uns 1,5 x 2 m fins que arribem, passats
uns quatre m, a la següent sala on ens trobem dues sortides més a l’exterior;
una d’elles es pot grimpar força bé i té la sortida quasi al cim del turó.
Els companys
en Carles, el Floren i en Lluís, es dediquen a la recerca i captura de fauna
mentre en Jean i el Christopher, estan fent el “cabra” per aquí dins. El
Benjamí va investigant, entrant i sortint per les boques de la cova i fent-ne
un croquis. Un cop acabada la feina tornem tots cap al cotxe. En arribar-hi ens
trobem una colla de marroquins, semblen tota una família, que ens conviden a te
i ens diuen que coneixen un lloc on hi ha una altra cova.
Ens acompanyen fins a
l'entrada i resulta ser un engolidor que, segons ells diuen té molts km de
recorregut (ja ho coneixem això, oi?), però l’entrada és estreta i complicada i
ho deixem per un altre dia, o potser per un altre any. La cova es diu Ghar
Ramrama, i la zona és Oued Cherrat, per si voleu anar-hi...
Avui anem a
dormir a on diuen Complex Camping i agafem unes habitacions una mica “cutres”
on intentarem descansar. Els companys de Casablanca marxen i acordem
retrobar-nos el dilluns a Agadir per anar a la cova Win Timdouine.
 |
La cova Ghar Baroud, a Beni Slimane
|
-11 octubre 2015, diumenge
Ens encaminem
cap a Casablanca, fins Cap Beddouza, per entrar a la cova Ghar Goran. Parem a
la carretera a dinar i ens fan pinxos morunos i sardines a la brasa, ja que
estem a la vora del mar i és lloc de peix. Després de molt preguntar, una
canalla ens acompanya fins a la cova. Ja són les sis de la tarda.
Un pouet d’uns
quatre metres de fondària per uns cinc de diàmetre, que sembla tanmateix un
abocador d’escombraries, on també veiem alguna rata passejant. En Carles i jo
decidim no entrar, perquè demà ja ho farem. En Floren i el Lluís entren a
buscar fauna i a preparar la visita del dia següent. Quan surten acampem per
dormir amb tendes vora la carretera. Per cert, a sota cada pedra hi trobem un
escorpí. Ull!
 |
Preparant-nos per entrar a la cova Ghar Goran
|
-12 octubre
2015, dilluns
Ens despertem
i de seguida ens ve a visitar un policia que ens demana els passaports i que hi
fem al lloc. Li expliquem que volem entrar a la cova Ghar Goran. Tot seguit
agafa i es posa a parlar per telèfon per consultar el cas. Ens indica que podem
anar cap a la cova i que ens esperem a l’entrada perquè vindrà un guarda “per
la nostra seguretat”. Al cap de poc veiem arribar tres persones sobre
"vespinos", que no sabem qui poden ser i ens donen permís per entrar.
Quan estem preparats per fer-ho ens diuen que no, que hem d’anar al poble que
veiem des d'allà, Cap Beddouza, i presentar-nos al Caid, que per comparació
seria l’alcalde d’aquí. Així ho fem. Després d’esperar-nos una bona estona en
rep aquest senyor, ens fa moltes preguntes i per fi ens comunica que el permís
l'ha de lliurar el Governador de la regió que està a Safi, o sigui que res de
res. Com sigui que el Floren i el Lluís ja havien trobat la fauna que era
l’objecte de la visita, marxem cap a Agadir.
Després de
caravanes i controls, quedem amb els companys de Casablanca de trobar-nos en un
hotel que es diu Les 5 Parties du Monde i sopem tots plegats juntament amb un
marroquí que és del grup d’espeleo del Lahoucin Faouzzi d’Agadir i sopem un
Tagin.
 |
Rentant amb l'aigua que surt de la Win Timdouine
|
-13 octubre
2015, dimarts
Sortim a
primera hora del matí cap a la cova Win Timdouine , ens dirigim cap al poble de
Tizgui N’Chorfa, on ja ens esperen en una Gite d’Etap que en Jean havia
reservat.
Agafem el
necessari per dormir i anem a parlar amb el marroquí que portava la Gite
d’Etap, de seguida ens fa la cerimònia del te, ens porta pa, oli d’oliva, oli
d’argan, mel, olives i altres salses.
L’habitació
per dormir és un rectangle amb estores i coixins a terra on dormirem tots
junts. Un cop fetes les presentacions, a la tarda ens dirigim cap a la cova.
Pràcticament s’arriba amb cotxe 4x4 fins a 100 m de la boca. A la sortida de la
cova hi ha una gran bassa on les dones del poble renten les catifes. El Lluís
es queda a la cova buscant “bitxos” i els altres anem a veure si trobem una
cova que es diu Al Andalus.
Localitzada la
cova, el Floren es dedica a la recerca de “bitxos” tot i que la cova està
inundada i no pot entrar gaire endins, i com tot aquell entorn està ple de
fòssils ens dediquem a buscar-ne. Passada una estona anem a trobar-nos amb en
Lluís. Com a curiositat, veiem molts esquirols de terra pels voltants de la
zona. Tot seguit ens dirigim a la Gite d’Etap on ens espera un Tagin per
sopar…i alguns “porretes” amb una pipa comunitària… Després, a dormir.
 |
Contrallum als primers metres de la cova WT
|
-14 Octubre
2015 dimecres
Tots anem tots
cap a la cova Win Timdouin. Mentre
en Jean, el Christophe, el Carles i en Benjamí entrem a la cova, en Floren i el
Lluís es queden als primers 300 m de la zona de l’entrada fent la seva feina, o
sigui la recolta de fauna.
A uns 150 m de
l’entrada hi ha una reixa que té com a missió evitar que la gent que visita el
lloc no arribi al primer llac, en prevenció d’algun ensurt. Pels espeleòlegs no
hi ha problema, es pot superar per dalt amb tota comoditat.
Després de la
reixa trobem el primer llac, de 800 metres de llargada que el travessem amb
barques inflables, fins una mica més de la meitat hi ha una canonada de goma
que hi han instal·lat els del poble per canalitzar l’aigua. En acabar el llac,
del sostre surt una altra surgència i aquí deixem les barques inflables. Seguim
per uns passos relativament estrets on trobem el segon llac de 50 m de
llargada, aquest el travessem nedant i la guia és un cordill de lligar cebes.
Caminem un tros pel riu i trobem el tercer llac, que no té corda guia i hem de
nedar uns 40 m. Acabat el llac seguim per dins del riu, on trobem marmites,
gorgs, algunes formacions i algun llac petit que també el passem nedant. Caminem
un bon tros sempre amb aigua fins a la cintura fins que arribem al primer gran
cau de blocs on agafem un parell d’insectes: Domene cantonsi. Continuem entre
blocs fins que trobem una gran rampa de fang i veiem una corda instal·lada,
baixem la rampa de fang i relliscant, relliscant anem a sortir a un altre llac
amb el sostre bastant baix. Seguim pel llac uns 30 m i tornem a estar al riu
ple de gorgs i amb molta formació. Continuem un tros més fins que hem de sortir
del riu per la mateixa galeria però per sobre fins a un lloc que es diu
l’Estudio on fem una parada per menjar i refer-nos.
Aquí la
galeria fa un gir de 90º cap a la dreta, on trobem per tot el voltant columnes
i formacions molt espectaculars, en Jean ens diu que d’aquí no passem i tornem
enrere. Hem fet més de 2.500 m de galeries, quasi tots llacs.
Desfem el camí
per on hem vingut i a la sortida trobem al Floren i al Lluís que encara busquen
fauna, ens traiem els vestits mullats, ens posem roba eixuta i ens dirigim cap
a la Gite d’Etap.
Tenim molta
gana i aquell marroquí ens fa llenties, ens porta cacauets i tot el que és
clàssic, pa, oli, pasta d’olives, mel, etc… Mentre estem menjant, el Floren rep
una trucada de Miguel Ulpiano del Consolat per veure'ns demà. Ens acomiadem i
ens dirigim cap a Agadir al mateix hotel.
 |
La gran depressió de l'entrada de la Grotte des Pigeons. Foto: Albert Dubois
|
-15 octubre
2015, dijous
Anem al
Consolat d’Espanya a Agadir, allí tenim una petita reunió amb el consol,
l’informem del que volem fer: anar més al sud fins Akhsass i a través del
Miguel quedem amb un espeleòleg marroquí de la regió amb qui ens trobarem
aquesta tarda i que ens acompanyarà per la zona.
Anem cap a
Tiznit juntament amb els francesos, després de perdre'ns varies vegades arribem
a Akhsass, un poblet de la província de Sidi Ifni on trobem el noi marroquí que
ens està esperant i ens acompanya fins a l’avenc Ifri des Pigeons (dels
coloms), ens posem roba de feina i baixem a l’avenc, ens trobem un ressalt de 8
m, seguidament una rampa i un pou de 10 m on instal·lem una corda amb nusos.
Baixes per una rampa de pedres fins que s’acaba el pou; fem una grimpada d’uns
6 m i trobem una sala força gran. Cap a la dreta de la sala arribes a una zona
on viuen molts ratpenats i on trobem una altra entrada de l’avenc. Continuem la
galeria i podem fer una desgrimpada on apareixen unes sales força grans; tornem
altre cop a la galeria, seguim baixant fins que trobem un meandre amb el terra
fangós, continuem per aquest meandre fins que s’acaba en un engolidor. L’avenc
té una tercera entrada que no l’hem trobat.
Els biòlegs
segueixen a la recerca d'insectes. Jo vaig sortint cap a l’exterior i fins al
cotxe, que el tenim només a uns 100 m. Muntem el campament per dormir i
convidem els companys a sopar.
 |
Entre els blocs, l'entrada de la Grotte des Pigeons
|
-16 octubre
2015, divendres
Un nou dia.
Desmuntem el campament, anem a recollir a l’espeleòleg marroquí Elmoukhtar
Chedaf i anem a fer l’avenc Ifri N’Yzme. Ens dirigim cap a un poblet situat a
uns 30 km i deixem els cotxes aparcats al costat d’un Douar (un poblet de
quatre cases). Caminem uns 20 minuts i trobem l’avenc, un pou de 14 m, ple
d’escombraries que sembla un abocador. Seguit al pou, una rampa i al final ens
trobem una petita gatera on se sent corrent d’aire. Arribem a una sala gran amb
moltes formacions; seguim per una galeria fins a veure un altre cop brutícia
d’escombraries, fet que es deu a l’existència d’una altra entrada per on ho
llencen tot.
Seguim per la
galeria fins que trobem un sifó terminal ple de fang. Refem el camí i ens
dirigim a la sortida. Ja tothom fora, l’Elmoukhtar ens convida a fer un te a
casa seva i a més ens ensenya el local del grup espeleològic que tenen
organitzat i que es diu Association de Spéléologie du Plateau des Akhsass.
Després del comiat tornem a Agadir on hem quedat amb el Miguel Ulpiano que demà
ens acompanyarà a una zona que no coneixem gaire, per fer els avencs Puits
Cochrisco. Una altra vegada anem a dormir al mateix hotel d’Agadir.
 |
Els quatre expedicionaris catalans a la boca de l'avenc Ifri N'Yzme
|
-17 octubre
2015, dissabte
A les vuit del
matí hem quedat amb el Miguel Ulpiano i ens dirigim cap al Plató Had Imsker.
Ens acompanya amb el seu cotxe per una carretera que
acaba en una
pista. Com sigui que encara falten uns 20 km fins als avencs i plou molt i amb
boira, decidim tornar a Agadir a l’hotel de sempre i tornar l’endemà.
Per variar en
els àpats anem a menjar una pizza i després anem a visitar un mercat molt gran.
Entrem per la zona de la fruita i la verdura, passem pel peix, després carn,
animals vius i per variar en aquests zocos molta “quincalla”. També veiem com
fan l’oli d’argan i l’oli d’oliva; pastes de tot tipus, espècies, etc., tot
molt interessant. A les set de la tarda anem a fer un te, sopar i dormir.
-18 octubre
2015, diumenge
Ens llevem amb
el dia una mica tapat però no amb pluja, tornem cap al Plató Had Imsker. Agafem
la pista i després de vint km de sotracs, al costat d’unes carboneres trobem
els tan desitjats Puits Cochrisco que són un grup de cinc avencs. Abans de fer
l’activitat dinem i al temps passa pel lloc un pastor a qui el Floren li regala
roba i diverses coses que sempre porta per repartir. Al cap d’una estona
apareix un altre pastor amb una tetera, oli d’argan, oli d’oliva i pa. Al
Marroc, per solitari i perdut que pugui semblar qualsevol indret al mig de la
muntanya, com aquest, sempre et trobes gent.
El Floren i en
Carles van a baixar un avenc de 50 m per agafar insectes i el Lluís es dedica a
agafar-ne en un altre avenc de 10 m i en un segon que està sota la pista. Quan
ens retrobem tots altre cop, plantem les tendes i a descansar.
Cap a les
quatre de la matinada em desperto a causa d'una tempesta molt forta amb molt de
vent i pluja. Com sigui que veig que fora de la tenda ja tenim quasi un pam
d’aigua, marxo cap al cotxe. Al cap d’una estona ja van apareixent tots.
Recollim les coses, totes xopes, menys la tenda gran que ha quedat molt malmesa
per la tempesta i la deixem allà mateix. Segur que els pastors n’aprofitaran
els pals i la tela. A l’hora de marxar el cotxe no vol sortir, ja que es queda
enganxat al fang. Sort que el cotxe té un ternal elèctric i així aconseguim
sortir de l’enrenou.
 |
El Lluís a punt de baixar a un dels Puits Cochrisco, concretament el Ca 9
|
-19 octubre
2015, dilluns
Són les sis
del matí i segueix plovent amb força. La previsió és que seguirà plovent i que
es tracta d’una situació generalitzada. Comentem que d’aquesta manera no podem seguir
fent espeleologia ni seguir amb la tasca que hem vingut a fer, així doncs,
decidim tornar cap a casa.
A les quatre
de la tarda parem en un bar de carretera “cutre i salxixero”, taules i cadires,
tot mig trencat; vidres que no s'hi veia de la brutícia que tenien. Ens fan un
Tagín, mengem amb una mica de fàstic i marxem. Continuem el camí fins a un
poble que es diu Kenitra on trobem un hotel bastant “cutre” però no tenim altra
opció, ja que és tard. Dotze euros l’habitació per dues persones, però el WC
està a fora de l’habitació i és una comuna per tothom. Dins l’habitació veiem
una dutxa i un lavabo per rentar les mans, però tot molt brut i malmès. Jo
decideixo no dutxar-me. Al vespre per sort anem a menjar una pizza en un
restaurant en condicions i net.
-20 octubre
2015, dimarts
Mengen una
mica i ens dirigim cap a Ceuta, com a cosa negativa ens posen dues multes
d’excés de velocitat de 30 euros cadascuna. Passem la frontera del Marroc a
Ceuta però entre tot el paperam i les cues triguem unes dues hores i mitja.
Prenem el vaixell fins a Algesires, on dormirem a l’hotel Montilla, el mateix
que el de l’anada.
-21 octubre
2015, dimecres
Ens llevem
d’hora, a les set matí. Ens queden 1.100 km fins a l’Hospitalet de l’Infant.
Carretera i manta… i cap a casa. El total de quilometratge ha estat de cinc
mil.
Fins l’any
vinent…
Autor de l’escrit:
Benjamí Grañena
