Cova d'Aso. Diapositiva de l'any 1964. Al peu de l'estalagmita, Mª del Mar Sastre
Durant una sortida al Pirineu d'Osca a l'estiu l'any 2016, els companys de la nostra Associació i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona R.
Sendra, M. Marín i J. Pallisé pujaren des de Tella cap a la interessant cova
del Trucho, ja que a banda de fer la seva exploració es volia fer una recerca
de tipus bioespeleològic, atès que ens era desconeguda des d'aquest punt de
vista. Com a resultat d'aquella activitat s'aconseguí una nova localització del
coleòpter Trapezodirus bolivari;
capturar dins el rierol un curiós exemplar d'oligoquet llarg, brillant i
estilitzat, a més de les restes del que semblava un caràbid força gran.
El molí d’Aso en una foto de l’any 1972. A més del molí fariner, l’edificació
també contenia una turbina hidràulica i alternador que subministrava
electricitat als pobles de la Vall de Vió. Llavors estava en bon estat. Ens hi quedàvem a dormir.
Desprès de passar les captures a J. Comas per identificar els Leptodirini,
al reconstruir les restes del caràbid, considerà que eren prou interessants i
que calia tornar-hi a fer una excursió per intentar capturar algun exemplar
viu. El cas és que com des de Tella a la cova del Trucho, situada a quasi 2.000
m snm hi ha un llarg recorregut i no tots els mesos de l'any és accessible,
malgrat l'interès, la sortida es va anar posposant.
Finalment aquests dies 4 i 5 d'agost, hem tingut ocasió de tornar-hi,
gràcies a l'amabilitat del company espeleòleg M. Gil del grup CAS Espeleo
d'Ainsa, que va tenir l'amabilitat d'acompanyar-nos i gestionar l'accés tant a
aquesta cavitat, com a la cova d'Aso, atès que des de l'Associació Catalana de
Bioespeleologia (BIOSP) havíem pensat fer aquestes cavitats amb finalitats
fotogràfiques i bioespeleològiques. La sortida fou realitzada pels companys A.
Meseguer, Jordi Comas, R. Sendra i Joan Pallisé, tots ells membres de BIOSP,
conjuntament amb altres companys de Montblanc (M. Marín, M. Pérez i A.
Pallisé), acompanyats per M. Gil i Ana Ortas del CAS Espeleo.
El primer dia el dedicarem a la cova del Trucho, amb resultats força
interessants, capturant diversos exemplars que caldrà estudiar atès que sembla
haver-hi de diverses espècies, a banda de més oligoquets, tricòpters, etc. Cal
dir que la cavitat és força freda perquè la temperatura interior era de 7 ºC
mentre a l'exterior es superaven els 31 °C.
El segon dia es va programar una visita a la cova d'Aso, la qual fa uns
quatre anys roman tancada per les seves dues boques, pel que es va demanar i
obtenir, el corresponent permís per a la visita. Els motius eren que
interessava comprovar la presència d'alguns espècimens de fauna:
• Fotografiar en el seu ambient natural la fauna subterrània viva.
• Comprovar si el caragol Zospeum bellesi es continuava localitzant a la cavitat típica.
• Obtenir algun exemplar dels coleòpters cavernícoles descrits de la cova d'Aso, per disposar de material conservat específicament per a estudis d'anàlisi genètic d'ADN.
Aquests coleòpters són:
- Trapezodirus bolivari (Martínez de la Escalera, 1898) endemisme amb una gran àrea de distribució i capturat a una quarantena de localitats del Pirineu d'Osca, fins al nord de la Serra de Guara i força abundant en algunes cavitats, si bé força rar a aquesta cavitat; del qual tan sols es disposa d'un sol exemplar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Anglada leg. 12-10-1956
Bellesia espanyoli. Esquerra: dibuix del treball de canvi de gènere de Speonomus a Bellesia
-Hydraphaenops sobrarbiensis A. Lagar & C. Hernando, 1987, caràbid difícil de localitzar, que és força diferent del H. alfambrai A. Lagar, 1979 que habita el proper massís d'Escuain.
-Bathybytus bleyi C. Besuchet,
1974 (Potser si hauria de posar el que diu MZ vol. 3-4 on descriu l'espècie, o
alguna cosa de la troballa )
Per les grans dimensions de les galeries, es fa complicada la recerca de
fauna. L'aquàtica està ben definida pel curs d'aigua que la travessa. La
denominada "fauna parietal", del sostre i parets, també ho està, tot
i que les galeries només permeten accedir al sostre en determinades zones, al
principi i final del recorregut, però quan a la terrestre, això ja és més
complicat; hi ha grans extensions de platges argiloses que temporalment queden
anegades, escombrant i reposant les restes orgàniques que aporta d'aigua del
riu. Tot i que la fauna subterrània suporta bé aquests canvis d'hàbitat, la
gran superfície del terra fa que la cerca es compliqui. Massa superfície!
A les Comunicacions del IV Simposium Bioespeleologia, Lluís Auroux, Ll.; Bellés, X. 1974, 83-94, es va presentar el treball Estudio biospeleológico de la cueva de Aso, Sercué (Huesca) que era el resultat de diverses visites a la cavitat de principis dels anys 70 i on es presentà la relació de tota la fauna localitzada. Es creu d'interès incloure el llistat de la seva biodiversitat.
La primera visita amb finalitats bioespeleològiques va ser a càrrec de René
Jeannel i Georges Racovitza l’any 1905. Els resultats els van publicar als
Archives de Zoologie Expérimentale el Génerale, IV Série Tome VI, 1907, pp
503-505. Curiosament, no van trobar cap de les singulars espècies que només,
fins ara, s’han descrit d’aquesta cavitat: el caragol Zospeum bellesi i els
coleòpters Hydraphaenops sobrarbiensis; Bellesia espanyoli i Bathybytus bleyi.
No els hi podem tenir compte; a tots ens han passat aquestes coses!
Nota aclaratoria sobre l'escrit d'en Jeannel i Racovitza:
Phrygane: Tricòpter, Insecte volador. El seu estat larvari té lloc dins de l’aigua.
Nota gastronòmica:
Respecte als hotels i restaurants on hem menjat, passo el llistat dels
llocs que ens va orientar, com a gran expert el Ramon, tots ells molt
recomanables:
1. Estada i sopars a l'Hotel Pirineus d'Ainsa
2. Dinar pantagruèlic a la Fonda Carreras de Labuerda
3. Més dinars pantagruèlics a l’Hotel Turno de Labuerda.
Complement fotogràfic:
El company d'Ainsa, Miguel Gil, expert fotògraf, va fer un bon treball dins la cova d'Aso, obtenint unes vistes que expressen la majestuositat de les galeries, els reflexos de l'aigua i els detalls de les concrecions. Amb el seu vistiplau, n'incloem algunes en aquesta ressenya.
