Nº 214. Descoberta del mascle d’Aphaenops mensioni

Dibuix de la descripció de l'Aphaenops mensioni, l'any 1976. Escala afegida

El motiu d’aquest post, és donar a conèixer als nostres lectors la troballa del mascle d’una espèciede coleòpter subterrani Carabidae Trechinae que es va descriure partint d’una sola femella l’any 1976: Aphaenops mensioni, descrit per l’Àngel Lagar l’any 1976. Des de llavors mai se n’havia trobat cap exemplar mascle, tot i fer activitats cada any al mateix sistema càrstic.

En les exploracions de l’any 2012, després de 36 anys de la primera captura, l’equip de punta, del GEB va trobar al Forat d’a Bufona (C-20) un total de sis exemplars al sifó de la galeria del meandre Melix, amb dos mascles entre la serie, fet que ha permès la seva descripció completa.

Un exemplar mascle de la nova espècie. Foto: Arnaud Faille

Podem comparar el dibuix de la descripció amb la fotografia d'un dels exemplars

La descripció d’una nova espècie d’insecte es fonamenta, generalment, en exemplars mascles, ja que disposen de més detalls característics per a la seva diferenciació. Tot i així es donen casos, com el que en parlarem tot seguit, en què només es coneix un exemplar femella, i que mercès a les diferències de la seva morfologia externa amb les altres espècies properes, es pot arribar a diferenciar i donar-li la categoria de nova espècie.

No sempre es pot descriure una nova espècie partint d’una femella. Per exemple, els coleòpters pselàfids són de molt difícil estudi. Al llarg dels anys, al museu s’han donat alguns casos de trobar una sola femella i l’especialista no ha pogut determinar a quina espècie pertany, i encara que hi hagi indicis que pot ser nova, no s’ha atrevit a descriure-la.

Alguns dels exemplars objecte de l'estudi de la descripció, vistos sota la lupa binocular
del Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Un dels exemplars, fotografiat en viu.   Foto: F. Alfambra

Aquesta espècie pertany als Trechini pirinencs, dels que hi ha tres gèneres, tots ells endèmics dels Pirineus i amb un alt grau d’adaptació al medi subterrani profund:

-Aphaenops, amb 42 espècies

-Geotrechus,amb 24 espècies

-Hydraphaenops, amb18 especies.

Hi ha dos treballs que expliquen les particularitats i la història de les diferents captures d’A. mensioni:

-Informe de la 45 Campaña Espeleológica Escuaín 2012, editat pel Grup d’Espeleologia de Badalona. En Francesc Alfambra és l'autor de l’apartat 7: Informe bioespeleològico. Colaboración con el Instituto de Biología Evolutiva del CSIC-UPF de Barcelona

-Nuevas capturas de Aphaenops mensioni Lagar, 1976, con un inventario de la fauna hipogea terrestre del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, dels autors: Javier Fresneda; Francesc Alfambra; Charles Bourdeau; Arnaud Faille e Ignacio Ribera. Article en prensa.

Entre els dos articles, comenten que…els Pirineus és una de les regions del món amb més elevada diversitat de fauna hipogea. Per aquest motiu, tot i haver estat molt estudiats, pels continuats descobriments que es van portant a terme, es pot assegurar que encara en resta molt per trobar.

A més de la trobada de noves espècies, també és molt important la captura d’espècies de les quals només se’n coneixien uns pocs exemplars, alguns només amb un exemplar, el que permet ampliar el coneixement tan morfològic com per ampliar la seva àrea de distribució.

Una d’aquestes espècies és l’Aphaenops mensioni, descrit per A. Lagar l’any 1976 sobre un sol exemplar femella capturat a la Bufona, o sistema C-20 per J. Mensión del Grup d’Espeleologia de Badalona el 2-08-1976. Tot i la seva gran mida, 7,5 mm i a les moltes expedicions del GEB durant els 45 anys que porten explorant Escuaín, des de la seva descripció nomé hi ha publicada la captura d’una femella en dues ocasions, i diversos restes.

Total: seguíem sense poder conèixer el mascle en condicions de poder-lo estudiar.

Topografia del sector de la xarxa on es van capturar els Aphaenops (x)

La zona de la captura dels quatre exemplars, tocant el sifó.    Foto: F. Alfambra

La xarxa completa del Sistema Badalona, a hores d’ara, la constitueixen 33 km de galeries i un desnivell de -1150 m. Les cavitats d’alta muntanya també estan colonitzades per la fauna subterrània, però el nombre d’individus sempre és molt reduït. Les condicions de pocs recursos alimentaris i les baixes temperatures no afavoreixen el desenvolupament d’una gran població. Si hi afegim les difícils condicions d’exploració que no deixen gaire temps a la recerca visual de fauna, comprendrem que tot és negatiu per assolir fauna. L’únic sistema fiable és la col·locació de trampes, dificultat també per les inundacions o cascades d’aigua, ja que s’hauran de mantenir instal·lades com a mínim tot l’hivern fins a poder-les recollir en la propera expedició.

Un dels equips d'exploració a la mateixa boca de La Bufona (C-20) a punt d'entrar el 2-8-12.
Foto facilitada per F. Alfambra

Galeria previa a la sala del sifó, lloc de les captures.    Foto facilitada per F. Alfambra

          En Francesc Alfambra durant les captures, entre els còdols del mateix sifó.                          Foto facilitada per F. Alfambra 

La protecció d’espècies i dels territoris dels Parcs, no permeten les captures tret de concessió dels corresponents permisos. En aquest cas, aquesta llicència es va obtenir previament del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut.

Nº 213. Nou mapa-guia del Rif (Marroc)

A la boca de l'avenc Saf Lahmar 5, a Majoo. Expedició de l'any 2007

L'Editorial Piolet, de Barcelona, amb una llarga tradició en la cartografia de muntanya, acaba de publicar un mapa-guia de la zona de Chefchaouen, el Parc Nacional de Talassemtane i el Parc Natural de Bouhachem, tots en el Rif - Yebala, zona nord del Marroc. Des d’aquí volem fer-nos ressò.

Altres mapes i guies que han editat del Marroc. El marc vermell correspon al del Rif 

La nostra Associació Catalana de Biospeleologia, té contactes amb l'editorial des de fa molt de temps. La persona que més hi coneixem és en Josep Mª Escofet, un viatger infatigable especialitzat, entre altres, en països del nord i centre d’Àfrica. Com a bon coneixedor de la zona del Toubkal (4.167 m snm), ens va assessorar durant les nostres dues expedicions dels anys 2011 i 2012 en què es va visitar, Tizzi Tagerddicht, dins la serralada del Jbel Toubkal, per capturar un coleòpter nivícola-endogeu: el Trechus idriss.

En saber que nosaltres coneixíem l’indret del Parc del Talassemtane; Chefchaouen i Cherafat, tot dins la Yebala (Marroc), ens van demanar col·laboració per indicar i posicionar les principals cavitats sobre el mapa i la guia que estaven preparant de la zona de Chefchaouen (també ho veurem escrit Xaouen, Chauen, etc.), petició que amb molt de gust hem complert.

Ara, la guia ja ha sortit al carrer, i volem difondre-ho per a tots aquells que tinguin interès a conèixer aquells indrets tan feréstecs, amb poblets tan petits que no se’n pot dir ni “quatre cases”, envoltats de plantacions de “maria”, però que obren el seu cor davant la visita d’un estranger (però sense deixar de ser un xic interessats).

La geografia de tot el nord-oest del Marroc és molt agresta, amb estretes carreteres enfonsades al costat de les lleres dels rius que recullen les aigües del desglaç de les neus que omplen molts cims de més de 2.000 m, i que has de tenir comte d’anar esquivant els camperols, moltes vegades nenes i nens petits, i els ases amb una càrrega encimbellada de palla o farratja pel bestiar.

Zona de la Yebala. La zona remarcada és la que hem visitat en diverses ocasions. Si consultem per internet Rif i Yebela, en moltes ocasions trobarem mapes diferents, ja que actualment sembla que hagin barrejat les zones

Un detall del mapa publicat. Hem escollit un detall de Majjo, a tocar de Bab Taza,
lloc ben conegut per nosaltres

La regió és un seguit de contrastos. La zona nord i nord-est disposa de platges i d’equipaments pel turisme a Oued Laou i a prop de la frontera amb Ceuta, i al nord-oest, les grans poblacions de Tanger, Tetouan, Larache. Però en quant ens endinsem al sud, al poc ja trobem Xaouen i aquí s’ha acabat la “civilització” tal com l’entenem nosaltres.

És un document molt complet: per l’amplitud de la zona referenciada; està en una escala molt ampliada, 1:75.000 i conté un bon volum d’informació, en tres idiomes, sobre cultura, artesania, fauna y flora, etc. També descriu rutes de trekking, escalada, barranquisme i fins i tot espeleologia. Un detall de qualitat: està fet amb paper impermeable, molt adequat per al seu ús.

Nº 212. Fauna subterrània de Canàries

De nou rebem notícies del nostre amic i “corresponsal” a les illes Canàries, en Pere Oromí, del Dept. de Biologia Animal de la Universitat de La Laguna, Tenerife, que ens manté al corrent de les novetats en la fauna subterrània de les Islas Afortunadas. La fortuna la té ell, per poder viure en tan paradisíac lloc.

El Medio Subterráneo en el Parque Nacional del Teide:

Moradores en el reino del silencio

És el títol d’unes pàgines (5) de divulgació, dels autors Antonio Pérez Delgado i Nicolás Martín Jorge, amb unes magnífiques fotografies de Samuel García Hernández, tant de fauna com de vistes de les cavitats.

Les explicacions volen donar a conèixer l’existència i la formació de les cavitats volcàniques, així com la presència d’una fauna altament especialitzada en el seu interior.

Pàgina nº 1. Text no llegible: Texto: Antonio Pérez Delgado y Nicolás Martín Jorge. Fotografía: Samuel García Hernández

Pàgina nº 2

 Com sigui que al reduir la mida de les fotos no serà possible la lectura dels escrits que inclouen, aquests es reprodueixen ampliats al peu de cadascuna de les pàgines.

Text pàgina nº 2, esquerra

Text pàgina nº 2, dreta

Pàgina nº 3

Text pàgina nº 3, esquerra

Text pàgina nº 3, dreta-dalt. Es refereix a un isòpode

Text pàgina nº 3, dreta-baix

Text pàgina nº 4

Text pàgina nº 4, esquerra dalt

Text pàgina nº 4, esquerra-centre. Es refereix a un diplòpode

Text pàgina nº 4, esquerra-baix. Es refereix a una aranya

Text pàgina nº 4, dreta

Pàgina nº 5

Una bona feina per donar a conèixer les particularitats de la fauna subterrània.

Nº 211. VII Trobada de Col·laboradors Francesc Español. Resultats

Diapositiva de la presentació de la vida d'en Joaquim Mateu

El passat dissabte dia 15 de novembre, a la sala d’actes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, a l’edifici del Parc de la Ciutadella, es va cel·lebrar la setena trobada, amb una gran participació de públic especialitzat, i també un gran nombre d’interessants ponències.

Una bona part dels assistents

Entre els presents, hi havia una bona representació del món espeleològic, com són Montserrat Ubach, Tere Hernández, J. M. Victòria, Oleguer Escolà, Floren Fadrique, Jordi Comas, Joan Pallisé, i l’autor d’aquest post. Una bona participació!

A les darreres trobades, sempre he presentat sessions dedicades a Francesc Español o a personatges del seu entorn, com Isidre G. Urgellés, Àngel Lagar, i ara a Joaquim Mateu.

Els següents comentaris es referiran, per ordre de presentació, als treballs vinculats amb la biospeleologia, que van ser dos:

1: Joaquim Mateu: un gran entomòleg i amic de Francesc Español,a càrrec d’en Lluís Auroux. Es presenta un recull de la seva vida, des que va iniciar la seva col·laboració amb el Museu de Zoologia de Barcelona, i concretament amb Francesc Español, l’any 1940.

Una de les diapositives de la presentació: Francesc Español i Joaquim Mateu, a l'avenc d'Olèrdola, l'any 1946

Una de les diapositives de la presentació: Joaquim Mateu, un Guarda Jurat, en Jaques
Negre i Eugenio Ortiz en un avenc de la Sierra de las Nieves, Málaga, l'any 1952

Una de les diapositives de la presentació: El llibre amb l'edició de la tesi d'en Mateu

Primera diapositiva de la presentació d'en Joan Pallisé

2: Un segle de recerques biospeleològiques a les Muntanyes de Prades, a càrrec d’en Joan Pallisé. L'octubre de l’any 1910, R. Jeannel i E.G. Racovitza exploraren els avencs de la Febró, sent la primera cita de caràcter entomològic de les cavitats de la zona. Va ser l’inici de futures exploracions que van anar aportant moltes noves descobertes per tota la zona, i que encara avui dia en Joan i el seu equip va portant a terme amb grans èxits.

Diapositiva de la presentació: En Joan, mostrant l'àrea de distribució
del Troglocharinus (Antrocharidius) orcinus

En Joan ens ha avançat la bona notícia de la propera aparició d’un llibre sobre les cavitats de les Muntanyes de Prades, el qual es proposa recollir les exploracions i descobertes efectuades per diferents grups i persones, però sobretot les del GIEM, entre les que destaquen algunes noves espècies de fauna subterrània que encara estan en estudi.

Ja podem anar preparant la propera Trobada!

Nº 210: VII Trobada F. Español: Programa de les sessions

Francesc Español. Foto del llibre Francesc Español 50 anys d'obra biospeleològica

VII Trobada de Col·laboradors Francesc Español

       

15 de novembre de 2014, Sala d’Actes, Laboratori de Natura, Passeig Picasso.

Programa:

09:00   Presentació

09:15   Com millorar el model de col·laboració: resum enquestes i torn obert de paraules

09:45   Primera sessió de comunicacions:

-Lluís Auroux: Joaquim Mateu: un gran entomòleg i amic de Francesc Español

Joaquim Mateu (Barcelona 1921) és una de les poques persones que encara ens poden explicar les seves vivències dels primers anys d’activitats i d’investigació conjuntament amb Español. Es presenta un recull de la seva vida, des que va iniciar la seva col·laboració amb el Museu de Zoologia de Barcelona, i concretament amb Francesc Español, l’any 1940. Des de llavors, tret de les seves llargues temporades de treball a Almeria i a París, i els nombroses viatges i expedicions per molts països del món, sempre va mantenir una gran amistat amb Español i una destacada col·laboració en els estudis entomològics. També el dibuix, la fotografia i l’arqueologia, van ser les seves grans aficions.

-Joan Pallisé: Un segle de recerques biospeleològiques a les Muntanyes de Prades

Les Muntanyes de Prades han estat objecte de nombroses recerques biospeleològiques des que R.Jeannel i E.G Racovitza a l'octubre de 1910 exploraren els avencs de la Febró, de llavors ençà han estat molts els biospeleòlegs que han explorat cavitats i recol·lectat fauna cavernícola a aquell entorn. Amb motiu de la preparació d'un llibre sobre les cavitats a les Muntanyes de Prades , el qual es proposa recollir les exploracions i descobertes efectuades per diferents grups i persones, però sobretot les del GIEM, hem preparat un capítol dedicat a la biospeleologia de la zona, recollint tota la informació localitzada, que s'ha incrementat notablement els darrers anys , amb algunes descobertes prou interessants. A la sessió presentaríem un resum, d'un article molt més llarg que es publicarà amb motiu de les IV Jornades de les Muntanyes de Prades i del bosc de Poblet, aquesta tardor.

-Àlex Ossó: Ahir i Avui: Pyreneplax basaensis nou gènere, nova espècie, (Decapoda, Brachyura, Vultocinidae)

Descripció d’un nou gènere i espècie de decàpode braquiür del Priabonià (Eocè superior) del Pirineu d’Osca (Aragó, Espanya). El procés de comparació del nou gènere ens duu a atribuir-li tres espècies preexistents fins ara assignades al gènere Lobonotus.  La posició sistemàtica de Pyreneplax s’ha pogut determinar, gracies a restes de ventres ben conservats i s’ha assignat a una família actual: Vultocinidae (Goneplacoidea) i que fins ara només comptava amb una única espècie. Aquesta espècie viu actualment en aigües de l’Oceà Pacífic. Al mateix temps, i gràcies a les observacions efectuades durant tot el treball, hem efectuat una revisió del gènere Lobonotus i hem pogut observar que moltes de les espècies assignades fins ara al gènere Lobonotus potser no hi corresponen, concloent que segons la nostra opinió només una espècie, L. sculptus (espècie tipus) pertany a aquest gènere.

-Jordi Cadevall, Albert Orozco i Sergi Gago: Com i per què fer una guia d’identificació de cargols com a col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Davant del repte de fer una guia d’identificació de cargols terrestres de la Península Ibèrica i de les Balears, es comentarà el procés d’elaboració (selecció de mostres, fotografiat, sol·licitud de mostres i/o fotografies a particulars i institucions públiques...) i quin ha estat el resultat obtingut, tant pels participants en el projecte com pel propi Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

10:45   Descans - refrigeri

Nova secció de pòsters:

-Montse Ferrer & Francesc Uribe: Arxius de Miscel·lània Zoològica: una revista del Museu, oberta als col·laboradors

La revista AMZ és un espai de comunicació científica oberta, gratuïta per autors i lectors, de qualitat (amb revisors externs), orientada a la difusió de dades naturalistes en formats i suports idonis per a una òptima disseminació en el món digital (estàndards i repositoris internacionals) i que dóna suport als autors en tot el procés editorial.

11:15   Conferència convidada: Els voluntaris en un museu de ciències naturals, per

Antoni Arrizabalaga, director del Museu de Ciències Naturals de Granollers

12:00   Segona sessió de comunicacions

-Josep Joaquim Pérez De-Gregorio, Ignasi Romañá i Martí Rondós: Noves dades sobre la distribució a Catalunya de Libelloides ictericus (Charpentier, 1825) (Insecta: Neuroptera: Ascalaphidae)

De les cinc espècies de Libelloides Tjeder, 1972 presents a Catalunya, Libelloides ictericus (Charpentier, 1825) sembla ser la més rara i de la qual disposem de menys informació  a nivell faunístic. Es dóna la relació actualitzada de les localitats catalanes on ha estat esmentada i/o trobada aquesta espècie, alhora que confirmem la seva presència a Catalunya amb troballes actuals.

-Glòria Masó i Berta Caballero: Les col·leccions d’artròpodes del Museu: d’on venim, què fem i què volem ser

Les col·leccions d’Artròpodes des de la creació del MCNB han passat per diferents períodes on les prioritats han estat dràsticament diferents. Una primera etapa molt intensa on l’estudi científic dels espècimens era l’aspecte prioritari. Etapa on els bescanvi i les donacions de col·leccions foren de gran vàlua. Una segona etapa on es van prioritzar les recol·leccions i el rigor de les dades de recol·lecció. A la darrera i actual etapa s’intenta combinar les prioritats de les dues etapes precedents en un moment on la documentació i publicació de resultats per tal de revaloritzar les col·leccions del museu és l’objectiu cabal. Les col·leccions d’Artròpodes són el resultat de molt esforç i dedicació tan de professionals de la casa com de col·laboradors. No seriem on som sense l’esforç de tots ells.

-Marina Blas i Jesús Del Hoyo: Insectos en los edificios de Barcelona

En esta comunicación no hablaremos de los insectos que causan daños y plagas, nos producen molestias o transmiten  enfermedades y que se pueden encontrar en las casas. Nos centraremos en una serie de insectos que desde los edificios en los que están, nos vigilan, nos observan, nos acompañan y que en muchos casos pasan totalmente desapercibidos. Son insectos esgrafiados, forjados, grabados, esmaltados, esculpidos..., grandes o pequeños, simbólicos o figurativos, evidentes o discretos y que están representados en muchos edificios, tanto antiguos como modernos en Barcelona.

-Sara de la Cruz Bueno i Pere-Miquel Parés-Casanova: És la morfometria geomètrica una bona eina per a classificar fèlids?

La morfometria geomètrica (MG) és una tècnica matemàtica que permet l’estudi de la grandària i  la forma en cossos i peces, biològiques o no. En aquest treball es va analitzar si amb la MG es poden classificar fèlids salvatges en base a la morfologia del crani. Es va prendre una mostra de 42 cranis adults pertanyents a la família Felidae, procedents de la col·lecció osteològica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es van obtenir fotografies digitals del pla lateral dret i es van seleccionar 14 landmarks repetibles i homòlegs. Mitjançant la MG es van establir una sèrie de relacions filogenètiques entre les diferents espècies, associades als canvis de forma, grandària i al·lometria. La MG és una tècnica que permet classificar fèlids salvatges en base a la morfologia del crani.

-Jaume Izquierdo, Xavier Ferrer i Javier Quesada: Dues espècies mediterrànies en la gran ciutat: el repte urbà del gafarró i el tallarol capnegre a Barcelona

La urbanització està augmentant de forma que algunes espècies d’ocells s’hi han d’adaptar. Es va estudiar la dinàmica espai-temporal de Serinus serinus i Sylvia melanocephala en ambients urbans amb dos enfocaments: un temporal mitjançant dades de seguiment i un altre espacial basat en els requeriments d’hàbitat. S’observa que la dinàmica de les poblacions periurbanes es troba més relacionada amb la dels hàbitats naturals que les urbanes. S. melanocephala mostra un augment poblacional generalitzat però S. serinus una disminució a nivell regional. En primavera, ambdues espècies són més exigents en l’elecció del territori. Amb les mesures de gestió adients, les ciutats poden actuar com a reservori d’espècies amb problemes de conservació, especialment a la primavera.

13:15   Homenatge a Salvador Filella

13:30   Homenatge als socis que acompleixin 20 anys com a membres de l’AAMCNB

13:45   Cloenda

14:30   Dinar a la Carpa del Zoo de Barcelona

Les sessions són de lliure assistència. El dinar se'l paga cadascú.

Nº 209. El primer animal cavernícola conegut de Catalunya

El Troglocharinus kiesenwetteri, Un coleòpter subterrani historic de Catalunya

Introducció històrica:

El primer animal d'hàbitat subterrani en tot el món (tipus troglobi), va ser un amfibi: el Proteus anguinus, descrit pel naturalista austríac Josephus Nicolaus Laurenti l’any 1768. Els trobaven a les sortides d’aigua d’algunes fonts, i creien que eren cries dels dracs que habitaven el sota terra.

Portada de la publicació d'en Laurenti, on va descriure el Proteus anguinus

Dibuix del Proteus, dins la descripciò (figura nº 3 al centre)

Descripció del Proteus (dins l'apartat XXXVI)

Pel que fa al primer insecte cavernícola conegut va ser un coleòpter troglobi descrit per l’hongarès Ferdinand Joseph Schmidt com Leptodirus hochenwarti, fet que va representar un gran descobriment. El fet que es creia que els artròpodes no podien colonitzar aquest medi del sota terra tan hostil, va representar l’inici de les recerques dins la fauna subterrània. El coleòpter va ser trobat l’any 1831 per Luka Cec a la cova de Postojna, qui el va donar al baró Franz von Hohenwart, qui, a la vegada el va entregar finalment a Ferdinand Schmidt que va fer-ne la descripció l’any 1832.

El primer insecte troglobi conegut: Leptodirus hohenwarti

Un dibuix de l'època

Franz Josef von Hohenwart (1771 – 1844) i Ferdinand Schmidt (1791 – 1878)

A la Península Ibèrica, l’animal hipogeu més antic que he trobat, va ser Laemostenus (Antisphodrus) peleus peleus, descrit dins del gènere Sphodrus per Ludwig Wilhelm Schaufuss l’any 1861 de cavitats indeterminades del nord de la península.

A Catalunya, el primer animal cavernícola també va ser un coleòpter troglobi, que el va trobar i alhora descriure, l’any 1869 l’entomòleg i botànic alemany Georg Dieck, durant un llarg viatge d’estudi (setze mesos entre el 1868 i el 1869) en el que es va estar un cert temps a Catalunya. Una de les seves moltes sortides de camp va ser a Montserrat, visitant la cova del Salnitre, on captura diversos exemplars d’un coleòpter que resultarà ser nou, i que en principi descriu amb el nom de Adelops kiesenwetteri.

Troglocharinus kiesenwetteri en viu (descrit com Adelops kiesenwetteri). Foto: Agustí Meseguer 

En Dieck, en dues èpoques de la seva vida

Publicació del viatge d'en Dieck

En Dieck va escriure amb gran detall tot el seu viatge del 1869. De la visita a la cova del Salnitre, explica (traducció i versió meva):

L’entrada i les primeres sales, estaven molt seques. Les condicions no eren gaire prometedores per trobar coleòpters troglobis...

Després de deu minuts de seguir caminant, arribem a la Sala de la Dama Blanca, amb el terra cobert d’argila molt relliscosa…

Aviat els meus esforços es van veure recompensats pel descobriment dels Adelops...  (es refereix a l’actual Troglocharinus kiesenwetteri, ja canviat de nom)…

Vaig trobar-ne en molts llocs, pel terra i a les parets…

Crònica del viatge d'en Dieck., en que parla de la seva visita a la cova de Collbató  

Al llibre d'en Víctor Balaguer, cita la Galeria de la Dama Blanca,
lloc on es van trobar els nous coleòpters.  

Canvis de nom:

Adelops era un gènere ja conegut, al que Dieck va incloure la nova espècie, mentre que kiesenwetteri va ser el nom de l’espècie, nom que va posar per haver-lo dedicat a un seu amic entomòleg alemany: Ernst August Hellmuth von Kiesenwetter.

L’entomòleg austríac Edmund Reitter, crea l’any 1885 un nou gènere (Perrinia) per aquest insecte. Ja no es dirà Adelops kiesenwetteri, passa a dir-se  Perrinia kiesenwetteri (quan es canvia de gènere, es conserva el nom de l'espècie).

Reitter  

Descripció del Troglocharinus kiesenwetteri, originalment descrit com Adelops kiesenwetteri

El gran científic francès René Jeannel, s’adona que el nom del gènere Perrinia ja estava aplicat anteriorment a un mol·lusc, un caragol marí de l’Oceà Índic i canvia el nom del gènere de Perrinia a Speophilus, passant a dir-se Speophilus kiesenwetteri, que és com l’hem conegut nosaltres al llarg de molts anys com a colonitzador del massís de Montserrat.

René Jeannel, que va donar el nom de Speophilus kiessenwetteri

Però no acaba aquí la trama. L’any 1998 en Javier Fresneda fa una profunda revisió i col·loca el gènere Speophilus (i altres), dins del gènere Troglocharinus. Així doncs, avui dia el primer troglobi català, porta el nom científic de Troglocharinus kiesenwetteri, que és com l’haurem d’anomenar mentre no hi hagi més canvis.

Classificació científica:

Regne: Animalia

Filum: Artropoda

Classe: Insecta

Ordre Coleoptera

Familia: Leiodidae

Subfamilia: Cholevinae

Gènere: Troglocharinus

Espècie: Troglocharinus kiesenwetteri

Actualment el gènere Troglocharinus posseeix una quarantena entre espècies i subespècies, fruit del traspàs dels altres anteriors gèneres Speophilus  i  Antrocharidius. Només una espècie es localitza a la província d'Osca. Tota la resta estan en cavitats de Catalunya.